“Fem xarxa, tots sumem” és més que un lema dins el nostre ideari d’escola, la qual actualment està vivint una situació de transformació, canvi i innovació intensa. De manera que adherir-nos al projecte CRIDA360 ha estat una oportunitat per vehicular un repte que com a escola en aquest moment ens plantejàvem: obrir més l’escola a l’entorn i comunicar-nos amb la Comunitat, l’Entorn i el Territori de manera més plena, establint diàlegs i col·laboracions, fent-nos  més  permeables  al  que  es  fa  al  nostre  voltant  més  proper, maximitzant-ne el potencial educatiu i les oportunitats per accedir-hi i gaudir-les de manera comunitària… De fet formar part de la CRIDA360 ha estat un catalitzador per dinamitzar idees que ens marcaven en aquesta tendència; i que ara, després d’aquest procés d’aprenentatge, reforcen un rumb i un sentit més ferm.

I és que l’hem viscut com una oportunitat per enriquir-nos, enxarxar-nos, comunicar-nos  amb  el  territori,  la  seva  gent,  els  seus  talents,  i  saber-ne extreure el seu potencial d’aprenentatge en benefici del nostre alumnat. Un alumnat que hem de concebre i educar des d’un prisma, des d’una òptica humana, empàtica, que aspiri a una personalització dels aprenentatges amb majors garanties. Sumant mirades, sensibilitats, talents, recursos, esforços… Multiplicant les garanties per aspirar a una Educació que vetlla per donar valor a l’equitat i la veritable igualtat d’oportunitats sense exclusions… I per aquest gran repte, necessitem un gran equip més enllà de l’escola; necessitem crear ponts de diàleg, d’intercanvi d’experiències, de col·laboracions dins i fora de l’escola i no només de manera puntual, sinó amb intenció d’engrandir, poc a poc, aquesta manera d’entendre el territori, des d’una concepció sistèmica de l’entorn on cada peça del gran engranatge que educa esdevé més que necessària. Perquè compartim fermament que:

“Para educar hace falta una tribu entera” Jose Antonio Marina

I de la interiorització d’aquestes idees clau (interioritzades després del procés formatiu que ha suposat la CRIDA360), sumades a les iniciatives que ja s’han anat realitzant al centre (algunes de les quals han passat a ser ja innovacions institucionalitzades) ens hem plantejat nous reptes de tarannà innovador i fins i tot   un   tant   “revolucionari”   per   multiplicar   el   nostre   potencial   educatiu revaloritzant el capital social, cultural i humà de la nostra realitat, singularitat i caràcter propi com a escola, Comunitat i Entorn… Connectant-nos amb els nostres companys/es de viatge més propers: el nostre alumnat, les seves famílies, l’AMPA, l’Ajuntament, el seu ric i emprenedor teixit associatiu i sociocultural altament educatiu.

És ara que veiem amb més claredat iniciatives potencials que podríem anar desplegant al nostre territori, sempre enxarxant-nos, sumant i multiplicant experiència educatives i enriquint-nos com a Comunitat.  I és que, com s’ha esmentat, abans d’iniciar aquest procés formatiu ja promovíem col·laboracions, experiències, sortides, contactes… Però, donada la necessitat de seguir avançant i aprofundint en aquestes experiències altament educatives (obrint l’escola a la Comunitat i creant ponts d’interrelació i creixement recíproc) veiem amb major urgència la necessitat de CREAR UN ESPAI on canalitzar aquesta voluntat, la qual ha de ser inclusiva a nivell local, aglutinant tot el teixit susceptible de ser enxarxat, connectat i sobretot compartit i viscut…

D’aquí   que   concebem   com   una   acció   prioritària   crear   EL   CONSELL MUNICIPAL D’EDUCACIÓ, amb la coresponsabilitat del Consistori (ja en converses per adherir-se com a municipi a la Crida) i la complicitat de les associacions, entitats, clubs, grups, etc… Que des de la seva acció puguin i vulguin enriquir-nos i sobretot vetllar per apropar experiències més enriquidores i significatives al nostre alumnat i a la comunitat. On cada entitat o col·lectiu SUMI, i tots aprenguem, ens enriquim del fet de COMPARTIR i millorem l’EDUCACIÓ DEL NOSTRE ALUMNAT.

És amb aquest objectiu, sempre a l’epicentre de la nostra acció, que des de l’Escola pensem que seria clau reforçar un dels clars pilars de la Comunitat Educativa: la FAMÍLIA, sent aquest un dels àmbits que des del nostre projecte es prioritza. Apostant per la CREACIÓ D’UN ESPAI PROPI PER A LES FAMÍLIES, on reunir-se, formar-se, compartir experiències amb altres famílies, recuperar l’Escola de Mares i Pares, integrant-les de manera més activa al nostre centre… Reconeixent i reforçant el paper clau que juguen en la vida del nostre alumnat i la necessitat de coresponsabilitzar-nos fermament i avançar plegats.

Serà, doncs, a partir d’aquests dos grans eixos d’acció que esperem desplegar futures accions concretes a coordinar i programar amb tots els agents habituals amb els que durant anys hem estat col·laborant, tot esperant implicar el màxim d’agents socioculturals del territori i alhora creant noves sinèrgies compartint noves mirades de col·laboració, cooperació i coresponsabilització, on cada ENTITAT sigui una PEÇA clau del nostre ENGRATGE, on sumar esforços ens MULTIPLIQUI per millorar la nostra qualitat educativa, on ens sentim més COHESIONATS com a territori i on l’ALUMNAT sigui el beneficiari de la nostra tasca.

D’aquí que des de l’escola apostem per impulsar un treball d’ORIENTACIÓ  en “pro” de la PERSONALITZACIÓ de l’Educació amb mesures concretes des de l’acció tutorial i la co-tutorització. Una ORIENTACIÓ al servei  de l’EQUITAT i la IGUALTAT D’OPORTUNITATS que, treballant en xarxa, ens permetrà guanyar en majors garanties per apropar recursos comunitaris de manera INCLUSIVA vetllant  perquè  les  situacions  socioculturals  de  partida  no  condicionin  de manera determinant els circuits educatius, les experiències educatives (a nivell formal, no formal i informal) que pugui experimentar, viure i interioritzar cadascun i cadascuna dels i les nostres alumnes…

Dedicant cura i esforços perquè una de les PRIORITATS del CONSELL MUNICIPAL  D’EDUCACIÓ  vetlli  perquè  cada  alumne/a  tingui  garantides opcions   i   oportunitats   per   desenvolupar-se   de   manera   integral,   plena, saludable, sense menystenir el pla socioafectiu, comunitari i cultural necessari pel ple desenvolupament de tot infant, MAXIMITZANT les oportunitats d’equitat no només des de l’Escola sinó des de la Comunitat, el territori i la seva gent. De manera que la ORIENTACIÓ i la CONVIVÈNCIA esdevindran eixos clau (buscant sistemes de beques, ajuts per garantir el dret als itineraris personalitzats de qualitat dins i fora de l’escola, i horaris (enxarxant de nou espais horaris lectius i no lectius i experiències de lleure i cultura enriquint les de caire més pedagògic), continuar amb el projecte NATURESCOLA vinculant també la mirada més sostenible i de conservació dels espais naturals amb l’ajuda de la Reserva Natural, el Grup de Natura Freixe i el Camp d’Aprenentatge de Flix. Seguint també amb les experiències que ens ofereixen la gent gran (llar de jubilats i residència de gent gran) i integrant-les dins l’horari lectiu.

Amb accions concretes, promogudes des del CONSELL MUNICIPAL D’EDUCACIÓ on es detectin necessitats, es co-creïn solucions compartint reptes  i  s’aportin  respostes  organitzatives,  convenis  i  col·laboracions  de manera planificada, des d’aquest espai com a centre de planificació estratègica des d’on actuar de manera compartida i comunitària: enxarxats, sumant treballant des d’un enfocament de pla estratègic d’entorn, de territori i COMUNITAT on cada peça compta, fem xarxa, tots sumem!

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

Alimentem l’escola: sostenibilitat 360º

Pot una albergínia blanca condicionar el projecte educatiu d’una escola? Pot esdevenir el nexe d’unió entre el lectiu i el no lectiu? Entre l’escola i el seu entorn? Nosaltres creiem que sí. Creieu que és una bogeria? No ho és, i al final de l’article ho entendreu.

El primer dia que els pagesos locals ens van portar albergínies blanques,  les vam posar sobre cadascuna de les taules del menjador escolar. Aquell dia  de setembre de 2018 vam explicar als infants que a partir d’aquell moment la fruita i verdura del menú ens la portarien pagesos/es del nostre poble, gent amb qui ens trobem pel carrer, i ens la portarien acabada de collir dels camps del nostre estimat parc de Collserola, del qual en forma part el pi que dóna nom a la nostra escola, el Pi d’en Xandri, símbol del pulmó de Sant Cugat. A partir d’aquell moment el què menjàvem, a més de saludable, tenia un missatge educatiu, i ens obria una immensa finestra d’oportunitats educatives. Cal tenir en compte que la incorporació d’aquests productes no és tan simple com la d’arribar a acords econòmics i de distribució. Alienar els ritmes i necessitats del camp i de la terra als del menjador d’una escola suposa, si es vol fer bé i de manera justa i respectuosa, tornar als nostres orígens, i adaptar-se literalment al que ens marca la natura, arribant a la veritable sostenibilitat, i això esdevé una font d’educació vivencial.

Ens agrada el concepte de sitopia de l‘arquitecta i analista de ciutats des de la perspectiva del menjar, Carolyn Steel, d’observar un plat de menjar i entendre i valorar tot el que hi ha al darrere. És el que pretenem amb la incorporació del producte de la pagesia local del Parc de Collserola al menú escolar, que el menú “parli”, per fomentar la interrelació del camp amb la ciutat, per entendre la necessitat de la temporalitat i la proximitat, perquè els infants entenguin que el menjar té un origen, i que tot allò que mengem té una procedència concreta, que afecta el nostre cos i el nostre medi. Una oportunitat per reivindicar el menjar no tan sols com a producte saludable, sinó com a fet socialitzador. Una oportunitat també per reivindicar el comerç just entre el productor i el comprador, predicant amb l’exemple establint una relació igualitària. D’un detall tan simple com la incorporació del producte més proper al menú escolar s’origina aquest projecte, que té com a repte el foment d’un model alimentari més saludable i sostenible entre els infants. Un projecte que ens ha permès canviar la mirada que teníem al centre educatiu sobre com s’han de relacionar el lectiu i el no lectiu. Una mirada necessària per poder afrontar els reptes que té l’escola actual.

