Educació 360 alerta que sense garantir extraescolars per a tothom és impossible millorar els aprenentatges

01 Octubre 2024

  • L’inici de les activitats extraescolars segueix marcat per les desigualtats: 140.000 infants no participen en cap tipus d’activitat extraescolar en tots el curs.
    • La participació en activitats extraescolars mostra un biaix de classe: mentre el 92% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt participen a activitats extraescolars, només ho fan el 66% del nivell baix
    • El preu (567€ anuals per fill, de mitjana) és el principal motiu de no participació en les activitats extraescolars entre les famílies amb un nivell socioeconòmic baix, però s’hi afegeixen barreres informatives, culturals, geogràfiques o burocràtiques.
  • Existeix una visió positiva generalitzada entre les famílies sobre els beneficis que aporten les activitats extraescolars, però les famílies amb menys recursos han de triar en funció del preu, la ubicació i l’horari.
  • Es donen les condicions perquè aquesta legislatura s’universalitzin les activitats extraescolars i d’estiu: diversos pactes assolits la legislatura anterior i una majoria d’escons i partits al Parlament de Catalunya que portaven aquestes propostes al programa electoral.
  • Cada vegada més municipis a Catalunya lideren polítiques per avançar en equitat més enllà de l’escola (oferta gratuïta, ajuts econòmics, informació, orientació, etc.) però Catalunya no compta amb una política dirigida a universalitzar l’accés a activitats extraescolars i d’estiu. 

Unes setmanes després d’haver començat el curs escolar, els infants i adolescents comencen també la participació en activitats extraescolars. El 83%, 5 de cada 6, hi assisteixen una mitjana de 5 hores a la setmana, però això significa que 140.000 infants no participen en cap tipus d’activitat extraescolar

En aquest context, l’Aliança Educació 360, una iniciativa amb més de 360 adhesions que treballa per una educació a temps complet, posa de manifest que aquesta legislatura es donen les condicions per universalitzar-ne l’accés. 

Durant la legislatura passada moltes veus es van fer sentir reclamant aquest pas endavant per l’equitat educativa. El Parlament de Catalunya, en el ple monogràfic d’educació, va instar el govern a assegurar l’accés universal a aquestes activitats. També ho va fer el grup d’experts de millora educativa creat arran del sotrac de les proves PISA i forma part de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2024-2030. Així mateix, la Federació de Municipis de Catalunya es va fer seva aquesta proposta demanant que la política es dissenyés i implementés en col·laboració estreta amb el món local

Més recentment en les darreres eleccions, diversos partits que conformen una majoria parlamentària àmplia (107 escons de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP) van incloure als seus programes electorals mesures en aquest sentit. El pacte signat entre PSC i Comuns preveu impulsar activitats de lleure gratuïtes de manera gradual, començant pels centres d’alta complexitat. És hora de convertir aquest consens bastit i els compromisos assolits en una política amb un marc reglamentari clar i un finançament estable i estructural.

Municipis líders que treballen per l’equitat educativa més enllà de l’escola

Les activitats extraescolars enriqueixen l’educació d’infants i adolescents i impacten positivament en les seves trajectòries, però la manca d’equitat en l’accés fa que esdevinguin un factor d’eixamplament de desigualtats educatives. Les barreres a la participació tenen a veure amb factors econòmics, burocràtics i logístics, però també de manca d’informació i orientació. Per aquest motiu, són necessàries mesures combinades que passen per ajudes econòmiques (beques, gratuïtat, tarifació…), la garantia d’una oferta suficient i equilibrada, canals de comunicació unificats i estratègies d’acompanyament i orientació.

Fins ara, han estat els municipis qui han liderat la implementació de polítiques amb la finalitat d’assegurar un accés equitatiu a les activitats extraescolars, combinant les possibles mesures sempre en funció de la pròpia iniciativa i els propis recursos tècnics i econòmics.

