Conte de Nadal, temps d’oportunitats

05 Desembre 2019

"Molts ajuntaments són conscients que el temps de les vacances és un temps educatiu on les desigualtats poden manifestar-se amb més virulència i que per guanyar la batalla de l’equitat els cal invertir esforços, recursos i imaginació per oferir oportunitats educatives en aquestes dates. El Nadal és una bona oportunitat per a fer-ho."

Mirada 360
Jordi Plana

El primers mesos del curs han acabat amb l’emoció del final de festa. Les nenes i els nens, des de P3 fins a sisè, han sortit a l’escenari a cantar, ballar o interpretar davant de tota l’escola i de les famílies que han pogut venir. Els mestres van organitzant les transicions i cada actuació acaba amb molts aplaudiments, crits i alegria. Avui tots sortiran cansats, però també contents,  i cadascú amb el seu treball per portar a casa.

El trimestre ha estat dur. És veritat que passar a cinquè era un repte. L’Anna i el Marc, que porten anys sent amics, han compartit aquesta preocupació diverses vegades

El trimestre ha estat dur. És veritat que passar a cinquè era un repte. L’Anna i el Marc, que porten anys sent amics, han compartit aquesta preocupació diverses vegades. Com els deia el Pep, el seu tutor, calia posar-se les piles! Però també els deia que calia continuar passant-s’ho bé, i a ells a vegades els hi costava d’entendre com es podien combinar les dues coses. Bé, el trimestre s’ha acabat i ja no cal pensar-hi, ja estudiarien a la tornada. Ara, comencem vacances.

Això s’estaven explicant quan van creuar la porta de l’escola, mentre anaven dient adeu als mestres, i allà es van trobar a la mare del Marc, que els va rebre amb una abraçada i un entrepà de xocolata per a cadascun d’ells. Els va preguntar com havia anat el festival, van xerrar una estona i va dir-li a l’Anna que havien de marxar, que el pare del Marc ja els esperava per marxar. L’Anna sabia que passarien uns dies a la casa del poble i que després de festes marxarien una setmana a Londres per tornar just abans de Reis. Es van fer un petó, la mare va donar records a l’Anna pels seus pares, i van marxar.

L’Anna va enfilar cap a la plaça, amb la motxilla a l’esquena i el guarniment de Nadal que portaven a casa a les mans, per jugar una estona amb els seus companys. Els pares estaven treballant i no arribarien fins l’hora de sopar. Tenia temps, i el va aprofitar per córrer, saltar, riure fins que ja quasi fosc no quedava ningú, i feia fred. Va arribar a casa. La casa estava solitària, també freda. Va engegar el televisor i al cap de poc es va adormir. El pare arribava a les deu quan sortia del magatzem, i com molts dies, en trobar-la dormida, la va portar directament al llit. La mare no arribava fins passades les onze, quan acabava el torn.

Al matí següent, l’Anna seia davant una tassa de llet i unes galetes pensant què faria aquell dia. L’havia demanat però encara no tenia mòbil. Va engegar el televisor i van anar passant les hores fins que va arribar la seva mare després del primer torn del matí. Tenia el temps just per preparar el dinar i marxar cap a la feina de la tarda.


Tot just quan acaba el temps escolar l’Anna i el Marc deixen de tenir les mateixes oportunitats

Aquí podria començar la història dels temps educatius, però també la de les desigualtats. Tot just quan acaba el temps escolar l’Anna i el Marc deixen de tenir les mateixes oportunitats. El Marc va marxar ahir al Pirineu amb els seus pares. Durant aquestes vacances esquiarà molt, jugarà amb la tauleta, i als escacs, llegirà còmics, sortirà amb la colla i inventaran moltes històries. Farà llargs sopars amb els seus pares, anirà al cinema un parell de cops i li llegiran un conte cada nit. Ell no ho sap, però durant les vacances aprendrà molt. Ara us preguntareu, què farà l’Anna?