El model d’escola que ha imperat a la nostra societat ha estat fonamentat en una societat industrial i de producció en massa, en què el docent aportava coneixement a l’alumnat, coneixement que havia de servir per ajudar a l’especialització de l’alumne en una matèria i l’ajudés en la cerca d’una professió per desenvolupar al llarg de la vida. Aquest model fa temps que ha caducat, i es fa necessari un nou model d’escola per un món canviant i on, per exemple, l’accés al coneixement ja s’ha democratitzat. A l’escola se li plantegen nous reptes, o no tan nous. Reptes que entenem que interaccionen amb el projecte que hem presentat, i que formen part també de la filosofia d’educació a temps complet, l’educació 360. Reptes com l’adaptació del projecte educatiu a una vessant més social. Eduquem per canviar el món, per un món millor, més habitable, més just i sostenible, per això una de les accions parla del compromís. L’educació no és neutra i té càrrega ideològica. Aquí té importància el concepte de justícia social, una escola que vertebri la perspectiva de la participació, el reconeixement i la redistribució. Per això introduïm com a fet imprescindible la participació de les famílies; de l’escola inclusiva, entesa com el procés educatiu que es proposa respondre a les necessitats i potencialitats de tot l’alumnat i les seves necessitats; ampliant la mirada amb un equip docent disposat a treballar en equip, i no tan sols amb els docents, també de manera interdisciplinar amb la resta d’agents que formen part de la comunitat, i no tan sols l’escola, la de l’entorn, des del reconeixement mutu. Per això és clau i aquí rau el veritable canvi de mirada, l’alineació del lectiu i el no lectiu; oberta a l’entorn, integrada en ell, que en forma part i que treballa conjuntament amb ell. Per això parlem de la mirada a l’entorn per començar el projecte, de socialitzar-lo i compartir-lo, de l’acompanyament de l’administració, de fer xarxa amb entitats socials; amb la convivència com a eix central, posant èmfasi en el conflicte i la igualtat. Per això parlem de generar identificació, perquè si l’infant s’identifica amb el seu territori, esdevé ciutadà més compromès, i això té efectes socials multiplicadors en la relació amb els altres; afrontar els problemes socials i cerca de l’equitat, vetllant per combatre la segregació i atenent als col·lectius vulnerables. Per això esmentem el propòsit de transformar els hàbits de consum, per donar resposta a les necessitats de tot l’alumnat i perquè en aquest cas els dèficits alimentaris són més accentuats en els infants en situació més vulnerable.

Al Pi d’en Xandri l’espai lectiu i el no lectiu han afrontat bona part d’aquests reptes i es comença a donar resposta. Des de la part lectiva, per exemple, posant èmfasi en la participació dels infants per incrementar la motivació en el seu aprenentatge; i des de l’horari no lectiu, per exemple, al temps de migdia en superar la visió assistencial de l’educador/a i passar a l’acompanyament, tot fomentant el protagonisme de l’infant en el seu àpat, fomentant la seva autonomia i confiant en les seves capacitats. Són dos exemples de processos que s’han viscut a l’escola, però n’hi hauria més (unes extraescolars que es vinculen al teixit associatiu de l’entorn, una nova mirada dels espais educatius…). Coincideixen en voler donar resposta als nous conceptes educatius (inclusió, acompanyament…). Però aquestes evolucions no han anat de la mà entre lectiu i no lectiu, han estat processos independents que han acabat coincidint per la perspectiva pedagògica i educativa del personal motor de cadascun dels espais. Fa temps que els projectes del no lectiu responen a criteris educatius, i la comunicació i coordinació és fluïda, però la mirada 360 ha estat una oportunitat per fer un pas més i alinear i donar transversalitat al lectiu i el no lectiu. És la manera de poder donar resposta a les necessitats educatives d’una societat tan complexa i un moment com l’actual. L’escola sola ja no pot fer-ho, i menys si el pes ha de recaure en l’horari lectiu.

La Crida ens permet fer una autoavaluació. L’anàlisi de la Crida ens fa veure que tenim bona salut en la connexió amb l’entorn, però que el treball conjunt del lectiu i el no lectiu és l’assignatura pendent. És una oportunitat perquè gaudim de molt bons projectes educatius, el repte és alinear-los i interconnectar els agents, no tan sols que es complementin. Educació 360 ens ajuda a posar nom a necessitats que estem veient, ens ajuda a ordenar-les i significar-les.

La Crida ens ha ajudat a veure quines són les nostres fortaleses i oportunitats de millora. Centrant-nos en les oportunitats de millora, ens ha interpel·lat en tres àmbits: la interconnexió dins del centre educatiu, la relació amb l’entorn i la personalització dels itineraris d’aprenentatge. De la interconnexió, veiem que tot i disposar de bons projectes educatius, tant lectius com no lectius, podem confirmar que es complementen però no estan alienats, i sorgeix com a repte la creació de figures que coordinin el lectiu i no lectiu, i la creació d’espais de treball conjunt entre agents educatius. De cara a la implementació integral del projecte “Alimentem l’escola: sostenibilitat 360”, l’aplicació d’aquests dos aspectes esdevindrà imprescindible. Del segon, la relació amb l’entorn, tot i la satisfacció que com a centre tenim de la nostra connexió amb l’entorn socioeducatiu, també sorgeixen reptes: cal millorar el treball conjunt amb els agents de les activitats que fem conjuntament, tenim marge de millora en els processos participatius, i sobretot, podem i hem de fer més partícips a les famílies en la relació del centre amb l’entorn. Aquests tres reptes incidiran en l’itinerari del projecte, essent destacable la participació de les famílies i generant propostes perquè pugui connectar-se el projecte amb elles. Del tercer, la personalització i els itineraris d’aprenentatge, sorgeix un repte principal, com és el de promoure processos de reflexió dels estudiants respecte als seus processos d’aprenentatge. És aquest un repte que transversalment ens proposem treballar des de cadascun dels espais, tant lectius com no lectius, doncs necessitem aquest procés de reflexió per assolir que el procés educatiu sigui veritablement emancipador pel subjecte. Definitivament, la identificació d’aquests reptes ens han permès enriquir no tan sols el projecte de la Crida, sinó definir objectius a assolir com a centre educatiu en tots els seus moments d’acció educativa. Tanmateix, el procés també ens ha permès visualitzar les fortaleses del projecte, fet que ens ha estimulat i generat motivació. De la personalització de l’aprenentatge, ens omple veure que la introducció dels productes de la pagesia local al menú escolar representa la incorporació al centre educatiu dels recursos, serveis i oportunitats educatives de l’entorn social per vincular-los amb els interessos, necessitats, eleccions i objectius d’aprenentatge dels alumnes. De la relació amb l’entorn, també veiem fortaleses, i potser de les més destacades és la progressiva cura dels processos de participació dins del centre educatiu, amb molt marge de millora, però que ja és eix fonamental de la nostra acció. Especialment amb els infants és imprescindible aquest procediment, que es vincula també a la personalització, ja que el foment de la participació, a més d’incrementar la motivació de l’infant, garanteix treballar els seus interessos, no tan sols tenir-los en compte. Finalment, des de la perspectiva interna, cal destacar com a fortalesa el valor pedagògic dels projectes educatius de l’horari no lectiu, essent l’exemple que l’origen del projecte prové de l’oportunitat que ens dóna la introducció de productes de la pagesia local al menú escolar. Aquest valor pedagògic facilitarà el repte que tenim d’alineació dels espais lectius i no lectius.

Hi ha una part final de la proposta, que representa  la connexió amb l’entorn i socialització del projecte, que és fonamental des d’aquesta mirada 360 que ens ha aportat el procés de la Crida. Que pugui compartir-se amb més centres educatius, fer xarxa amb el teixit social i es faci de la mà de l’acompanyament de l’administració local pot fer que d’un projecte educatiu de centre es pugui passar a projecte d’un territori, essent el més fonamental la generació d’identificació que en els infants i famílies provoca aquest circuit.

Ciutadania crítica i compromesa, manifestem al final del trajecte que va del km0, com el producte del menú, al km360, com la mirada que ara tenim, mirada enfortida pel procés de la Crida 360.  Mirem de nou els continguts del projecte, i aquests podran canviar, producte de noves propostes, però el que queda és aquest itinerari que hem dit d’accions, però que poden ser els eixos de treball que esdevindran la base de futurs projectes. Així, d’un propòsit en sorgirà un repte, i el repte tindrà aquesta mirada 360 que ens emportem, i l’entomarem des de la mirada a l’entorn; la cerca del compromís social; l’alineació del lectiu i el no lectiu; amb la participació de les famílies; compartint-lo i socialitzant-lo; fent xarxa amb el teixit; cercant l’acompanyament de l’administració; i generant identificació, aportant valor. I sobretot, amb ulls d’infant, els ulls de l’infant que és i ha de ser sempre el centre de la nostra acció, i de la que se n’ha de sentir plenament protagonista.

Per cert, sabíeu que a l’albergínia se li atribuïa la capacitat de provocar bogeria?. Sortosament aquesta creença ja ha passat i se li reconeixen propietats molt beneficioses, així que de bogeria gens ni mica, com el projecte que heu llegit.

El que pot donar de si una simple albergínia blanca, si és de la collita 360.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

“MAR TRENCAT”

L’Associació Educativa Vall del Terri gestiona el projecte UEC Cancuní-UEC Banyoles emmarcat dins els programes de diversificació curricular per a l’alumnat del segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria que presenta dificultats generalitzades d’aprenentatge i baix nivell de competències en la majoria de les matèries. Nois i noies menors de 16 anys que, paral·lelament mostrin trets d’inadaptació al medi escolar i risc d’exclusió social. En aquest context sorgeix la idea de realitzar Mar Trencat, un projecte de lectura crítica de la realitat, interrelacionant el taller d’art i el de narrativa audiovisual que realitzem a la UEC, per reflexionar al voltant del fenomen migratori de la mar Mediterrània i generar experiències d’èxit en els alumnes.

Vincular l’expressió artística i el treball de les emocions ens ajuda a potenciar el desenvolupament personal del nostre alumnat i el benestar emocional, tant individual com col·lectiu.

El material elaborat (Obres plàstiques i vídeo) possibilita realitzar una exposició per visibilitzar el treball artístic de la UEC, manifestar la mirada crítica de la crisi i aportar opinió. Cal tenir present que la feina de visibilització dels alumnes de la UEC com a generadors d’iniciatives positives impacta directament en el seu autoconcepte, i aquesta premissa es té en compte en totes les fases del procés.

Es planteja establir un diàleg amb alumnes d’altres centres educatius: Visitar un institut ( alguns alumnes i educadors en representació) i explicar la proposta artística… es poden portar vídeos que expliquin què i com s’ha fet i alhora convidar a altres alumnes a replicar la proposta i obrir un diàleg artístic sobre el tema. Es planteja fer una trobada per exposar les feines dels dos centres i compartir mirades. Pel nostre alumnat és primordial el reconeixement de la feina feta però també és important sortir de la UEC i interactuar amb altres alumnes de la seva edat, participar i ser motor de propostes d´èxit.

La participació a la Crida ens ha possibilitat un espai de trobada, d´intercanvi d´experiències i d´aprenentatge; un espai on construir noves mirades , dissenyar reptes i imaginar futurs millors.

Amb l’ajuda de la mentoria i les propostes de cada sessió, s’ha anat dibuixant el projecte. Calia perfilar-lo i adequar-lo a les aportacions que anàvem rebent.

El projecte “Mar trencat” s’ha establert en base a 3 objectius inicials:

1.Generar opinió pròpia davant de les situacions socials que ens envolten. L’anàlisi de la realitat que envolta els joves , fomentant el debat i l’esperit crític,

esdevé fonamental per millorar el desenvolupament de la consciència ciutadana.

En el cas del nostre alumnat és un aspecte especialment important per tal de promoure la seva implicació en la millora del seu entorn i incrementar el sentiment de pertinença a la comunitat.

2. Expressar sentiments a través de l’art.

Les activitats artístiques esdevenen una eina molt potent pel desenvolupament personal. La recerca de la pròpia creativitat ens acosta a l’ autoconeixement  i reforça la nostra autoestima. De la mateixa manera permet a alumnes amb situacions de bloqueig emocional trobar un canal d’expressió.

3. Retornar els joves de la UEC a l’institut des d’una perspectiva positiva.

A través d’aquesta activitat potenciem experiències positives i d’èxit personal: resultats pròxims, reforços positius i resultats immediats ens possibiliten emprendre aquesta acció. Es pretén que l’alumne cregui en la possibilitat de transformar el seu itinerari i que es senti capacitat per aprendre i transmetre.

