De l’equip docent a l’equip educatiu

18 Gener 2021

"Ara el repte és com fer sostenible, sistèmica i estructural aquesta metodologia que ha vingut de la mà d’un programa com Pla de barris que pretén “sembrar llavors” però després es retira."
Marta Comas Sàbat
"Ara el repte és com fer sostenible, sistèmica i estructural aquesta metodologia que ha vingut de la mà d’un programa com Pla de barris que pretén “sembrar llavors” però després es retira."


Marta Comas Sàbat
Unitat d’anàlisi de dades i recerca del Consorci d'Educació de Barcelona i sociòloga de l’educació.

El passat 14 de desembre es presentava l’avaluació del projecte “De l’equip Docent a l’equip Educatiu; incorporació de perfils socio-educatius a les escoles”1 a tota la comunitat educativa implicada. Es tractava d’un punt d’inflexió important en el que es posaven en comú les lliçons apreses després de tres anys d’incorporació de professionals de l’àmbit social, emocional i del llenguatge en els centres educatius de primària i de secundària de Pla de Barris de Barcelona i es formulaven els dilemes i els reptes de futur per a la nova edició Pla de barris 2020-24.

Les veus protagonistes van ser les dels autors de l’estudi, Roser Girós (UAB) i Jordi Collet (UVic) amb el contrapunt de directors i directores d’escoles implicades, educadores socials, tècnics d’integració i gestors emocionals que van compartir en primera persona la valoració del projecte. Presento a continuació una breu reflexió feta a partir de totes aquestes aportacions.

Sovint, quan la pressió d’escolaritzar infants i adolescents en situació de pobresa i amb vides familiars complicades per la precarietat és molt gran, els equips directius senten que els falten mans per arribar a tot. Senten impotència. A vegades, si tenen l’ocasió d’aturar-se a pensar-ho bé i poden compartir l’anàlisi i la reflexió de les necessitats d’aquests infants i les seves famílies amb altres professionals de l’entorn arriben a la conclusió que el que els faltava era més expertesa. Veure les coses des d’un altre angle, canviar de perspectiva per a deixar de fer més del mateix.

Les paraules del director de l’escola del barri de Vallbona van ser explícites en aquest sentit quan humilment va reconèixer que “abans no podíem ni sabíem atendre les demandes de les famílies” i va destacar el valor d’haver construït conjuntament amb l’educadora del seu centre i la tècnica d’integració social un Pla anual d’intervenció socio-educativa que abarcava més enllà de l’horari lectiu. Quan fa el balanç dels tres anys de programa en destaca el valor de l’equip multiprofessional pel fet que tothom se sent part integral de l’escola, però cada u té molt clar el seu lloc.

De la mà d’aquests professionals, l’escola ha participat activament a la Taula d’infància dins del Pla comunitari del barri i se sent formant part d’una xarxa d’atenció als infants i famílies. Més endavant, directores d’altres centres educatius corroboren que gràcies a aquest canvi de mirada i al treball compartit han aconseguit millores en l’absentisme i han tret més suc de programes d’acompanyament educatiu en horari extraescolar on la implicació de les famílies és la clau. La directora d’un centre de la Verneda ho diu explícitament: “hem passat de ser només un centre educatiu a esdevenir un nus de la xarxa comunitària”.

En aquest sentit, l’actuació en el camp educatiu que Pla de Barris ha dut a terme amb el suport i la col·laboració del Consorci d’educació de Barcelona (CEB) i l’Institut municipal de serveis socials (IMSS), apareix com una oportunitat per a pensar en un desenvolupament integrat dels sistemes educatius de l’entorn, utilitzant la plataforma de proximitat del centre escolar com espai tant de contacte com de provisió dels serveis a la diversitat de famílies. Tenint clar que tots aquests serveis no estan al marge de les funcions del centre, sinó que es tracta de condicions concomitants d’educabilitat, per garantir l’accés al dret l’educació en totes les seves dimensions.

Concretament, en aquesta primera fase (2016-2020) s’han incorporat 61 professionals nous procedents de l’àmbit social, de la salut mental i de llenguatge als 38 centres públics de Pla de Barris. Dins d’aquesta dotació s’hi compten persones amb perfils d’educador (20), tècnic d’integració social (15), monitor, mestre especialista en audició i llenguatge (4), psicologia i salut mental (18) i tècnic del centre de recursos educatius per alumnes amb trastorns del desenvolupament i la conducta (3). El projecte ha rebut una dotació pressupostària de 2,3 milions d’euros per curs escolar, destinada a la contractació dels professionals.