L’Ajuntament de Martorell, per exemple, ofereix una “carta bàsica de serveis extraescolars”, universal i gratuïta, per a tot l’alumnat de 3 a 16 anys. El programa es va iniciar el curs 2021/22 a l’etapa d’educació primària, però arran del seu èxit s’ha estès fins a 4t d’ESO. Els resultats mostren una major participació en activitats esportives i artisticoculturals que la mitjana de Catalunya, així com una millora en els resultats acadèmics. Altres ajuntaments també han optat per l’organització d’extraescolars gratuïtes, com el de Cambrils,que ha desplegat un pla pilot en dues escoles de diferents zones d’escolarització per permetre l’accés de la major part del territori, o el de Girona, que desplega el programa Entarda’t. Tardes de lleure.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona desplega des del 2022 la política de tardes en barris educadors, que combina un sistema d’ajuts econòmics, l’ampliació de l’oferta d’activitats extraescolars en els barris amb més mancances (a través del programa Extra, extra vinculat al pla de barris) i el reforç de la funció connectora i dinamitzadora als centres educatius de la ciutat.

També per reforçar una acció informativa que habitualment passa només per canals informals, l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos organitza anualment una Fira de les extraescolars, on es presenten i es fan tastets de les diverses activitats.

Per decidir sobre les mesures més adequades, els ajuntaments necessiten informació sobre la situació i les desigualtats al seu municipi. Per això, diversos ajuntaments, com el de Cervera o el de Martorell, han utilitzat una enquesta per fer una detecció prèvia de les fórmules de participació i les desigualtats existents i orientar així les seves polítiques.

Part d’aquests programes es vinculen als Plans Educatius d’Entorn o altres línies que permeten finançar una part de les accions, però els programes existents per combatre aquestes desigualtats han estat inestables en el temps i amb un abast territorial limitat. Catalunya no compta amb una política dirigida a universalitzar l’accés a activitats extraescolars i d’estiu. 

Les dades de participació en les activitats extraescolars mostren un biaix de classe

Rere les xifres s’hi amaguen enormes desigualtats socioeconòmiques: mentre el 92% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt participen en activitats extraescolars, només ho fan el 66% del nivell baix. A més, sabem que aquestes famílies no només participen menys, sinó que ho fan durant menys hores, al llarg de menys anys i amb un ventall menys divers d’opcions.

Aquest esquema es reprodueix en tots els tipus d’activitats (esportives, d’idiomes, artístiques…), excepte en el cas del reforç escolar i els espais socioeducatius. Per tant, no només es troben amb fenòmens d’exclusió, sinó també de segregació pel que fa al tipus d’activitats.

El preu (estimat en una mitjana de 567€ anuals per fill) és el principal motiu de no participació en les activitats extraescolars (un 77% dels casos) entre les famílies amb un nivell socioeconòmic baix. Però les barreres no són només econòmiques, sinó també informatives, culturals, geogràfiques o burocràtiques. És important destacar la informació sobre les activitats sol venir de les mateixes entitats o d’altres famílies i amics, però circula majoritàriament fora dels canals més formals i universals com l’escola o l’ajuntament.

Així doncs, les polítiques d’ajuts econòmics i de gratuïtat s’han de repensar, ampliar i reforçar amb estratègies d’acompanyament, treball comunitari i proximitat.

Totes aquestes són dades de l’Enquesta de participació extraescolar de Catalunya 2022 (de l’Aliança Educació 360). Així mateix, altres fonts com l’Enquesta de Salut de Catalunya ja han apuntat en diverses ocasions que la privació material, un inferior nivell d’estudis de la mare i l’origen familiar migratori es relacionen amb una menor participació en aquestes activitats.

Tothom valora el gaudi, l’aprenentatge i la socialització, però alguns no poden triar

La mateixa enquesta ens indica que existeix una visió positiva generalitzada entre les famílies sobre els beneficis que aporten unes activitats educatives que van més enllà del temps lectiu. Molt especialment, valoren l’oportunitat de relacionar-se amb altres infants i joves i l’adquisició d’habitatges per a la vida. També és majoritària l’acceptació del fet que les extraescolars ajuden els infants a estar més contents i motivats, redueixen el perill de caure en conductes de risc, milloren l’interès per l’escola i augmenten la relació amb el barri.

Així, les possibilitats de gaudi, socialització i aprenentatge són molt tingudes en comptes per les famílies, de manera transversal, a l’hora de triar quines activitats extraescolars fer.

Tanmateix, hi ha altres factors que han de tenir en compte, especialment, les famílies amb menys recursos: el preu, la ubicació i l’horari de les extraescolars.

L’inici de les activitats extraescolars segueix marcat per les desigualtats: 140.000 infants no participen en cap tipus d’activitat extraescolar en tots el curs.