La nostra participació a la Crida ha fet créixer el projecte de manera substancial i ens ha fet més conscients de la necessitat d’incrementar la relació amb tota la comunitat que envolta els joves, possibilitant un abordatge comú en el seu procés d’aprenentatge. La constatació de que sols no ens en sortirem ha marcat la manera de veure el nostre projecte.

“Mar Trencat” es desenvolupa en una estructura de 3 fases: Reflexionar, crear i compartir. En totes elles les sessions de capacitació de la Crida hi han aportat millores metodològiques i conceptuals de manera transversal, que han quedat integrades en la proposta.

En les fases de reflexió i creació hem treballat de forma interdisciplinar entre el taller d’art i el de narrativa audiovisual, cercant la lectura crítica de la realitat mitjançant diverses tècniques d’expressió artística per aconseguir aprenentatges significatius. Durant aquestes fases s’han tingut en compte, especialment, criteris de personalització, donant resposta a les inquietuds que els mateixos alumnes han manifestat i alhora desenvolupant-ne conjuntament el disseny.

Concretem la vinculació amb l’entorn a través de la realització de l’exposició del material elaborat en el que anomenem fase de “compartir”. Es tracta per una banda de compartir amb la comunitat les reflexions realitzades entorn al tema triat i per altra de visibilitzar als nostres alumnes com a generadors d’experiències positives. En aquest sentit s’ha buscat intencionadament un lloc de referència territorial com es l’Ateneu Popular El Teler- Comacross. Per aconseguir l’èxit en la proposta, és cabdal que els joves percebin que es dóna la importància que mereix el seu treball. L’elaboració amb ells del material de difusió, la participació en un programa de la ràdio local ( on expliquen la seva experiència), la difusió a les xarxes socials i la vinculació, en diferents graus, d’altres agents   ( Open Arms, instituts, institucions…) han possibilitat que augmenti la seva autoestima. És primordial que els joves sentin que fan coses importants i, per tant, l’aprovació de la feina feta per part d’aquests agents fa incrementar el seu autoconcepte.

La realització d’activitats fora del recinte escolar  per implicar a les comunitats locals n’augmenta l’impacte, de la mateixa manera, aquest  projecte possibilita una relació diferent de la de professor- alumne, per passar a sentir-se part, tant l’un com l’altre d’un equip que treballa de manera cooperativa per l’interès comú.

Creiem que cal incorporar més i millor a les famílies, augmentant d’aquesta manera l’impacte de les nostres accions. Un dels plantejaments en aquesta línia es tracta de que participin activament en l’exposició. Aquest fet, aparentment irrellevant, pot incidir d’una manera extraordinàriament positiva en els alumnes, que demostren davant les seves famílies que poden generar propostes d’èxit. De la mateixa manera impacta en les famílies, que es senten orgulloses dels avenços dels seus fills/es. Cal tenir present que moltes d’aquestes famílies han rebut durant molt de temps missatges negatius sobre els seus fills/es. Aconseguir canviar aquesta tendència no és només important sinó que esdevé imprescindible.

El moment de compartir l’experiència amb els instituts de l’entorn és el més important. En primer lloc perquè parteix de la col·laboració amb d’altres centres per un objectiu real de retorn de l’alumnat al context educatiu ordinari. Aquest aspecte parteix de la corresponsabilització dels diferents agents en la millora del procés de l’alumnat. És una fase cabdal i, per aquest motiu , s’ha de realitzar després d’un treball intens tant amb l’alumnat dels instituts com amb el de la UEC, en el qual es faci èmfasi en el respecte a la diversitat.

La implicació dels equips educatius de la UEC i dels equips dels instituts que participin a la proposta és molt important. Les característiques de l’intercanvi que es produeix entre els alumnes dels dos recursos educatius requereix una bona coordinació i l’adaptació que sigui necessària, tant a nivell de temps com en l’establiment dels millors mecanismes per   facilitar l’intercanvi. Precisament perquè cal una personalització , hi poden haver mecanismes de relació que es considerin més adients però caldrà establir els més adequats en cada institut en funció del grup. En aquest sentit hi poden haver intercanvis d’experiències presencials però també poden ser virtuals. Cal tenir en compte el ritme de cada grup així com el seu nivell maduratiu.

En aquesta última fase el projecte adquireix tota la seva dimensió, per acabar aconseguint que els alumnes dels instituts reprodueixin la proposta que han dut a terme els alumnes de la UEC, adaptant-la segons els hi convingui. Un cop això s’ha donat queda tan sols fer-ne la valoració final. Aquesta ha de permetre a l’alumne una reflexió sobre el seu propi procés, detectant les situacions que li han facilitat l’aprenentatge i aquelles que li han dificultat, establint una millora del seu autoconeixement.

Per finalitzar volem destacar que “Mar trencat” vol ajudar a disminuir la successió de fracassos en la que està immers l’adolescent (frustració i inadaptació) proposant un camí de transició al món adult amb garantia d’èxit. Cal recordar, però, que l’èxit educatiu és un fenomen comunitari i, per tant, responsabilitat de tothom.

 

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

EDUQUEM DINS I FORA DE L’ESCOLA

TRANSFORMACIÓ  DELS  PATIS  DE  L’ESCOLA  AMB  UN  PROJECTE COL.LABORATIU PER MILLORAR EL TEMPS DE LLEURE

Quan vàrem conèixer la crida Centres Educatius 360 ens vam animar a participar perquè l’ Escola Llibertat des de la seva creació ha tingut aquesta mirada global i integradora on tots els seus alumnes puguin tenir les mateixes oportunitats i que no se’ls discrimini per cap raó. Sempre s’ha garantit l’equitat i la igualtat d’oportunitats per tots fent partícips a les famílies i la Comissió de la infància  on  estan  representats  tots  els  agents  que  intervenen  en  el  barri: Serveis  socials,  Salut,  Tècnics  Ajuntament,  CRP,  assessor  LIC,  Institut  i escoles de la zona fent un treball en xarxa. Així consta en el nostre Projecte Educatiu i així seguim ara que celebrem el 40 aniversari.

El fet de formar part de la Crida ens ha donat l’oportunitat de conèixer altres experiències molt enriquidores i engrescadores. Hem tingut l’ oportunitat de compartir amb altres centres les seves propostes, les motivacions que els mouen a millorar i les activitats que fan en entorns socialment difícils, amb poca participació de les famílies. Això ens ha encoratjat a seguir lluitant per les nostres propostes i ha reflexionar de com les podem millorar.

La nostra realitat parteix de la bona voluntat de tota la comunitat educativa, per avançar en activitats inclusives pels infants que els permet millorar la convivència i les oportunitats, no tenim suport de l’administració local a nivell econòmic, tot i estar en un barri que no té cap recurs per a joves i infants. L’únic suport econòmic és finançament privat.

L’escola Llibertat sempre ha jugat el paper d’intermediari entre els alumnes i el ventall d’oportunitats del que poden gaudir els alumnes i aquest fet ens ha ajudat a reflexionar sobre en quines altres accions podem contribuir-hi. Això ens fa està amatents a participar a totes les activitats de la Crida i a d’altres accions i formacions com ha estat Competències per a la vida en el lleure educatiu. Coneixedors de com les activitats de lleure transmeten valors, com ajuden a interaccionar amb els altres, com ajuden a l’autogestió i que en el nostre  entorn  el temps  de  lleure  no  arriba  a  tothom  hem  afavorit  que  els alumnes en risc d’exclusió puguin participar en les activitats extraescolars de l’escola sense càrrega econòmica per a ells.

Un dels aprenentatges que hem confirmat del procés amb la Crida ha estat la necessitat d’una reflexió intensa per arribar a concretar un projecte col.laboratiu i participatiu partint del debat que ens ha d’ajudar a sentir empatia per totes les persones del conjunt a qui va dirigit. L’opinió dels altres no sempre coincideix amb la mirada del docent. Per tant en el nostre Projecte l’empatia sobre l’opinió de la Comunitat educativa serà molt important.

De les diverses activitats que formen part del projecte presentat a la Crida volem destacar el Valorem-nos, on infants i pares treballen durant varies sessions un valor, enguany el del respecte. Això lligat amb el treball de les emocions que s’ha iniciat a les aules creiem que està ajudant a millorar les relacions tant personals com socials de la nostra comunitat.

A partir de l’aprenentatge i la reflexió de les propostes que hem vist amb la Crida hem vist la necessitat de millorar i enriquir el Valorem-nos, creiem que ens cal fer un pas endavant.

Si  com  escola  li  donem  molta  importància  als  valors  del  respecte  i  la convivència pacifica i potenciem un treball emocional extens, com pot ser que les actituds dels nostres alumnes en el temps de lleure (pati, menjador, extraescolars) siguin encara tant negatives?. Apareixen conflictes que cal resoldre a l’aula i que dificulten les relacions entre ells.

Ens cal doncs que reflexionem i fem un diagnòstic sobre les dinàmiques de joc que volem que es generin al pati, com organitzem l’espai i el temps, quin ha de ser el paper de l’ adult i tot això fent comunitat!

Així que ens plantegem un nou REPTE: Transformar els patis de l’escola amb un projecte col.laboratiu per millorar el temps de lleure.

Caldrà preguntar-se com podem millorar aquest espai/temps de manera inclusiva, amb la implicació de la Comunitat educativa i amb una bona convivència social i emocional per tal que es reflecteixi en els aprenentatges. Volem que la resposta ajudi també a l’escola a estendre la seva línia escolar de treball dels valors i les emocions a partir dels recurs que ens proporciona l’entorn del pati.

OBJECTIUS DEL PROJECTE

Tenint en compte que ja partim de les accions iniciades a l’escola amb els projectes VALORem-nos, intel·ligència emocional i extraescolars per tothom, la nostra mirada caldrà que compti amb aquestes premisses. Així els objectius seran:

–     Contribuir a la millora inclusiva de l’educació en valors en les famílies i els infants del centre, creant l’espai en que famílies, infants, escola i comunitat del barri puguin treballar de forma conjunta.

–     Millorar les relacions interpersonals i també el clima d’aprenentatge, establint factors de protecció d’aquesta educació en i amb valors i el reforç de l’autoestima, per així aconseguir fomentar l’autoconeixement i afavorint el benestar de l’infant.

–     Facilitat  la  igualtat  d’oportunitat  per  aconseguir  un  major  desenvolupament integral dels infants que per la seva condició, ja sigui econòmica o social, no disposen de recursos.

–     Promoure la col·laboració i obrir canals de participació, aprofitant els recursos i espais de l’escola per afavorir la convivència entre infants, famílies, escola i barri.

Amb el nostre propòsit pretenem afavorir l’ educació en valors mitjançant els recursos humans, recursos materials i recursos econòmics per fomentar la convivència i el respecte de l’ infant amb l’entorn del pati.

Els destinataris seran els infants de l’escola, les seves famílies, els mestres, els monitors de menjador, els d’extraescolars i les diferents associacions del barri.

ACCIONS

El nostre projecte seguirà els següents passos:

1)  Començarem amb una diagnosi/conscienciació fent un procés participatiu on infants, mestres monitors, pares, servei de neteja, Comissió d’ infància, ex alumnes i les associacions del barri respondran a les següents qüestions:

o Què fas a l’ hora del pati i del menjador.

o Què opines de l’hora del pati.

o Gaudeixes de l’estona.

o Què et sembla l’horari.

o Quines propostes de millora tens de l’espai,el temps,les activitats, el

material,l’organització general.