La gestió del canvi s’ha fet de baix a dalt, deixant obertes les funcions, les maneres de coordinar-se, les tasques concretes de cada professional de manera que es fixessin d’acord amb les necessitats i l’estil de cada escola o institut. En aquest sentit, els protagonistes reconeixen que a l’inici l’encaix no va ser fàcil perquè “es va haver de moure tot” (segurament no només fan referència a aspectes organitzatius sinó als marcs mentals que van quedar sotraguejats). Ha estat amb la força de la pràctica que el claustre s’ha convençut que una manera diferent de mirar a les famílies, d’abordar els conflictes o de relacionar-se amb els professionals d’altres àmbits, era possible. “Ara no imagino l’Institut-escola sense ells“, diu la directora del barri de Roquetes, i destaca que per primera vegada ha vist a més de seixanta famílies en una assemblea de l’AFA del seu centre.

Inicialment només hi havia tres premisses preestablertes:

  • S’havia de prioritzar el treball grupal i la perspectiva comunitària.
  • Les intervencions directes a l’aula o amb les famílies per part dels professionals havien de ser compartides pels mestres i professors de manera que compartien estratègies i metodologies des de la pràctica i en cap cas “es delegaven conflictes” als nous perfils.
  • Malgrat que la dependència orgànica no fos de la direcció del centre (exceptuant el TIS, les educadors són personal del centre de serveis socials del barri, els MALL depenen del CREDAC,i els gestors emocionals són contractats per una entitat), aquestes persones s’havien d’integrar en les estructures de governança escolar (formar part de comissions, reunions de claustre, formacions, etc.)

En tres anys, segons relaten els professionals socioeducatius que ho han viscut, han passat de “tapar forats” a tenir capacitat d’agència per impulsar accions comunitàries com el teatre social amb pares i mares, els cafès a la tarda, les batucades, etc. i a poc a poc s’han compartit marcs teòrics alternatius.

Amb el treball emocional, tal com explica l’EMO del barri de la Marina (aquest acrònim ha estat el nom afectuós amb el qual s’identifiquen psicomotricistes, art terapeutes o psicòlegs que han intervingut) s’ha compartit una mirada menys vertical i punitiva que defuig judicis de valors, s’ha abordat el conflicte com a quelcom inherent en les relacions i oportunitat de creixement. S’ha introduït la pràctica del diàleg i de l’enfocament restauratiu, també entre els adults professionals. En definitiva, s’ha alfabetitzat en emocions perquè tothom sigui capaç de posar paraules a allò que sent i se senti escoltat.

Ara el repte és com fer sostenible, sistèmica i estructural aquesta metodologia que ha vingut de la mà d’un programa com Pla de barris que pretén “sembrar llavors” però després es retira. Com des del CEB i des de l’IMSS es garanteix la continuïtat d’aquesta perspectiva socioeducativa i emocional més enllà de Pla de barris? L’avaluació confirma que hi ha hagut un bon procés de transferència metodològica i conceptual (el canvi de mirada), malgrat els diferents ritmes, però ens diu també que la clau de l’èxit és el treball complementari d’un equip multiprofessional que en si mateix està connectant els diversos serveis d’atenció a la infància. És a dir que, per molt que n’aprenguessin, mestres i professors no ho podrien fer sols, per això cal superar la idea de l’equip docent i integrar la resta de figures educadores que treballen a l’escola més enllà de les hores lectives, constituint de debò un equip educatiu.

Per últim, de cara a la segona fase, caldrà fer un salt qualitatiu: si s’han millorat les condicions d’educabilitat dels infants i adolescents, si s’han millorat els vincles amb l’escola tant d’alumnes com de les seves famílies, si s’han engreixat els mecanismes de relació de l’escola i l’entorn, s’esperen millors resultats. En l’etapa que s’inicia el curs vinent caldrà posar tot el propòsit en la idea que els nois i les noies aprenguin més i millor, sigui quina sigui la seva situació de partida. És per això que tot aquest camí haurà valgut la pena.

1Consultable a: https://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/informes/InformeAvaluacio_NousPerfilsProfessionals_maig2020.pdf