Descobreix cinc grans estratègies internacionals per garantir l’equitat educativa, més enllà de l’escola

05 Març 2020

"A nivell internacional s’estan implementant cinc grans estratègies per afavorir la igualtat d’oportunitats educatives més enllà de l’escola per infants i joves en condicions d’equitat."
Mirada 360
Mireia Mas
"A nivell internacional s’estan implementant cinc grans estratègies per afavorir la igualtat d’oportunitats educatives més enllà de l’escola per infants i joves en condicions d’equitat."

Mirada 360
Mireia Mas
Cap de projectes de la Fundació Bofill

Tot i que l’evidència és clara respecte al valor positiu dels aprenentatges que es produeixen en l’educació més enllà de l’escola, amb provats beneficis competencials, socials i personals, encara són molts els nens i nenes que no tenen accés a aquestes experiències i en queden exclosos. De fet, avui dia a Catalunya:

  • Molts infants no tenen accés a activitats educatives fora de l’escola: les famílies vulnerables tenen dificultats (per raons econòmiques, barreres culturals…) per accedir a aquest tipus d’aprenentatges.
  • Hi ha territoris que tenen un sotabosc ric en actius educatius però desconnectats entre si: la connexió entre agents, temps i espais educatius amplia les oportunitats d’aprenentatge de tots els infants d’un territori perquè enllaça totes les activitats sota un mateix objectiu educatiu, n’amplia l’abast i enforteix la pròpia xarxa educativa.
  • Falten eines per a la personalització de l’aprenentatge: perquè els infants tinguin més oportunitats per construir un itinerari de vida satisfactori, tant dins com fora escola.
  • Hi ha un baix reconeixement dels aprenentatges no acadèmics: els infants aprenen en molts espais, de moltes maneres diferents i en moments molt diversos, però aquest aprenentatge no té el reconeixement formal d’un aprenentatge acadèmic.

Cinc grans estratègies per respondre a la desigualtat educativa, des d’una mirada 360

I com podem resoldre aquestes problemàtiques? A nivell internacional s’estan implementant cinc grans estratègies per afavorir la igualtat d’oportunitats educatives més enllà de l’escola per infants i joves en condicions d’equitat.

Es tracta d’eines que tenen com a objectiu respondre a les desigualtats educatives, des d’una visió d’Educació 360. En totes elles, el compromís del territori i dels seus governs locals és clau per treballar  envers l’equitat educativa. I en totes elles, la prioritat és impulsar una oferta educativa i de qualitat que faciliti l’accés de tots els infants i adolescents.

  1. L’ús de microcredencials o insígnies educatives per a l’acreditació dels aprenentatges fora escola
  2. La connexió d’agents i espais educatius, a través de marcs de competències d’aprenentatge compartits
  3. La personalització dels itineraris educatius, a través de cercadors d’activitats d’aprenentatge
  4. La generació de momentums comunitaris o action days d’aprenentatge oberts a tota la ciutadania
  5. L’impuls de passaports d’aprenentatge com a estratègia que engloba de forma transversal la resta d’enfocaments

Si esteu pensant en impulsar estratègies al vostre municipi, amb aquest objectiu, aquestes eines us poden ajudar. Les voleu conèixer?

 

  1. L’ús de microcredencials o insígnies educatives per a l’acreditació dels aprenentatges del fora escola:

Un infant aprèn en molts moments, a molts espais i de moltes maneres diverses més enllà de l’escola, però com podem reconèixer socialment el valor d’aquest aprenentatge? En contextos educatius les microcredencials han sorgit com una alternativa eficaç als certificats i títols tradicionals per tal d’acreditar o reconèixer el valor dels aprenentatges que es donen fora de l’horari lectiu.

Amb aquesta estratègia s’obre la possibilitat d’acreditar diverses modalitats d’aprenentatge, dins i fora de l’aula, al llarg de tota la vida, amb caràcter formal o no formal, de tota la ciutadania. Una credencial o microcredencial, per exemple, pot reconèixer la participació a activitats organitzades i l’adquisició de determinades habilitats i coneixements dels infants en el fora escola i, fins i tot, connectar aquests aprenentatges amb continguts curriculars en el marc del sistema educatiu reglat.