Això  ho  farem  a  través  d’enquestes,  escrits,  dibuixos,  gravacions,  bústia  suggeriments,… en format online mitjançant les xarxes i també manual.

2) Un cop recollida tota l’ informació, el grup impulsor del projecte, farà un buidat per fer visibles les fortaleses del centre i l’entorn i recollirem les oportunitats aportades per la comunitat educativa. En aquest punt es tindrà molt en compte els diferents punts de vista des dels col·lectius en que s’ha participat.

3) Per focalitzar el repte farem un llistat dels resultats i prioritzem de manera consensuada les propostes per decidir la planificació de com canviar el temps de lleure i el pati.

4) Per desenvolupar el projecte es crearan comissions on hi participarà la comunitat educativa i els membres de la Comissió d’infància. Es buscaran experts que assessorin en els diferents grups de treball.

Es buscaran espais de trobada acollidors, còmodes amb material divers per fer diferents propostes i dinàmiques de treball. Es tindrà en compte el vincle que es crearà entre els membres de la comissió intercalant estones de treball amb estones de pausa per compartir menjar i beure i teixir relacions personals.

5) Passem a l’acció, la temporalització del projecte caldrà intentar que s’adapti a un calendari d’accions que s’establirà a les comissions i podrà variar en funció del que vagi sorgint. Es farà el seguiment per tenir sempre en compte les noves idees i les noves incorporacions. I també caldrà anar fent front als possibles problemes que vagin sorgint. Caldrà anar avaluant els progressos per tal d’anar revisant i mantenir–nos atents a no desviar-nos de l’ objectiu del nostre repte.

6) Difusió del Projecte: ho comunicarem a tothom de la següent manera:

o Elaboració d’ un vídeo on vagin sortint les diferents fases de tot el procés.

o Cartells per convidar a la inauguració de l’espai exterior.

o Presentació del projecte per part dels infants als pares del seu grup.

o Festa d’ inauguració dels espais.

o Difusió a les xarxes socials.

o Donar-ho a conèixer a través del CRP i la revista Clip de l’ Ajuntament.

Creiem fermament que tirar endavant aquest projecte millora el temps de lleure escolar i repercuteix en els diferents àmbits dels infants:

– Canvien les relacions i actituds dels infants.

– Millora l’equitat i igualtat d’oportunitats per a tots.

– Crea una relació més bona i tolerant entre les famílies.

– Influeix en la millora dels aprenentatges competencials.

– Afavoreix una actitud més tranqui.la que fa que es gaudeixi millor de les diferents metodologies de treball.

– Torna el sentiment de pertinença de l’escola a tothom del barri fent que se senti que l’escola és seva.

En definitiva es tracta de millores que no són merament estètiques, no només busquen espais físics bonics i amables sinó que tenen darrera una ferma intencionalitat educativa: socialitzadora, psicomotricitat, resolució de conflictes, creativitat, llibertat, exploració, experimentació, autonomia, seguretat,… que reflecteixen les idees, les actituds, els valors.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

“A Banda i Banda de l’Escola”

El projecte de Banda escolar “Els Xivartistes” porta un recorregut de tres cursos d’implemen- tació a la nostra escola, una escola rural situada al municipi de Perafita, al cor del Lluçanès. Par- teix d’un conveni signat entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació amb l’objectiu d’im- pulsar la formació artística  dels nens i les ne- nes de l’escola donant resposta a la inexistència d’oferta d’extraescolars musicals al municipi.

L’interès de les nostres famílies per la formació musical ha anat creixent els darrers anys i això, junt amb la gran importància que com a esco- la donem a l’expressió artística, ens va portar a plantejar-nos  la incorporació d’aquest projec- te de Banda Escolar dins l’horari lectiu. Inclou- re’l dins l’horari era la millor manera d’arribar a tots els infants.

Des de l’escola hem vetllat per augmentar  les hores destinades a l’Àmbit artístic, un àmbit al nostre parer molt mancat d’hores i sense el qual és impossible oferir als infants una educació de qualitat el màxim d’integral possible.

Al projecte hi participen tots els i les alumnes de 1r a 6è acompanyats per l’especialista de Mú- sica de l’escola, una mestra tutora de primà- ria  i dos professors de música, especialitzats en percussió i vent/metall, de l’EMAL (Escola de Música i Arts del Lluçanès- Consorci del Lluçanès).  Durant   aquesta   hora   setmanal, els alumnes realitzen pràctica instrumental de percussió  o  vent/metall,  llenguatge   musical i treballen també aspectes relacionats amb el desenvolupament de competències socials, co- municatives i relacionals.

Actualment  la  Banda  ja  realitza  activitats dins i fora de l’horari lectiu connectant dife- rents espais i temps educatius: concerts en fes- tes de l’escola, participació en esdeveniments del poble i col·laboracions  amb la Banda de l’EMAL.

Ens manca però la continuïtat de l’alumnat de 6è un cop acaben l’etapa de primària i marxen a l’institut. Ens consta que molts d’ells voldrien continuar tocant però per qüestions de distàn- cia i/o horari no tenen possibilitat d’integrar-se a la Banda de l’EMAL que assaja a Prats de Llu- çanès. Per aquesta raó, voldríem ampliar el pro- jecte i oferir, a més de l’hora lectiva de Banda a l’escola, hores no lectives on alumnes actuals, exalumnes, joves i altres persones del municipi puguin vincular-se a aquesta banda, continuant o iniciant aquest aprenentatge instrumental.

Creiem que si aconseguim implementar aquest projecte, contribuirem  a  fomentar  la música per tal que esdevingui un element cultural, definitori i cohesionador de l’activitat social del poble.

La Xarxa d’agents participants és, des de l’inici, imprescindible. Hi ha implicació de l’Escola, de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL), de les famílies i de l’Ajuntament, però ens plan- tegem encara anar més enllà, fer un pas més.

Volem que el projecte traspassi murs, d’aquí sorgeix el nom de “A Banda i Banda de l’Es- cola”, per tal que el que s’aprèn a l’escola esdevingui més significatiu i útil fora  d’ella. Volem fer créixer la Xarxa i fer més comuni- tat, sortir més a l’entorn i que l’entorn sigui més present a dins. Les escoles hem deixat de tenir l’exclusivitat educativa, per tant l’entorn i el seus agents han de participar d’aquesta corresponsabilitat.

Fem doncs de la nostra Banda un espai inclusiu on tothom que hi vulgui participar hi tingui cabuda fomentant la màxima transversalitat.

El grup motor està format per la major part dels agents que hi intervenen, exceptuant l’Ajunta- ment que, per raons de nombre de participants, no hi ha tingut  cabuda però que està fent-ne igualment el seguiment.

Participar tots junts a la capacitació i a les diverses experiències ha permès que la filosofia 360 hagi estat un fet abans fins i tot de l’amplia- ció del projecte. Això també ens ha permès dur a terme un debat profund sobre el com, el què i el perquè del projecte tenint en compte els di- versos punts de vista de cada sector.

El procés de capacitació ha enriquit significati- vament el que ens havíem plantejat,  no només en la vessant d’ampliació del projecte, sinó tam- bé aspectes concrets del que ja estem realitzant.

De totes les sessions i experiències n’hem po- gut extreure elements adaptables a la nostra realitat. L’adjectiu “inspirador”, tan repetit al llarg del procés de capacitació, és sens dubte, la paraula que millor defineix les passes que han anat guiant el nostre camí per la Crida.

La idea de l’ampliació de la Banda es va gestar en un Consell Escolar, la potència del projecte embrionari ens feia creure que havíem d’anar més enllà.

Per aquesta raó ens vam plantejar la partici- pació a la Crida tenint en compte la Xarxa d’agents que ja tenim creada.

Quines “IDEES”  han estat  font d’inspi- ració  en la concreció del nostre projecte?

De la primera a la darrera sessió hem pogut impregnar-nos de la “filosofia 360”, un concep- te sense el qual ja no podem entendre l’educa- ció dels nostres infants i joves.

No ha estat però un procés fonamentat només en aspectes teòrics, tots i cadascun dels ponents que han intervingut i la totalitat d’experiències presentades han aportat estratègies i eines fàcil- ment aplicables a les diverses realitats.

Anem  doncs  a  les  concrecions,  “Qui”   ha aportat  “Què”  en el plantejament  del nostre projecte “A Banda i Banda de l’Escola”?

Ja a la 1ª sessió de capacitació vam creure que haviem d’incloure al projecte una rees- tructuració dels horaris i els continguts que es treballaran a cadascuna de les bandes.

Tal i com va incidir l’Elena  Síntes en la seva intervenció, la connexió entre els temps de dins i fora de l’horari lectiu ens ha de permetre vin- cular els aprenentatges i fer-los més efectius.

Però no només la connexió del dins i del fora ha de fer del nostre projecte una experiència d’èxit. Escoltar en Moisès Esteban parlar de personalització va suposar un canvi important en la nostra visió del que havíem fet fins ara en el temps lectiu de Banda.

Inclourem doncs com a un dels objectius prin- cipals, processos de personalització que  ens ajudin  a tenir  més en compte els interessos i les necessitats de tots els nens i nenes. Per fer-ho possible ens caldrà crear una figura de coordinació entre ambdues bandes que, jun- tament  amb  la  resta  de docents, s’encarregarà  d’establir connexions entre els diversos aprenentatges.

Processos de reflexió individual i col·lectiva seran també imprescindibles per aconseguir que els alum- nes siguin més partíceps del seu procés.

Tal i com ens va dir en Jordi Collet a la seva intervenció, els infants construeixen unes arrels que, amb els anys, els permetran tenir ales per volar. Les arrels clau són, per aquest ordre: la família, l’escola i la comunitat, arrels sense les quals no podríem dur  a terme el nostre projecte.

Les famílies entren  a l’escola per  assistir als concerts i ens acompanyen quan els concerts es fan en horari no lectiu. L’AFA seguirà mante- nint el rol de pont entre la direcció i les famílies i s’encarregarà de la gestió dels instruments.

“A Banda i banda de l’escola” completarà el temps escolar amb assajos en horari no lectiu amb altres persones del poble i aportarà, com ja hem dit, significat al projecte creant vincles més estrets amb la comunitat.

El municipi necessita potenciar la participació a les festes populars, serà doncs una manera de fomentar l’“Aprenentatge Servei” (ApS).

Parlem ara dels aprenentatges desats a la mot- xilla durant  el Learning Walk  IE Trinitat Nova de la 2ª sessió.

Tot  i que la realitat de l’IE Trinitat  Nova és radicalment  diferent a la nostra, hi va  haver tot un seguit d’elements que ens van fer refle- xionar per tal de millorar la nostra proposta. Creiem  fermament  en la frase: “L’escola ha de respondre a les necessitats de l’entorn que l’envolta” (Joan  Artigal,  director de l’IE). És essencial vincular l’alumnat al territori on s’es- tà formant i, en el nostre cas, aquest entorn no disposa de lleure educatiu. És per aquesta raó que pretenem ampliar la Banda en horari ex- traescolar promovent espais de lleure de quali- tat. Durant el procés ha quedat palès que aquest lleure  de  qualitat  està  estretament  relacionat amb l’èxit educatiu.

A la 3ª sessió “Contagia’t de  la mirada

360: Jornada d’experiències en xarxa”, vam poder impregnar-nos de la visió de l’edu- cació en gir complet on la xarxa dels diversos agents esdevé imprescindible en els processos educatius.  Va ser una de les jornades més en- riquidores, interactuar  amb els agents que in- tervenen directament en experiències d’aquest tipus ens va ajudar a clarificar conceptes, pro- cessos i estratègies per després poder aplicar-los a la nostra realitat.

