Laia Pineda – Institut Infància i Adolescència de Barcelona
	Andreu Termes – Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Les activitats educatives fora escola enriqueixen i doten de significat les trajectòries de molts nois i noies. Són activitats que tenen uns impactes sobre el rendiment acadèmic, el benestar psicoemocional, i les habilitats socials. De fet, la recerca apunta que per als alumnes més vulnerables participar en determinades extraescolars equival al guany de dos mesos i mig de progrés acadèmic en un curs escolar¹, i és per això que cal considerar-les una part essencial del dret a l’educació i al lleure².

La diagnosi de les activitats educatives fora escola en el context barceloní no es pot entendre sense tenir en compte que es despleguen en un context territorial molt desigual. Així, per exemple, l’índex de renda familiar disponible (RFD)³ és tres vegades més alt al districte de Sarrià-Sant Gervasi que a Nou Barris. I per cada infant de Sarrià-Sant Gervasi que no es pot permetre anar una setmana a l’any de vacances, a Nou Barris n’hi ha 7 que no s’ho poden permetre.⁴ Aquest context desigual explica bona part la distribució irregular de les activitats educatives fora de l’escola a Barcelona i les diferents tipologies.

Malauradament, encara no disposem d’una font de dades homogènia i representativa per fer una diagnosi territorial acurada de les activitats fora escola, però sí d’alguns indicadors que ens permeten fer una primera aproximació. Disposem, per exemple, de dades recents sobre l’oferta de les activitats extraescolars als instituts públics de Barcelona⁵, que mostren grans diferències territorials, segons quantitat (número d’activitats extraescolars ofertes per institut), tipologia (esportives, culturals/artístiques, reforç/aprofundiment, etc.) i preu. La pràctica esportiva⁶ també presenta grans diferències segons gènere i territori.

Així i tot, cal subratllar l’augment progressiu de beques per a activitats esportives, que el 2019 van cobrir el 8,1% de la població de 6 a 17 anys, concentrant-se en els col·lectius més desafavorits.⁷ Pel que fa a la participació en les activitats de lleure educatiu en caus i esplais⁸ és força baixa al conjunt de la ciutat (6,4% dels infants entre 5 i 16 anys) i molt desigualment distribuïda, en funció d’una oferta que sovint respon a la tradició d’educació en el lleure dels districtes, dificultant l’accés a determinats perfils socials. En clau d’oportunitats educatives, cal esmentar que un 14,6% reben suport econòmic per fer front al cost de les activitats.

També són destacables les activitats de suport socioeducatiu en Centres Oberts⁹, que donen suport tant a nens i nenes amb diagnòstic de risc social (68% del total el 2019) com a altres infants (38% restant) i que tendeixen a concentrar-se als territoris més desafavorits.

Finalment, l’oferta municipal de les activitats de lleure d’estiu¹⁰ s’ha multiplicat per quatre des del 2013, fins al màxim històric aquest 2020, amb una campanya reforçada per compensar els impactes del confinament i el tancament de les escoles. Un 18,2% de les places ocupades van ser becades.

Taula. Distribució territorial de les activitats fora de l’escola i índex de Renda Familiar Disponible. Barcelona i districtes.

Fonts: [1] IIAB, a partir de les dades de l’Oficina Municipal de Dades, Aj. Bcn , 2017; [2] IERMB , a partir de l’explotació de dades web d’instituts públics i CEB, Aj. Bcn, 2020 [3] Font: IERMB, a partir de les dades de l’Enquesta d’hàbits esportius de la població escolar de Barcelona (EHEB), Institut Barcelona Esports, Aj. Bcn, 2018 i [4 i 5] IIAB, a partir de les dades de l’Observatori de la Joventut 2017-2018, Aj. Bcn [6 i 7] IIAB, a partir de les dades de l’Institut Municipal de Serveis Socials, Aj. Bcn, 2019 [8 i 9] IIAB, a partir de les dades del Departament de promoció de la Infància, Aj. Bcn, 2020.
(*) Nota: Taula ordenada segons IRFD de major a menor.
Llegenda: L’escala de colors permet visualitzar la desviació de cada districte en relació a la mitjana de la ciutat, en verd (superior) o vermell (inferior) -i, alhora, la intensitat del color emfatitza la intensitat d’aquesta desviació.

La distribució de les activitats educatives fora de l’escola a Barcelona és molt irregular a nivell territorial i sovint reflecteix els contextos de desigualtat socioeconòmica sobre el qual es despleguen. Tanmateix seria erroni plantejar l’oferta d’activitats fora escola només en termes duals (d’absència o presència d’activitats a tots els territoris) sinó que també cal fer-ho vetllant per la seva qualitat i diversificació, adreçant-la a infants i joves de perfils diversos, i tenint en compte la seva autonomia de decisió al voltant de les activitats a realitzar. La seva baixa satisfacció tant en la quantitat de temps lliure com en els usos que en fan¹¹, ens alerten de la necessitat d’incorporar-los en les decisions sobre quantes i a quines activitats participar.

Per això, és necessari seguir reforçant mesures d’equitat en l’accés a les activitats fora escola (tant durant el curs escolar com a l’estiu), particularment als infants i adolescents de contextos més desafavorits, i estendre l’abast territorial d’aquestes activitats a tota la ciutat.

Per fer-ho, cal reconèixer l’educació fora de l’escola com un element constitutiu dels drets a l’educació i el lleure. En aquest sentit, cal esperar que la recent mesura de govern de l’Ajuntament de Barcelona per a una política pública de cultura i educació¹² afavoreixi una oferta més equilibrada territorialment i en totes les dimensions del fora escola: culturals, esportives, artístiques i educatives.

1. González, S. (2016). Quin impacte tenen les activitats extraescolars sobre els aprenentatges dels infants i joves? . Què funciona en educació? Evidències per a la millora educativa (Vol. 4). Fundació Jaume Bofill / Ivàlua. Barcelona.
2. Bonal, X., & Scandurra, R. (2019). Equidad y educación en España: diagnóstico y prioridades. Madrid: Oxfam.
3. Institut Infància i Adolescència de Barcelona, a partir de Oficina Municipal de dades, Ajuntament de Barcelona 2017.
4. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, a partir de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2017.
5. Termes, A (2020) Activitats extraescolars als instituts públics de Barcelona, Ajuntament de Barcelona -IERMB.
6. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, a partir de l’Enquesta d’hàbits esportius de la població escolar de Barcelona, Institut Barcelona Esports, Ajuntament de Barcelona, 2018. sociodemogràfica de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2017. (recollida a Termes, 2020).
7. Institut Infància i Adolescència de Barcelona a partir de dades de l’Institut Barcelona Esports, 2019.
8. Ajuntament de Barcelona, Departament de Joventut (2019) Informe sobre l’estat de l’associacionisme educatiu de base comunitària.
9. Institut Infància i Adolescència de Barcelona a partir de dades de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), Ajuntament de Barcelona 2019.
10.Institut Infància i Adolescència de Barcelona a partir de dades del Departament de promoció de la infància, Ajuntament de Barcelona 2020.
11.Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2019): Informe Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona (Truñó, M., Pineda, L., Curran, M., Corominas, M., & Curcoll, L.). IIAB-IERMB. Ajuntament de Barcelona.
12.Ajuntament de Barcelona (2019) Mesura de govern i pla d’accions: cap a una política publica de cultura i educació.