Però… què és una microcredencial? És una representació de l’assoliment d’una competència o d’un aprenentatge, és a dir, una imatge en forma d’insígnia que simbolitza l’adquisició d’una competència o habilitat específica. En ser úniques per cada usuari (cada persona es crea el seu propi itinerari educatiu a través de la seva pròpia col·lecció d’insígnies), és comú atresorar-les i compartir-les en diversos espais (passaports personalitzats, playlists d’activitats…) o plataformes (webs, reservoris d’insígnies o backpacks, xarxes socials, etc.).

Per tant, les microcredencials poden ser físiques (segell, medalla, insígnia…) o digitals (open badges), però en ambdós casos acrediten la competència assolida per una persona, és a dir, certifiquen l’evidència d’haver adquirit una determinada habilitat i el valor potencial d’aquest aprenentatge.

Tot i que fa molts anys que l’ús d’insígnies s’utilitza en l’àmbit educatiu, sigui a través del moviment escolta a nivell internacional o bé via experiències educatives d’aprenentatge gamificat, és des de principis del segle XXI que les insígnies han començat a créixer en notorietat dins l’àmbit educatiu, sobretot per ser un al·licient a la motivació envers l’aprenentatge d’infants i joves que no s’ha de menystenir.

Cities of Learning

Un exemple internacional el trobem al moviment de “Cities of Learning” a diferents ciutats d’EUA i d’Anglaterra, un model de referència d’ecosistemes interconnectats d’aprenentatge dirigits a infants i joves. LRNG és un moviment de 12 ciutats d’aprenentatge dels Estats Units connectades per una plataforma online que conté diverses playlists o itineraris d’activitats educatives dirigides a joves. Per posar en funcionament aquesta plataforma LRNG ha creat xarxes d’agents connectats (entitats, museus, etc.) per a construir els diversos itineraris en cada ciutat.

Cada jove, segons els seus interessos o motivacions, pot accedir a aquests itineraris temàtics (disseny web, ràdio, fotografia…) i completar-los aportant les evidències d’aprenentatge que tria per tal d’aconseguir el badge o la microcredencial que acredita tot allò que hi ha après.

Un cop assolides totes les microcredencials d’una playlist es desbloquegen nous itineraris d’aprenentatge sobre temàtiques vinculades i de nivell més avançat. Consolidat aquest nou nivell els joves poden accedir a altres situacions d’aprenentatge presencials tals com pràctiques laborals en empreses col·laboradores.

 

  1. La connexió d’agents i espais educatius a través de marcs de competències d’aprenentatge compartits

Com podem connectar allò que un infant aprèn a l’escola amb allò que aprèn a casa o a una activitat de joc de l’esplai del seu poble? Els marcs de competències transversals s’han erigit com els connectors que permeten teixir un veritable ecosistema local d’aprenentatge en diverses ciutats, territoris o països. Bàsicament són un conjunt de competències curosament seleccionades, reconegudes i compartides pels agents educatius locals, i que són treballades i potenciades des de qualsevol recurs o activitat d’aprenentatge del territori.

L’evidència ens demostra, per exemple, que existeixen determinades competències – com l’autoregulació, la creativitat, la resolució de problemes…- que poden predir en bona mesura l’èxit escolar, personal i social d’un infant en el futur. Aquestes competències, anomenades transversals o soft skills, formen part del substrat de qualsevol situació d’aprenentatge sigui aquesta tant de caràcter formal, no formal com informal.

Aquests marcs s’apliquen a qualsevol espai educatiu, connectant les experiències d’aprenentatge de tota una comunitat amb una clara intencionalitat educativa. En aquests espais tots els actors i agents educatius estan connectats per aquest conjunt o ventall de competències transversals reconegudes, valorades i treballades des d’un llenguatge comú.