De totes les experiències en vam extreure ele- ments inspiradors però la de l’EMA, l’Escola d’Arts i Música de Santa Perpètua de Mogoda, molt propera al nostre projecte, ens va aportar una idea essencial: l’importantés acostar la mú- sica i l’aprenentatge amb instruments a tots els alumnes, d’altre manera molts d’ells mai tindri- en l’oportunitat d’accedir a una formació ar- tística. El nivell d’adquisició de coneixements musicals, segons ens van dir, és per a ells un ob- jectiu secundari tenint en compte que el seu projecte cobreix només un curs de tota l’etapa de primària.

El nostre projecte però, preten aprofitar el fet de tenir pocs alumnes (un avantatge de l’escola rural) ja que això ens permet aplicar-lo al llarg de tota la primària. Cada alumne gaudeix du- rant sis cursos de l’aprenentatge d’instruments i això, juntament amb la incorporació de les mi- llores pedagògiques i organitzatives apreses a la Crida, farà que la competència artística dels nostres alumnes en surti molt reforçada.

I si el primer tastet de “Personalització” amb en Moisès Esteban ens va fer prendre cons- ciència de la importància que aquesta té en els processos d’aprenentatge, l’Streaming de la 4ª Jornada “Una exigència indefugible: La personalització de l’aprenentatge amb mirada 360” en va fer comprendre que qual- sevol experiència educativa, per ser exitosa, ha d’incloure aquesta personalització com a mitjà.

“Fem música en comunitat”

Però, com ho fem perquè la personalització no es quedi a les portes  de l’escola? Com ja hem apuntat anteriorment, necessitem posar en va- lor el context de cada nen i augmentar la coor- dinació de la Xarxa de professionals que inter- venim al projecte.

Tal i com apuntaven la Coral Regí i el César Coll,  caldrà  implementar actuacions  a nivell de centre i entorn i això passa necessàriament per aconseguir més suport, implicació i recur- sos de diversos agents del territori.

Amb tots aquests aprenentatges  a la motxilla vam arribar a la 5ª Jornada de Capacitació, una jornada altament creativa on vam poder en- dreçar els aprenentatges, els assoliments i els ob- jectius de millora recollits al nostre “Passaport”.

Va ser una jornada realment clarificadora on vam poder estructurar totes les idees que fins aleshores teníem barrejades. La mirada com- partida de les companyes de l’Escola Vila-roja ens va ajudar a detectar, encara més, els punts forts i el no tan forts del nostre projecte. La seva experiència també ens va fer més conscients de la complexa realitat en la que viuen moltes es- coles del nostre país.

I teixint tots aquests aprenentatges hem arribat a aquest punt, un punt de partida des d’on do- tar d’ales el nostre projecte. Ha estat un procés curt en el temps però concentrat de continguts i amb multitud d’idees per definir camins i acla- rir horitzons.

“A Banda i Banda de l’Escola” és un projecte ambiciós, d’arrels fortes, nascut de les ne- cessitats del nostre alumnat i del territori. Ara ens cal nodrir-lo i fer-ne créixer les branques per tal que esdevingui un espai d’èxit educatiu en “Clau 360”.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

SOM UNA FLOR PER OBRIR

L’Escola Barnola, Avinyó o més ben dit aquest territori rural i de la Catalunya central (entorn), ja gaudim d’algunes flors (accions), algunes sembrades per persones voluntàries i professionals i d’altres que han aparegut per accions naturals com l’aigua o el vent, afavorint la biodiversitat i la bellesa del territori. Amb el procés viscut en aquesta crida, hem recollit moltíssimes llavors (idees), hem conegut altres paisatges (experiències) i sobretot ens hem relacionat amb persones, pobles, barris i ciutats que també vetllen per la cura i l’encant del seu entorn (grups amb grans experiències). Amb tot aquest substrat, vam sembrar el projecte que hem presentat a la crida i fins i tot l’hem vist néixer (trobades) i créixer (repte), tanmateix encara és una flor per obrir (és incipient, necessita suport), es fa necessari de recursos naturals com l’aigua o el sol per acabar d’esclatar (presentació a l’Ajuntament, acció planificada i coordinada i vetllar pels recursos humans o econòmics).

Abonar la terra, no ha estat fàcil, tal i com ens deia Jordi Collet en la primera trobada de la crida, hi ha moltes preguntes per reflexionar, si el que volem és una escola com a casa, diferent de l’escola a casa, una altra opció educativa. Abonar la terra, vol dir adonar-se dels recursos de l’entorn, de les nostres potencialitats, per extreure d’una manera sostenible i respectuosa amb el medi el seu potencial. És per això, que hem presentat un projecte vinculat a la cultura i la creativitat, doncs són uns terrenys molt fèrtils en aquests camps, tenint en compte els recursos i dimensions que podem abastir. Disposem d’un pou d’aigua molt potent en aquest sentit, que pot ser de gran utilitat si entre tots som capaços de donar-li unes funcions i un empoderament per coordinar totes les terres que disposem (accions educatives i activitats que reverteixen en l’entorn), aquest pou és un centre de creació, d’artistes i de mètodes que ja fa anys que està instal·lat al territori i necessita d’aigua per abastir-se i repartir- la als diferents regants (suport).

Repensant, ens hem adonat del gran potencial d’una acció coordinada (passar del Consell Escolar a un Consell Educatiu Municipal), de la importància dels valors democràtics, una paraula valors que emfatitzem en el repte plantejat, doncs es pretén expandir els valors de l’escola i potenciar la creativitat amb la implicació d’agents externs. Agents com per exemple les famílies, una font inesgotable de recursos, amb molta diversitat que cal aprofitar i generar oportunitats de participació i implicació per a tothom. Una altre exemple d’agent cabdal, és l’Ajuntament, amb una necessària visió comunitària i transversal per coordinar l’educació amb la cultura, el treball, benestar o fins i tot amb l’economia. En els nostres camps, totes les plantes fan la seva funció, també les males herbes, tenen un paper rellevant i poden ser d’utilitat si abandonem la mirada del dèficit, tal i com deia Jordi Collet. Aquest paral·lelisme, ens serveix per construir una escola on es pot ser excel·lent des de diferents vies o camins, com els diferents camins escolars que potencien l’autonomia i la salut, per arribar i sortir de l’escola, com un vano que ofereix diferents possibilitats, tal i com ens il·lustrava la Coral Regí en la conversa amb el César Coll.

No n’hi ha prou només amb abonar el terreny, cal crear condicions per a la fertilitat i aquest fet està estretament relacionat amb el clima de centre, on no n’hi ha prou en ajuntar persones i fer quelcom, és important com les ajuntem, com creem escoles segures o pràctiques restauratives. En aquest sentit, enguany hem fertilitzat el terreny amb l’objectiu de millorar la convivència i la cohesió social, amb una formació conjunta entre Escola, Ajuntament i entitats que intervenen amb infants sobre l’educació en el conflicte i la convivència, a càrrec de Marina Caireta Sampere, formadora de l’escola de Cultura i Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. La llavor (idea) recollida en la jornada d’experiències educatives en xarxa, Juga verd play, valors esportius en xarxa, complementa la formació realitzada.

Per treballar un terreny, és necessari una mirada integral, no és només sembrar i collir, cal segar o podar, llaurar, regar, observar i tot està interrelacionat com les baules d’una cadena… aquesta mirada integral i permeable, també és necessària a l’escola, tots els espais i temps són educatius. Tenint en compte aquesta premissa, tal i com comentava Elena Sintes en la seva intervenció, cal crear temps educatius pensant en l’interès superior de l’infant i sobretot en la cura i el benestar d’infants i educadors. Per això,  amb  l’assoliment  de  l’Institut  –  Escola,  el  curs  vinent  hem  plantejat  una organització del temps d’acord amb els criteris comentats i garantint l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Tanmateix, és una oportunitat per generar un projecte educatiu coherent i coordinat entre l’horari lectiu i no lectiu, evitant la seva diferenciació i afavorint una coordinació comunitària. Pretenem oferir una mapa d’oferta d’activitats a partir de les 16h conjuntament entre l’Escola, l’Ajuntament i les entitats, en consonància amb el Projecte Educatiu, de tal manera que les famílies obtinguin aquesta informació de forma íntegre i coordinada.

Aquest mapa ens ajudarà a una millor organització i planificació de totes les activitats que s’ofereixen a partir de les 16h, i observar si tenim franges de temps desocupades o sobrepassades, alineades amb el projecte educatiu i què cal replantejar. En aquest sentit, caldrà tenir en compte la participació en aquest tipus d’activitats de l’alumnat més desafavorit, ja sigui mitjançant beques o copagament per afavorir la integració i la cohesió social, assegurant l’equitat. Amb la continuïtat del 1r d’ESO el proper curs, ampliem el nostres terrenys i per això, necessitem més maquinària i persones (recursos externs, com per exemple la vinculació amb l’aula de música) per abastir el projecte. El repte que es proposa pot garantir aquests recursos tan en l’horari lectiu (especialment a Secundària, però també pot ser a Infantil i Primària), com en horari no lectiu (especialment a Primària, però també pot ser a Secundària). La continuïtat del projecte amb la Secundària és una oportunitat de millora per pensar com vinculem els i les estudiants d’aquesta edat amb el territori (poble, entitats, empreses, local de joves – refugi-, a nivell esportiu…).

Un altra llavor (idea) és la d’Aprenentatge Servei, transmesa per Josep Maria Puig i Jordi Ibáñez, la qual pot ser de gran utilitat per complementar el repte plantejat, que cerca el procés creatiu a través d’uns valors i una participació real.

El desafiament que proposem té a veure amb la personalització, tal i com proposaven M. Esteban, C. Regí i C. Coll, singularitzant l’IE Barnola, promovent la creativitat, com a eina d’empoderament, de transformació, inclusió i cohesió social. Contextualitzant la creativitat partint d’interessos que ajuden a créixer als infants i joves, generant, construint o creant a partir de metodologies d’indagació que afavoreixen la planificació del propi aprenentatge, el debat i la reflexió i promouen les connexions entre aprenentatges. L’heterogeneïtat de propostes, de grups, de persones, de resultats, de processos, en definitiva de vides respectuoses els uns amb els altres és una font de riquesa que aporta per si sol creativitat, si som capaços de valorar-ho. Una procés creatiu que impregna també la mirada del docent, oberta i flexible, d’acompanyament i amb un rol de gran valor: connector, per establir una relació afectivo-pedagògica amb l’alumnat i companys/es de professió, amb les famílies i per aprofitar els recursos que ens ofereix l’entorn, com l’activitat realitzada en una de les sessions, la tela d’aranya, treballem amb l’entorn, fer visible amb qui ens estem connectant i amb quin grau d’implicació. En aquest sentit, el curs passat una ex-alumna de l’escola estudiant de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, l’Eulàlia Comas Codina, tutoritzada per la professora Maria Pilar Àlvarez Serra, va portar a terme el Treball Final de Grau: Descobrim els col·lectius del nostre municipi. La idea del treball era fer un mapeig del municipi i estimular la curiositat dels infants per identificar i conèixer els col·lectius del seu entorn i descobrir les seves motivacions i potencialitats. Aquest mapeig ens ha ajudat a construir nous vincles, descobrir les funcions de col·lectius desconeguts o en el futur proper, establir lligams per desenvolupar accions necessàries i reals d’Aprenentatge Servei en favor de la comunitat i que transformin el territori. Podem aprofitar petites experiències d’èxit, com la que actualment ja treballem amb Aprenentatge Servei a Primària, entre l’alumnat de 5è de primària i la Residència del poble. Com diu l’actual director de l’IE Trinitat Nova, Joan Artigal, mai més treballarem sols, treball en xarxa!!!

