Projecte “Espai migdia”, dins el projecte Connectem temps i espais: espai acollida, espai pati, espai migdia i espai tarda
Quins aprenentatges hem tret del procés i com aquests aprenentatges lliguen i poden millorar el projecte que hem presentat a la crida?
El millor de tot el procés que estem vivint a l’escola des que vam assabentar-nos de la crida és que ens ha arribat com una oportunitat per atendre una necessitat real i urgent. No ens hi hem volgut afegir per seguir el que toca o el que està de moda, ens ha arribat com un regal que dona resposta i valor a un neguit que ens amoïna.
L’evidència més clara que el temps no lectiu del centre no funciona tan bé com voldríem és el malestar dels nostres alumnes i com aquest traspassa també al claustre de mestres, el personal PAS, les treballadores del migdia i les famílies. Reconeixem que fins ara l’espai de migdia es considerava com una mena de parèntesi del qual no ens sentíem del tot responsables i del qual potser esperàvem simplement que cobrís una necessitat logística de les famílies i que funcionés, tot sol, sense necessitat de reflexionar el seu propòsit i funcionament al no vincular-lo clarament al nostre projecte educatiu de centre.
La primera idea que traiem del temps invertit en les jornades de capacitació i formació de la crida és la necessitat de repensar i definir clarament quin és el propòsit real d’aquest servei, d’aquest espai, quin és el valor que se li hauria de donar, i la necessitat de decidir- ho i dibuixar-ho entre tots.
De la ponència del Jordi Collet ens vam emportar dubtes sobre els quals reflexionar després a casa. Realment fem que tots els moments de la vida escolar siguin experiències agradables, confortables i segures? Quina és la relació real amb les famílies? Els oferim i els permetem col·laborar i participar? Quin nivell d’autonomia i responsabilitat treballem amb els nostres alumnes? Les activitats que oferim són de qualitat? Cobrim les llagunes i el decalatge que existeix i que va augmentant any rere any entre els diferents alumnes i les seves realitats? Tenim un vincle autèntic amb els agents educatius que ens envolten? Planifiquem una educació preventiva o reactiva?
La ponència de l’Elena Sintes ens va fer reflexionar sobre la garantia d’equitat i de drets dels infants, sobre la creació d’uns horaris adequats per poder fer una transformació educativa de qualitat, sobre la creació d’entorns d’aprenentatge i sobre la necessitat d’entendre el temps educatiu com un temps que faci prevaler la salut i el benestar de tots.
Aquesta allau de dubtes i reflexions ens va arribar com una gerra d’aigua freda en veure que segurament no estavem fent les coses tan bé com crèiem i que potser no havíem reflexionat prou sobre temes dels quals sovint en fem bandera. Però vam girar aquest cop convertint-lo en el tret de sortida de debats entre companys i en la inspiració necessària per enfortir-nos com a grup davant una necessitat que reclamava la nostra atenció.
És així com va sorgir la concreció de la nostra proposta inicial de repensar els temps no lectius de manera global focalitzant-nos concretament en l’espai del migdia.
Les sessions posteriors de capacitació i formació ens van permetre veure que davant un neguit cal reaccionar i que són molts els centres que ja han fet passes importants per portar a terme els seus projectes.
Copsar que sí, que és possible, que els projectes són viables i que els resultats són evidències positives en marges de temps curts ens va encoratjar a seguir treballant en la definició i concreció del nostre projecte, sabent-nos recolzats pels diferents professionals que avalen la crida. L’objectiu era contagiar-nos i ho vam fer.
Viure en la pròpia pell la transformació de l’institut escola La Trinitat i captar l’emoció del seu director en transmetre’ns les seves vivències, conversar amb calma amb Jordi Ibáñez i Josep Ma. Puig Rovira sobre experiències innovadores del treball comunitari i descobrir fites i projectes reals i amb sentit per oferir als nostres exalumnes, tenir a les mans l’increïble àlbum de cromos de la ZER Alt Lluçanés amb els adhesius que els alumnes aconsegueixen i trobar els de les monitores del menjador al costat del de la inspectora educativa de la zona… són algunes de les experiències que ens van fer emocionar i encoratjar-nos més encara per seguir endavant amb el nostre propòsit.