Marc ACT, impulsat per Boston Afterschool & Beyond

Aquest és el cas, per exemple, del marc ACT (Achieve – Connect – Thrive) de la ciutat de Boston, un marc que conté les competències que els infants i els joves necessiten per tenir èxit en el seu desenvolupament personal, social i professional. Es va crear l’any 2008 conjuntament per diverses entitats de la ciutat amb l’impuls del propi ajuntament de Boston i del consorci municipal d’educació, per tal d’oferir un llenguatge comú d’aprenentatge entre l’escola i les entitats del fora escola.

Actualment, impulsat per Boston Beyond compta amb més de 70 organitzacions líders d’àmbit comunitari que desenvolupen aquest marc en els seus projectes amb els infants i joves a través de la ciutat. Aquestes entitats es comprometen a ensenyar, mesurar i millorar aquestes competències en tots els seus programes educatius. Per a fer-ho, Boston Beyond ha creat kits metodològic oberts i específics per proporcionar a tots els agents educatius de la ciutat experiències, evidències i recursos per mesurar i treballar aquestes competències.

 

  1. La personalització dels itineraris educatius a través de cercadors d’activitats d’aprenentatge

L’aprenentatge més profund, més significatiu i persistent en el temps és aquell que parteix i connecta el contingut, la competència o l’habilitat a aprendre amb les necessitats i motivacions dels infants i dels joves. Per aconseguir-ho, cal possibilitar que infants i joves triïn els seus propis itineraris educatius en funció de les seves passions o interessos personals, tant dins com fora escola.

Davant el repte de personalitzar l’educació també en entorns no formals, en molts llocs del món han implementat una estratègia clau per poder oferir un gran ventall d’activitats i itineraris educatius més enllà de l’escola: la creació de catàlegs i/o plataformes digitals en les que infants i joves poden buscar i triar activitats d’aprenentatge presencials i online a la seva comunitat o ciutat.

És un enfocament que entén que la pròpia comunitat i tots els seus recursos educatius són una aula d’aprenentatge, un terreny de joc educatiu obert a tothom.

Chicago City of Learning

Un dels exemples internacionals més potents el trobem a la ciutat de Chicago on a l’estiu de l’any 2013 es va dur a terme una primera iniciativa municipal per revertir la pèrdua d’oportunitats educatives durant l’estiu per infants i joves amb el suport de la MacArthur Foundation: la Chicago City of Learning.

Per a resoldre aquesta bretxa educativa durant l’estiu, més de 100 organitzacions educatives de Chicago (institucions artístiques, culturals i científiques tals com museus, teatres, universitats, districtes escolars, entitats educatives comunitàries, cíviques, veïnals, entre moltes d’altres) van aglutinar totes les seves activitats educatives en una plataforma online accessible a qualsevol infant i jove de la ciutat. A més de posar en comú tota la seva oferta educativa, diversa i rica, també van ser capaços de desenvolupar un sistema de microcredencials que maximitzés el potencial de l’oferta educativa existent.

Actualment aquesta iniciativa es desenvolupa al llarg de tot el curs escolar i no únicament durant els mesos d’estiu. Tant és així que la ciutat està treballant en polítiques educatives sobre quines competències i evidències d’aprenentatge donen accés a crèdits curriculars, per connectar encara més els aprenentatges dins i fora escola, establint connexions amb els districtes escolars.

 

  1. La generació de momentums comunitaris o action days d’aprenentatge oberts a tota la ciutadania

Una altra estratègia per fer arribar a tothom les oportunitats educatives de l’entorn són els anomenats festivals o dies d’aprenentatge, esdeveniments comunitaris oberts específicament dissenyats per crear un momentum educatiu per a tota la comunitat i dirigits a infants, joves i a les seves famílies en els que poden accedir de forma gratuïta a activitats d’aprenentatge vibrants als que d’una altra manera no hi podrien accedir de forma habitual (per cost, per acompanyament, per territori, etc.).

L’objectiu és oferir experiències d’aprenentatge que enriqueixin les trajectòries educatives d’infants i joves en situació de vulnerabilitat, que els facin descobrir nous interessos o passions que el seu propi entorn social, familiar o comunitari no propicia, i que els permeti connectar amb els recursos educatius del territori amb els que mantenir la relació de descoberta, confiança i treball un cop passat l’esdeveniment principal.