La pagesia, sap molt bé de les estacions i del temps, fins i tot de predir el temps i conèixer el territori. En la tertúlia amb la C. Regí i el C. Coll, es va tractar d’un tema primordial, el temps. L’autonomia i la personalització que abans comentàvem requereix temps, la gestió i l’organització coordinada de la comunitat requereix temps i el projecte que presentem també requereix temps. Temps per passar d’un projecte educatiu de centre (PEC) a un projecte educatiu de territori (PET), i temps per difondre el projecte, comunicant i implicant a la comunitat. Fins ara aquest projecte s’ha desenvolupat a través de petits projectes d’èxit, la crida i la capacitació amb professionals ens ha permès repensar el projecte i tenir la voluntat de crear una vinculació permanent i temporitzat. El centre de creació esmentat, pot crear convocatòries estretament relacionades a l’escola i el territori per revertir amb propostes diverses que afavoreixin el procés creatiu, com per exemple des de la pintura, el circ, el teatre o altres àmbits interdisciplinaris. Enguany, per exemple, l’estada a la residència durant un mes a l’octubre,  de dos artistes de l’Uruguai, la Michaela i el Nacho, van assistir a l’escola per desenvolupar una performance amb l’alumnat de 6è. Podeu veure el vídeo de 3’ de durada en el següent enllaç: PERFORMANCE

Si aquest mateix projecte, o la vinculació amb altres entitats del poble, es pogués fer no només des de la improvització i la bona voluntat de totes les parts, sinó des de la programació coordinada i d’acord amb uns objectius comuns, els seus beneficis augmentarien exponencialment, aportant singularitat, intercanvi i respecte.

Com podem aconseguir que el procés creatiu es converteixi en una eina personal i de comunió, fent que tota la comunitat treballi amb uns valors comuns, nodrint-nos del coneixement i experiència de l’entorn, i així aconseguir un projecte de poble que garanteixi oportunitats per a una educació integral.

Per cert, un petit detall: hem canviat el títol del projecte, però no importa perquè el nom no fa la cosa i perquè el que té valor és el fons. Cerquem el procés creatiu, no només des de l’art o des de l’escola, sinó des de tots els àmbits i en tot moment. Perquè procrea és gestar, concebre, engendrar, fecundar, criar, generar, originar…

La flor està a punt d’esclatar, podrem gaudir del seu olor, de la seva vistositat, de la seva forma, també crearà una simbiosi amb els insectes, i la tallarem per regalar-la i generar un somriure o una abraçada d’un infant, o bé s’assecarà o es reproduirà gràcies a l’acció del vent. I tornarem a sembrar perquè tenim llavors que ens han ofert la Júlia, la Fathia, la Coral, el Cèsar, el Joan, el Moises, l’Elena, el Jordi, el Yago i totes les persones que han participat en les diferents jornades realitzades. I ara que és primavera, aquestes llavors es multiplicaran i s’escamparan… és això l’educació360, oi?

Us agraïm molt sincerament l’oportunitat generada per la crida per capacitar-nos, reflexionar i fer equip. Moltes gràcies!

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

+ESCOLA: EDUCAR I ENSENYAR

Introducció

Des de la primera crida a parlar d’educació en 360º hem pensat des de l’Escola que aquest era el camí per a donar resposta a la realitat del nostre alumnat. Només amb una mirada sistèmica del món de l’Educació podem arribar a les diferents realitats que se’ns plantegen des del barri del Verdum. Una vegada darrera l’altra hem comprovat que els referents educatius són múltiples i que les grans experiències educatives no es donen a l’aula, o ni tan sols dins les parets del centre. Sabem que el barri, que l’entorn és font d’aprenentatge i malgrat tot ens fa respecte sortir de les aules per aprendre de tot el que ens envolta. Constatem que ens cal repensar com aprendre, i també què aprendre, perquè un currículum tancat no dóna resposta a les necessitats de l’alumnat.

Sabem, intuïm, coneixem, … més del que pensem, però ens costa sortir de la zona de confort i entomar la realitat que tenim davant del nas. És per aquesta raó que aquest procés de CentresEducatius360 ens ha generat confiança, ens ha aportat les bases pedagògiques i de reflexió necessàries, ens ha possibilitat els canvis i ens ha obert els ulls a múltiples experiències enriquidores.

Així doncs el projecte que aquí us presentem veu de moltes fonts, algunes ja pròpies, d’altres fruit del treball comunitari i d’altres aportades en aquestes sessions de formació que ens impulsen a treballar i a idear una transformació sobre la mirada que tenim des de l’Escola, vers als agents educatius per a la millora de l’acompanyament de cada infant o jove.

La nostra realitat

El nostre barri del Verdum es situa al cor de Nou Barris. Fruit de la immigració dels anys cinquanta és famós per ser el l’indret on es va ubicar “les casitas del governador”, o sigui l’espai de pisos de trenta metres quadrats a on l’ajuntament d’aleshores va reubicar les persones que vivien en xavoles al Somorrostro, a la Meridiana o a la Diagonal. “De aquellas aguas estos lodos”, podem dir. Tres generacions després el barri segueix tenint sobrepoblació, no gaudeix d’espais verds, ni de zones comunitàries de valor, i les persones que hi habiten mantenen comportaments endogàmics.

Una part important de les famílies de l’Escola manifesten les dificultats que tenen per a col·laborar en les tasques dels seus fills, o en potenciar hàbits escolars o fins i tot de salut. Així ho manifesta la darrera diagnosis de salut als barris que es va portar a terme l’any 2017. El percentatge de famílies amb estudis superiors o equivalents és realment insignificant, fet que condiciona les expectatives de gran part de l’alumnat. Ho podem comprovar en el petit percentatge que tenim d’alumnat que finalitza l’educació obligatòria i que continua cap a estudis de batxillerat.

Un altre característica del barri és l’important quantitat d’alumnat immigrant (superior a un 20%) que és desconeixedor del sistema educatiu català. Aquest alumnat demana suport i adaptació dels continguts, així com un acompanyament adequat per a poder tenir èxit en els estudis. Aquest assessorament demana també una atenció especial a les famílies, en especial a les que tenen idiomes diversos.

Aquesta realitat condiciona la nostra realitat educativa així com les eines necessàries per a garantir la igualtat d’oportunitats. Des d’aquesta perspectiva hem de treballar i aquesta és una feina que demana de coordinació entre els diversos recursos que treballen amb el territori. D’aquí és des d’on es fa palesa la importància de conèixer-nos i d’apropar-nos uns i altres i de treballar de manera sistèmica.

El repte de l’Escola

El nostre gran repte com escola i com a entitat que dóna servei a infants i joves del barri és generar igualtat d’oportunitats. És la voluntat de transformar realitats a través de l’educació per millorar de manera integral la vida al barri. Massa sovint hem vist que l’alumnat que se’n sortia abandonava el barri i massa sovint el discurs de les famílies és abandonar el barri tan bon punt aconsegueixin uns estalvis. En la nostra manera de treballar volem la transformació des de la participació. Que siguin els infants i joves que detectin les necessitats per a poder-hi intervenir. Per aquesta raó els projectes d’Aprenentatge Servei i l’acció educativa i transformadora al barri ens semblen pilars fonamentals.

Des de l’Escola, volem cooperar per a crear aquest sentit de pertinença que canviï la mirada sobre la realitat que els envolta. És clar per a nosaltres que generar transformació demana de l’acompanyament comunitari. Demana lideratges compartits entre tots els agents educatius. També demana la optimització de recursos, així com que tots els recursos estiguin alineats per a tenir una visió compartida cap a cada una de les persones que configuren el barri. Aquest treball en equip ens ajudaria a evitar la segregació i millorar la qualitat de vida de tot el veïnat.

Un repte compartit

Aquest repte de 360º no és individual sinó que és compartit entre tots els agents educatius i d’acompanyament i integració familiar que intervenen en el barri. Així doncs les entitats i escoles del barri compartim projectes i inquietuds. La voluntat d’aquesta iniciativa és fer-los presents i que totes ens reconeguem com a agents educatius, que cadascú en la seva parcel·la intervé en la vida d’infants i joves. Aquesta tasca de reconeixement ens ha d’aportar consciència de la importància que té l’entorn en el món educatiu de cada persona.

Així doncs, agents educatius com la Fundació Pare Manel, amb el centre obert “Muntanyès”, l’espai socioeducatiu de la “Rotllana”, formen part d’aquest espai educatiu i de reforç escolar. També “l’associació esportiva Babar” que des del futbol sala i el bàsquet integra a joves i infants i els fa viure tots els valors de l’esport i en especial dels esports d’equip.

També des del Pla Comunitari i la taula de treball Verdum Famílies, des d’on es fa un treball amb les famílies per tal de generar espais compartits de treball com la iniciativa “famílies juguem!”. Aquesta taula que vehicula el Pla Comunitari és el lloc de trobada de diferents agents amb els quals ens cal alinear-nos per a poder treballar. Els serveis de salut comunitària (ASP, EIPI, CSMIJ, Pediatria del CAP, … ) s’hi fan presents. També els serveis d’atenció a les famílies com són els Serveis Socials, i l’espai familiar de criança.

Finalment des de les tres escoles del barri treballem conjuntament en una plataforma de treball que anomenem “Verdum Educa” mitjançant la qual fem trobades regulars entre les direccions de les escoles per generar espais de trobada entre l’alumnat dels diferents centres.

La sensibilització i el compartir mirada i projecte amb els diferents agents de barri és el que fa d’aquest projecte un espai de trobada i ens permet compartir l’educació més enllà de l’ensenyament. Aquest és doncs un projecte de barri.

La nostra proposta

Amb la consciència de la necessitat de teixir vincles i unir forces per millorar l’accés a les oportunitats educatives dels infants i joves del barri, i entenen que l’educació desborda l’escola en el sentit més positiu de l’expressió, volem dissenyar una eina que permeti als diferents agents educatius que intervenen en el procés d’aprenentatge d’un individu coordinar-se.

Un “full de ruta”, un “passaport” individualitzat ens permetrà monitoritzar les activitats educatives de cada individu i poder estar en contacte amb les referents de cada espai educatiu i així poder fer un seguiment tutorial complet.

Concebem l’Escola com un dels espais i moments educatius de l’aprenentatge al llarg de la vida de cada individu. Per aquest motiu, ens imaginem l’aprenentatge com un trajecte de llarg recorregut, en el que l’Escola és només una part de la màquina locomotora que fa que el tren tiri endavant. El trajecte, en aquest cas, l’hem batejat Trans Verdum.

Aquesta eina ha de permetre que les referents de les diferents entitats/activitats en les que l’infant o jove participa es coordinin per fer-li el seguiment. Alhora, mitjançant la coordinació i la comunicació de les experiència educatives fora de l’escola serà possible crear contingut personalitzat per a l’aula. Un altre objectiu del “full de ruta” és donar a conèixer a les famílies i als infants i joves la diversitat d’opcions educatives fora de l’escola que existeix.

Abans de posar en marxa l’eina, considerem que cal generar un seguit d’espais de trobada amb les entitats de l’entorn per fomentar la seva relació i, sobretot, per tal d’alinear la visió de l’educació que volem. En aquest sentit, ens plantegem organitzar un EDhack Verdum per tal de compartir objectius i alinear visions i, així, poder configurar una eina que doni resposta a les necessitats reals de les referents educatives del barri.

Què aporta aquest treball? Els nostres recursos.