Durant el dinar del primer dia de vacances la mare li ha donat una revista que havia agafat de la feina. N’hi havia moltes, sembla que les havien de repartir aquella tarda. Era un revista que a la portada hi tenia escrit: “Un Nadal d’oportunitats”. L’Anna no entenia massa què volia dir, però la mare li va explicar que allà sortien moltes coses que l’Anna podia fer aquelles vacances, i que moltes no calia pagar-les. La ciutat on viu l’Anna organitza un reguitzell d’activitats en aquesta època i l’ajuntament les coordina i les recopila totes per fer-les arribar a la gent. Hi ha casals de moltes menes, els caus organitzen activitats i campaments, l’escola de música fa tallers de cant i d’instruments. El club esportiu de la plaça fa activitats cada matí, de gimnàstica, de dansa, de bàsquet, de futbol i al casal infantil i ha titelles i es poden fer estades de fotografia. I a la biblioteca, que a l’Anna li agrada entrar-hi? Allà hi ha conta-contes, cada tarda!!! I posa que fan jocs i que tenen contes nous. Li preguntarà als pares com va tot això, té molt bona pinta.

La ciutat on viu l’Anna organitza un reguitzell d’activitats en aquesta època i l’ajuntament les coordina i les recopila totes per fer-les arribar a la gent

L’Anna tampoc sap que durant les vacances aprendrà molt. Demà la mare l’acompanyarà al casal i un cop allà una educadora li preguntarà si vol ajuntar-se amb el grup que ara mateix surt cap a la biblioteca. L’Anna dirà que si, amb els ulls com plats, tot i que una mica espantada, perquè no coneix els nens i les nenes, no n’hi ha cap de la seva escola, però l’oportunitat d’anar a la biblioteca l’entusiasme. De cop, la comunitat està oferint una oportunitat a l’Anna que la connecta amb els seus interessos en un marc de relacions entre iguals i l’acompanyament d’un adult. L’aprenentatge està assegurat!! Però també la millora de l’autoestima, el reforçament dels vincles socials, la seguretat i moltes altres habilitats, aptituds i valors que li seran molt útils a la vida i que podrà combinar amb els coneixements que va adquirint per desenvolupar les seves pròpies competències.

Connectar els nens i les nenes, i els joves amb les oportunitats que ofereix la comunitat els obre tot un seguit de possibilitats, els permet traçar un camí d’aprenentatge

Connectar els nens i les nenes, i els joves amb les oportunitats que ofereix la comunitat els obre tot un seguit de possibilitats, els permet traçar un camí d’aprenentatge, de gaudi, potser de frustració també, de prova i d’error, però sobretot un camí de llibertat, una palanca cap al seu futur.

Connectar-los amb els seus interessos personals els habilitarà per aprendre, els col·loca en posició de desenvolupament de la pròpia motivació i de multiplicació dels seus interessos i acaba generant un aprenentatge més profund. Fer tot això, a més, en un grup entre iguals, relacionant-se amb l’acompanyament d’un professional, compartint les experiències i les vivències de cada activitat i de cada relació personal els ajudarà a superar els reptes, els farà més pacients, més resilents i potenciarà les seves oportunitats cara el futur.

Molts ajuntaments són conscients que el temps de les vacances és un temps educatiu on les desigualtats poden manifestar-se amb més virulència i que per guanyar la batalla de l’equitat els cal invertir esforços

Educació 360 us proposa connectar els temps, els espais i els aprenentatges amb tots els actors de la comunitat. Molts ajuntaments són conscients que el temps de les vacances és un temps educatiu on les desigualtats poden manifestar-se amb més virulència i que per guanyar la batalla de l’equitat els cal invertir esforços, recursos i imaginació per oferir oportunitats educatives en aquestes dates. El Nadal és una bona oportunitat per a fer-ho. Unes vacances curtes, de molta proximitat són l’espai idoni per pensar que més enllà de la pista de patinatge, o del pur consum d’un oci fàcil, es poden articular propostes d’aprenentatge connectat en el marc de l’ecosistema educatiu local on viu cadascú.

Molts ajuntaments ja estan fent de l’ecosistema educatiu local una xarxa de relacions on cada node es converteix en una finestra d’oportunitats educatives

Alguns exemples poden ser posar en relació l’aprenentatge lectiu amb el que passarà en el temps de vacances comprometent els centres en propostes amb la comunitat; implicar les famílies en prendre consciència de la importància de planificar uns temps no lectius enriquits; connectar les activitats que fan les diferents entitats per generar valor educatiu en la pròpia oferta; desenvolupar sistemes de reconeixement i d’acreditació d’aprenentatges no formals com una manera de posar-los en valor i aconseguir connectar-los; i moltes altres estratègies i accions que, des de la voluntat de posar en relació els actors del territori, tenen com element bàsic avançar cap a l’equitat educativa. Molts ajuntaments ja estan treballant en aquesta línia, fent de l’ecosistema educatiu local una xarxa de relacions on cada node es converteix en una finestra d’oportunitats educatives.