Remake Learning Days

Aquest és el model que, per exemple, Remake Learning Days està desenvolupant a múltiples ciutats del món (Pittsburgh, Hèlsinki, etc.) creant festivals d’aprenentatge de diversa durada (des d’un cap de setmana a una setmana sencera) amb la complicitat de tota la xarxa educativa: més de 500 agents educatius que van des de biblioteques fins a escoles, museus, universitats, entitats, equipaments públics, negocis locals, etc. En gairebé totes les ciutats Remake Learning Days aposta per potenciar les competències d’aprenentatge vinculades a STEAM: Ciències, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques, camps de coneixement en què els infants i joves de les famílies més vulnerables no hi acostumen a mostrar vocacions professionals.

 

  1. L’impuls de passaports d’aprenentatge com a estratègia que engloba de forma transversal la resta d’enfocaments

Els passaports d’aprenentatge són una metodologia que es basa en un enfocament local, on tot els agents socials, educatius, culturals i/o esportius d’un territori posen en comú les seves activitats d’aprenentatge per a tots els seus infants, independentment del seu origen social, per tal d’ampliar la igualtat d’oportunitats educatives.

Per a implementar un passaport d’aprenentatge són necessaris 5 elements clau:

  • Un passaport físic o virtual en el que cada infant o jove reflecteix allò que aprèn.
  • Una xarxa de destinacions d’aprenentatge a les que viatjar per viure experiències educatives i formada pels recursos educatius de la pròpia comunitat que s’enxarxen per convertir el territori de l’infant en un entorn d’aprenentatge connectat (escoles, centres cívics, biblioteques, associacions, equipaments esportius, museus, teatres…).
  • Un catàleg d’activitats educatives que aglutina i informa a les famílies de totes les experiències d’aprenentatge de la xarxa.
  • L’ús compartit de determinades insígnies o microcredencials educatives, segells d’aprenentatge, basats en temàtiques diverses o marcs de competències transversals, que els infants i joves sumen als seus passaports quan participen i aprenen gaudint de les activitats del seu entorn.
  • Una festa de graduació final on celebrar tot l’aprenentatge assolit i compartit amb tota la comunitat educativa.

Passport to Learning de Children’s University

L’exemple internacional de més èxit el trobem al “Passport to Learning” de Children’s University, una iniciativa anglesa que promou, capta i celebra l’accés i la participació d’infants i joves en activitats d’aprenentatge més enllà de l’aula. Cada any, aquesta organització sense ànim de lucre dóna suport a què més de 110.000 infants a que desenvolupin competències i confiança en les seves pròpies habilitats mitjançant l’accés a activitats d’aprenentatge dins i fora escola en el marc de la seva comunitat més propera. Aquest model s’ha escalat no només a tot Regne Unit sinó que actualment s’està desenvolupant a Austràlia i Nova Zelanda.

Inspirats per aquest model a Catalunya la Fundació Jaume Bofill i la Cooperativa +Educació han llançat una nova iniciativa, el Passaport Edunauta. Un projecte d’ampliació d’oportunitats educatives i d’acreditació dels aprenentatges fora escola per a infants de 3 a 12 anys, que catalitza i connecta tota la potència educativa d’un territori, basat en la metodologia innovadora dels passaports d’aprenentatge. Una iniciativa que:

  • reforça l’equitat
  • connecta oportunitats educatives
  • involucra a tot el teixit comunitari
  • contribueix a la personalització dels itineraris educatius
  • reconeix els aprenentatges fora escola dels infants

Actualment, el Passaport Edunauta busca 10 ajuntaments, escoles o entitats socioeducatives que vulguin portar a terme un pilot del projecte als seus territoris el curs 2020/2021. T’interessa? Mira aquest vídeo i consulta les bases de la crida on trobaràs tota la informació que necessites. Suma’t al repte de la igualtat d’oportunitats educatives per a tots els infants!