La feina que en aquestes línies es presenta és fruit d’un treball compartit amb molta gent que de manera desinteressada posa el seu temps i les seves energies al servei de la comunitat. Necessitem, per poder portar a terme aquest projecte, un acompanyament i un impuls que ens permeti dotar dels recursos necessaris a l’equip impulsor. Fer realitat aquesta manera de comprendre i viure l’educació demana anar a contracorrent, demana entesa, demana materials de treball i demana temps per a poder ser implantada amb èxit.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

EL SENTIT DE L’ESCOLA: UN MÓN DE PERSONES COMPRENENT CRÍTICAMENT EL MÓN

A l’escola Riera de Ribes es concreta un model educatiu que proposa ensenyar i aprendre des de la lògica del funcionament de les persones,en com resolen els reptes de la vida utilitzant els sabers com a eina per comprendre i per resoldre les situacions del món real intervenint-hi i transformant-lo. A l’escola sabem que s’aprèn més i millor quan l’activitat és real, quan el context en el que es desenvolupa és complex, és a dir que s’aborda una situació per comprendre i interpretar críticament el món. Quan les activitats es produeixen en situacions plenes de sentit l’aprenent sent que la seva actuació té valor i l’empeny a continuar aprenent.

Per tant, en aquest cas, la intenció d’aquesta proposta és posar l’alumnat  en situacions   de   vida   que   incorporen   continguts   d’aprenentatge   social   i culturalment rellevants, mitjançant la participació en activitats i iniciatives comunitàries. D’aquesta manera podem incorporar i aprofitar els recursos i les oportunitats d’aprendre disponibles en l’entorn comunitari  i en els diferents contextos d’activitat  que ens ofereix el poble on vivim per a generar contextos autèntics d’aprendre. S’aprèn dels altres i amb els altres. La nova ecologia de l’aprenentatge apunta  que existeixen molts i diversos contextos d’activitat en el que nens i joves participen i que ofereixen oportunitats d’aprenentatge. La idea d’Educació distribuïda i interconnectada posa un dels seus focus en considerar que l’aprenentatge es dona en la participació en comunitats de pràctica, interès i aprenentatge per part dels nens i joves(Coll 2013). A l’hora d’ensenyar cal posar l’èmfasi en garantir l’equitat per a poder accedir als contextos que ofereixen oportunitats d’aprenentatge a tot l’alumnat i en el fer-los conscients d’aquestes oportunitats d’aprendre en aquest contextos no escolars per tal d’aprofitar-los millor. Es poden construir les seves pròpies trajectòries d’aprenentatge quan identifiquen, accedeixen i aprofiten oportunitats d’aprenentatge presents en diferents contextos i quan es re-signifiquen i connecten les seves experiències d’aprenentatge al reconstruir-les amb els altres. Connectar les experiències de l’aprenent posant el focus tant en les que té en el marc escolar com les que té en diversos contextos és clau per a aconseguir donar sentit a les pràctiques de l’aprenent dins el marc de la personalització de l’aprenentatge(Membrive 2019).

Procés de transformació de la proposta inicial

El projecte que vàrem presentar “Treballem amb el Redós de Sant Josep i Sant Pere” és un pas més per a poder anar concretant diferents propostes que donin oportunitat a tot l’alumnat d’aprendre en contextos que els són habituals i que siguin  capaços  d’identificar  com  a  situacions  de  millora  personal  i  que s’adeqüen al sentit que ell mateix li dona a l’aprendre.

A l’escola, des dels seus inicis ens hem centrat en voler conèixer millor els processos d’aprendre de les persones ja que considerem que és el que fem habitualment les persones quan som alumnes. En les situacions d’ensenyar i aprendre que quotidianament succeeixen a la nostra escola es va repetint una determinada manera de fer, arribant a esdevenir la cultura de les persones que en formem part. Potenciem l’activitat amb estratègies que afavoreixen el treball en  les  Competències  Clau:    racons,  preguntes  interessants,  conferències, grups de lectura,…,   en les que es desenvolupen situacions d’indagació i reflexió.     Segueixen  un  patró  d’actuació  que  dona  sentit  a  l’ensenyar  i l‘aprendre a l’escola connectant amb la realitat de l’aprendre de les persones. El nostre Projecte Curricular es basa en  mantenir en l’alumnat l’emoció en l’aprendre, sentint que allò que fas és útil  i et satisfà, la motivació és intrínseca en l’activitat. Les situacions són de debò i tenen un objectiu real, necessito als altres que em situen en el saber col·lectiu, em vinculen amb la cultura de les persones i em fan sentir important en el context social al que pertanyo.

En el projecte que vam presentar dèiem que treballar amb les persones de la residència ens permet situar-nos en el saber de cadascú i avançar des del valor social de cadascú, sobretot pel que significa fer-se gran i el rol que atorguem a la  gent  gran  avui.  Ara  veiem  que  podem  ampliar  la  proposta  per  tal  de connectar millor les experiències d’aprenentatge que té l’alumnat. Si cadascú pot conèixer les seves trajectòries personals d’aprenentatge li estarem donant sentit i valor personal a l’aprenentatge de cadascú ja que potenciem que es conegui millor, l’ajudem a interpretar la realitat i l’ajudem a projectar-se cap el futur. Aquests dies hem pogut interpretar millor quines són les estratègies que ens proposa la idea de la personalització de l’aprenentatge per a connectar experiències d’aprenentatge (Membrive 2019):

–     Establir mecanismes i procediments de coordinació amb altres actors comunitaris.

–     Vincular els aprenentatges escolars cap a les activitats en les que es poden desenvolupar i aplicar els aprenentatges.

–     Utilitzar agents, instruments i recursos d’aprenentatges comunitaris.

–     Utilitzar agents, instruments i recursos d’aprenentatge en xarxa.

Entenem que l’ensenyar i l’aprendre és un  procés social fonamentat en la individualitat de cadascú que s’esdevé en un espai públic on les persones s’escolten per avançar en el saber comú, compartint pràctiques socials vinculades a la cultura de les persones, contrastant  idees, reflexionant sobre les pròpies i les dels altres,provocant nous interrogants i la reorganització del pensament propi i col·lectiu, on es fa i es reflexiona sobre el que es fa per la millora de cadascú.

Treballar amb les persones del Redós ens permet personalitzar l’aprenentatge en quan permet que l’alumnat:

• es  conegui  com  a  aprenent  i  prengui  consciència  de  les  seves tendències, interessos, valors i dificultats, conèixer la  tendència en el saber cuidar als altres,constatar les limitacions i prejudicis , la capacitat de donar
• valori a les persones grans pel lloc que ocupen i la funció social que tenen i es situï en els paràmetres de la cultura de poble en vers el ”Redós de Sant Josep i Sant Pere”
• reconegui, respecti i  valori l’experiència per a poder aprendre dels grans pugui ajustar-se a les necessitats dels altres per reconèixer les pròpies.

Ara hem après que cal “mapejar” a fons els diferents contextos en els que el nostre alumnat desenvolupa experiències d’aprendre. En el projecte inicial ja us descrivírem aquests objectius que són els que  pensem que s’assoleixen al potenciar aquesta experiència d’aprenentatge des de l’escola:

• Intervenir  en  diferents  contextos  on  cadascú  pot  reconèixer  la  seva capacitat d’aprendre. Som iguals i singulars a la vegada. L’acceptació de l’altre  i  l’acceptació  de  l’altre  en  fer-se  gran  acompanyant-lo  per continuar mantenint una vida digna i donant valor a l’experiència com a font de saviesa.  Aprendre a mirar de cara la vellesa fent-li ocupar el lloc preeminent que ha d’ocupar en  la societat.
• Construir xarxes de relació, col·laboració i intercanvi entre el dins i el fora de l’escola, amb voluntat de millora des del valor de cadascú. Conèixer l’entramat social que suposa fer-se gran avui en dia al poble. Trencar amb els estereotips de vida de la gent gran. Poder descobrir la tendència en la manera de fer de cada alumne, prenent consciència de les possibilitats en els interessos de cadascú.
• Resoldre  situacions  del  món  real  que  donen  sentit  a  les  pràctiques d’aprendre de les persones. Empatitzar mútuament en els sabers de cadascú, alumnat i avis enriquint-nos de la diferència generacional. Compartir diferents estils d’aprenent i pràctiques que tot i ser comunes han anat canviant i s’han anat diluint en altres formes i maneres d’aprendre. Compartir el “i tu què saps fer?”

Si ens ho mirem en clau 360 veiem que podem ampliar els objectius, aprofundint-hi i fent-ho extensiu a moltes altres experiències que començarem a potenciar a partir d’ara des de diferents vessants culturals, artístiques, ambientals i socials que l’entorn ens ofereix, ajustant els temps lectius i no lectius:

• En el cas concret del Redós, ampliar el feedback i flexibilitzar el temps, adequant-nos als temps lectius i no lectius, potenciant el valor de les tasques del voluntariat i per anar definint possibles itineraris formatius.
• Ampliar i diversificar les oportunitats amb tota la comunitat, considerant- la com a contextos en que l’alumnat aprèn connectant amb experiències d’aprenent pròpies i singulars, tenint en compte l’equitat i la no segregació, incloent-hi tots els agents de canvi que tenim a l’abast.

Propostes d’intervenció per la millora

La motivació de l’escola al presentar-se a la Crida va prioritzar continuar potenciant un disseny de l’oferta educativa tenint en compte els interessos de l’alumnat i reconeixent els aprenentatges que es donen tant dins com fora del centre. Durant aquests dies ens hem fet conscients que estem anant molt més enllà, que el repte és molt més ampli i volem “reintegrar” els temps i espais lectius i no lectius reordenant l’activitat lectiva conscients de la importància del fora en l’aprendre i amb la plena implicació de tots els agents educatius de la comunitat.

Dels  tres  eixos  clau  que  desenvolupen  els  centres  educatius  360  ens proposem millorar i treballar més intensament en relació a l’eix que proposa connectar l’activitat lectiva i no lectiva promovent itineraris d’aprenentatge personalitzat. Des dels inicis, a la nostra escola ens hem centrat en les metodologies d’indagació. Estem d’acord que s’aprèn més i millor quan la manera d’aprendre parteix del propi infant o jove que assumeix un paper actiu en el seu propi aprenentatge a través de metodologies diverses i treballant col·laborativament a partir de situacions reals. L’aprenentatge connecta amb el món real.