La sessió final de reflexió en què el grup impulsor vam començar a definir el pòster, a unir idees, a pensar en destinataris i agents de la xarxa amb noms i cognoms, a dibuixar la forma concreta del projecte… la vam viure com un matí de treball compartit, amb una ajuda activa potent per part dels col·laboradors de la crida i la il·lusió de pensar que sí que tiraria endavant.
Valorem com a molt encertada aquesta combinació de tipologies de sessions. D’una banda les estones d’anàlisi teòrica, educativa i sociològica, necessàries per posar ordre i referents a les nostres primeres idees. D’altra banda, la vivència i el compartir experiències reals que ja existeixen i funcionen, que dona el punt de màgia i contagi per seguir endavant. I finalment els espais on treballar entre nosaltres amb el recolzament d’experts, que ens ha permès trobar el temps que sempre ens manca per materialitzar tantes converses i idees que volen aterrar en algun escenari real.
Redactat ja el projecte i iniciades les primeres converses amb els agents interns i externs que han de participar en aquest canvi que ens plantegem, podem dir que d’aquest procés ens emportem moltes premises que volem que ens acompanyin en el camí que tot just enfilem.
Les evidències més remarcabes:
– Que tot el temps d’escola ha de ser educatiu i de qualitat.
– Que necessitem de tota la comunitat educativa per portar a terme qualsevol canvi exitós i durable.
– Que l’entorn ens ofereix un gran nombre d’oportunitats que cal aprofitar.
– Que cal compensar el gran decalatge que existeix entre la diversistat del nostre alumnat.
– Que el camí és lent, però necessari i viable.
– Que ens hem de plantejar petites accions que tinguin èxit, però que no hem de deixar de pensar en gran, sense límits. Aquests ja arribaran si han d’arribar.
– Que hem de valorar i sentir-nos orgullosos de tot el que ja hem fet fins ara, consolidar-ho i seguir creixent.
A l’escola Prat de la Riba de Reus treballem des de fa molts anys amb alumnes molt diversos, amb realitats que necessiten que l’escola els ofereixi un espai continuat d’aprenentatge i creixement, i que els faciliti ambients educatius i també socials que els permetin sentir-se partíceps de la societat.
Amb aquest objectiu s’han anat creat projectes musicals com les dues corals del centre (Atrapasons i Bufanotes), l’orquestra Orff i el grup de timbalers del Drac Fènix; i amb el mateix objectiu ens hem vinculat de manera estable i compromesa amb el programa LECXIT de la Fundació Bofill, la biblioteca central Xavier Amoròs, les assemblees d’Infants Ciutadans i el projecte Aprenem Junts (activitats organitzades per l’ajuntament de la ciutat), l’institut Baix Camp (centre de referència dels nostres alumnes en acabar la primària), l’esplai Obrim Somriures de la Fundació Mn. Frederic Bara, la Fundació Reddis, l’estudi d’art L’illa del safrà, el Centre Cívic del Carme, l’entitat Còdol Educació, els museus de la ciutat, l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus i tot un seguit d’agents externs, però molt propers, amb qui esperem continuar treballant colze a colze.
Els resultats són positius i les activitats són valorades per tots els agents de la comunitat educativa. La constatació la tenim en una matrícula creixent i realment representativa de la diversitat social i cultural de la ciutat, que aposta pel nostre projecte educatiu, que té els seus fonaments en la valoració de la inclusió, el plurilingüisme i la música com a focus de cohesió a través d’un llenguatge universal.
Seguim endavant en aquest camí, acompanyats ara pel programa EDUCACIÓ360. Educació a temps complet, amb l’espai migdia com a nucli d’una nova oportunitat per aconseguir ser l’escola que necessiten els nostres alumnes.
Podeu descarregar la fitxa aquí.
Podeu descarregar el pòster aquí.
Podeu consultar la informació del centre aquí.