Ja  estem  ajustant  els  contactes  que  manteníem     amb  diferents  agents educatius de la comunitat(Redós, biblioteca Manuel de Pedrolo, famílies, experts, professionals del poble, institucions culturals i educatives,…) i n’hem iniciat d’altres que us detallem a continuació . Volem continuar ampliant i diversificant les oportunitats que ens ofereix l’entorn per ajustar-nos al procés d’aprendre de cadascú afavorint el seu itinerari personal prenent consciència de la seva tendència d’aprenent:

• Administració local: Espai Blau, Club esportiu Ribes, Poliesportiu, Llars d’infants, Consorci de Normalització Lingüística( parelles lingüístiques),Camins amics,…
• Consell Comarcal: Temps de migdia
• Diputació  de  Barcelona:  Xarxa  de  biblioteques  municipals,  Biblioteca “Manuel de Pedrolo”
• CRP: Congrés de Ciència, Dansara,…
• Auditori de Barcelona: Cantània
•     A Bao A Qu: Cinema en curs
• Institut d’Estudis Catalans
• Escola d’hostaleria de Sitges
• Hospital Residència Sant Camil, voluntariat
• Redós de Sant Josep i Sant Pere, voluntariat
• Institucions  culturals  i de  lleure  del  poble:  GER(grups  de  muntanya, teatre, …), Xulius(rutes a peu, pessebristes,…), Junts en Acció(esport inclusiu), Espai de Ribes(tecnologia i robòtica), Dau Ferrat(jocs de taula
• Institucions educatives
• Empreses locals i professionals particulars :Artistes(músics, artesans, …) Serveis(taller mecànic, perruqueria, lampisteria, obres i construccions, pagesia,…)
• AMPA, des de totes les comissions mixtes i el Consell escolar

Transformació i impacte

L’escola, des dels seus inicis reflexiona per ajustar-se a la tendència d’aprenent de cadascú i per tant el model en el que es treballa ha de ser cada cop més diversificat  ja que d’aquesta manera ens permet arribar a més estils i provocar des  de  més  punts  de  vista  amb  maneres  diferents  de  resoldre  donant oportunitat a més alumnes de trobar el benestar en l’aprendre, sentint que es comprèn i s’aprèn. El que interessa és el que passa al món i com passa. Si cada cop és més diversificat arribem més vegades i a més persones. Pesem que diversificant més les propostes donem més oportunitats als aprenents per trobar la seva tendència prenent consciència de com implicar-se i anar projectant el seu futur.  L’alumnat es troba les propostes en les situacions habituals d’aprendre de l’escola i hi participa des de l’estratègia en la que està treballant, perquè se li ofereixen   itineraris metacognitius diversificats segons els seus ritmes, processos i interessos. Aprèn en contextos reals amb finalitats reals que l’ impliquen directament i ha de resoldre des del que sap fer, el com ho sap fer i el com ho millora. Haurà de situar-se com aprenent, fent i reflexionant sobre el que fa per a ser competent a la vida i ajustar-s’hi per la millora. S’aprèn de la realitat, en la realitat i amb la realitat. S’aprèn quan ens sentim que formem part d’aquest context i que el nostre paper és important. Aprofundir en el valor de l’herència cultural de les persones ens ajuda a situar- nos i reconèixer-nos com a part d’una xarxa social interconnectada entre el passat, el present i el futur. Afavoreix el poder conèixer amb més profunditat el perquè de la importància del sentir-te bé quan se’t reconeix i se’t vincula a una comunitat i sents que hi pertanys i hi tens un lloc important.

En  aquest  cas  “El  fora  de  l’escola”  impacta  directament  en  el  rendiment acadèmic de l’alumne i en el seu desenvolupament social. Prendre consciència del” com es viu allà a on soc” em situa en un context de vida que he de poder incorporar per respectar-ho i millorar-ho, apostant pel futur del territori.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

Projecte Viladomat

Presentació del Projecte

L’Escola Puig-Agut de Manlleu presenta a Centres Educatius 360 el Projecte Viladomat.

Aquest projecte va sorgir a partir de la proposta del Grup de treball d’àmbit escolar en el marc del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Manlleu.

Es tracta d’una aliança educativa entre l’Escola Puig-Agut (Centre de màxima complexitat) i una institució de referència al municipi, l’Escola Municipal de Música de Manlleu.

Aquesta aliança obre la possibilitat de desenvolupar un projecte innovador, de qualitat, atractiu, amb prou magnetisme per convertir-se en una proposta de referència en el seu territori, tant per les famílies com per a la comunitat.

Per facilitar l’accés del nostre alumnat a una educació en millors condicions d’equitat, es planteja aquesta iniciativa que ha tingut bons resultats en centres educatius a d’altres municipis catalans amb una situació inicial similar a la nostra.

Els objectius de l’Aliança consisteixen en:

• Facilitar l’accés dels alumnes a una formació musical que fins ara, per raons econòmiques i socials, estava lluny del seu abast.
• Millorar els resultats educatius de l’alumnat i la cohesió social.
• Equilibrar la composició social dels centres educatius de primària de la població.

Vam iniciar l’experiència el curs 2017-18 amb l’alumnat de P4, P5, 1r i 2n i enguany l’hem ampliat amb la incorporació dels grups de 3r, realitzant llenguatge musical i cant coral, però volem poder desplegar tot el projecte els propers dos cursos, des de P4 fins 6è amb la incorporació d’instruments musicals de corda i percussió.

Actualment estem en la fase inicial. En les diferents trobades que hem fet en el marc d’Educació 360 ens hem adonat que podem incloure-hi modificacions que permetin fer el treball més efectiu i afectiu per l’alumnat.

Alumnat al centre del projecte

Una de les modificacions ha estat situar a l’alumnat com a centre del projecte. Per això hem plantejat un seguit de qüestions a l’alumnat i hem escrit conjuntament, alumnes i mestres el següent article:

Nosaltres som l’alumnat que a casa parlem amazic, àrab, romanès, català, castellà,… i a l’escola també aprenem l’anglès.

Volem preservar la nostra identitat, per això el dissabte i el diumenge la majoria anem amb la comunitat a la mesquita, un espai d’aprenentatge i relació. A més celebrem i estimem les festes i tradicions de la nostra cultura d’origen i aprenem a conèixer, respectar i estimar les festes i tradicions d’on vivim; per avançar cap a una societat multicultural.

Ens agrada l’escola, veiem com els mestres ens acullen i escolten cada matí, en qualsevol moment del dia, també sabem que les nostres famílies vénen a l’escola i els mestres els atenen i els aconsellen. A més, fem activitats conjuntes escola- família: una nit d’astronomia, una visita al Museu Industrial de Ter,….

Voldríem que tots els pares i mares ens acompanyessin quan fem una actuació musical del projecte. Hem anat a cantar al Palau de la Música, a l’Espai Rusiñol, a la plaça … però no hem anat a cantar al nostre barri, Centre cívic, a la mesquita.. . Per què?2

Ens agradaria que a l’escola poguéssim fer activitats extraescolars: informàtica, bàsquet, jocs esportius, ampliar coneixements musicals a l’Escola de Música…. sabem que això val diners però creiem que amb l’esforç de tothom podem vèncer aquesta dificultat3.

També ens agradaria que els mestres coneguessin més la nostra identitat, què fem a casa, com és la nostra família, què fem a la mesquita, què fem al centre cívic, …

Ens agradaria poder tenir relació amb entitats musicals del poble: agrupació sardanista,  Associació  “El  Serpent  de  Manlleu”,  tabalers,  castellers,  geganters, altres corals….

Tot això ens fa créixer, tot aquest bagatge que anem acumulant va formant part de la nostra motxilla que anirem omplint amb experiències d’aquí i d’allà i també a l’inrevés.

Com podeu veure hem situat l’alumnat al centre del projecte. Hem volgut recollir el seu punt de vista, que ens porta a cercar estratègies d’aula, de centre i insistir en la necessitat d’unes polítiques educatives en els diferents àmbits.

A  més  l’equip  de  mestres  ha  visitat  diferents  escoles  per  veure  models educatius innovadors, així  podem  parlar  d’aules  temàtiques (Escola  Josep Maria Xandri de Sant Pere de Torelló), comunitat d’aprenentatge (Escola Mare de Déu del Montserrat, Terrassa), donar resposta a les necessitats de l’entorn (IE Trinitat Nova), projecte de Música (Escola Malagrida – Olot, i Escola Pepa Colomer – El Prat de Llobregat), projecte educatiu innovador (Escola Ítaca-Manresa).

Propòsit i reptes del projecte

De tot això en podem extreure el nostre propòsit, que seria impulsar i promoure la continuïtat del Projecte Viladomat, desplegant el projecte en les fases planificades amb l’objectiu de millorar la situació del nostre alumnat.

Per donar resposta a aquest propòsit tenim un repte que el podem dividir en tres parts:

• Com podem aconseguir millorar la situació social, cultural, econòmica i escolar fent que el nostre alumnat tingui accés a una formació musical de qualitat?
• Com podem impulsar i promoure el Projecte Viladomat en horari lectiu i no lectiu?
• Com podem augmentar la seva implicació i participació, i la de les seves famílies, en la vida social i cultural de la ciutat?

Accions a desenvolupar

Per desenvolupar aquesta situació donarem resposta a les següents accions:

• Desplegar la 3a fase del projecte inicial: Introduir el llenguatge musical a cicle mitjà.
• Introduir l’aprenentatge d’un instrument en grup. Potenciar la interacció amb les entitats de l’entorn. Més implicació de les famílies.
• Fer divulgació del projecte, participant a les activitats musicals del barri i de la ciutat.

Conclusions

Per acabar podríem dir que el Projecte Viladomat, en aquests moments, ja fa possible que bona part del nostre alumnat tingui accés i gaudeixi d’una educació musical de qualitat.

Volem que aquest projecte es faci extensiu a tot l’alumnat i famílies del nostre centre, això permetria que, conjuntament amb tota la societat, esdevinguin protagonistes actius de la vida social de Manlleu.

Aquesta iniciativa ha de continuar i consolidar la relació i la participació dels infants i les seves famílies en activitats culturals a nivell local que faciliten el desenvolupament de sentiments de respecte, d’estima i de pertinença a la comunitat, que són la base en la que es sustenta la cohesió i la pau social.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu trobar tota la informació: https://blocs.xtec.cat/projecteviladomat/

 

Ens vam inscriure a la Crida Centres Educatius 360 perquè entenem l’educació de forma integral i holística, que parteix d’una pedagogia centrada en l’infant, i interessada en la seva formació i desenvolupament com a persona, en la relació amb sí mateix i també, com a ésser social, en la seva relació amb els altres i amb l’entorn.

Vam adonar-nos que la Crida ens oferia l’oportunitat d’endreçar i escriure totes les propostes que duem a terme en la nostra pràctica diària i orientar el nostre projecte educatiu a una mirada comunitària.

Aquesta pràctica que presentem, es va iniciar el juliol de 2017 coincidint amb el canvi d’equip directiu de l’escola i amb un projecte de direcció ple de somnis per acomplir.

Un dels reptes que ens vam plantejar va ser garantir l’èxit educatiu per a tot l’alumnat de l’escola, i per això considerem imprescindible la millora de la cohesió social, no només en la vida escolar, sinó en qualsevol espai del municipi.

Paral·lelament, la campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de Gebut situat al nostre poble, i duta a terme pel Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida, ens va proporcionar l’oportunitat de començar a vehicular les noves propostes pedagògiques al voltant del Poblat Ibèric de Gebut, posant en valor el patrimoni del municipi.

Vincular les activitats d’aprenentatge de dins i fora de l’escola, ens ha permès establir la col·laboració amb els agents educatius del nostre entorn: AMPA, Ajuntament, Museu de Lleida, GIP de la UdL, CRP de Lleida i PEE del Baix Segrià.

Participar en la Crida centres educatius 360, ens ha possibilitat organitzar, redefinir i aprofundir en el principal repte del nostre projecte:

“Com podem aconseguir dissenyar i garantir l’accés a una oferta educativa dins i fora de l’escola, alineada amb el Projecte educatiu comunitari, que tingui en compte els interessos de l’alumnat, i que millori l’equitat i la cohesió social?”

 Com ja hem esmentat anteriorment, el curs 17/18 vam iniciar el progressiu canvi metodològic i organitzatiu de l’escola, que partia de premisses molt concretes:

• Els infants són els protagonistes del seu procés d’ensenyament i aprenentatge i cal que s’hi impliquin de manera conscient.
• Els mestres com a acompanyants, investigadors i guies dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Aquest plantejament demanda que els mestres estiguem en contínua formació.
• Importància de la implicació de les famílies: són el principal agent educador i la seva participació en la vida de l’escola esdevé vital.
• Vincular els entorns d’aprenentatge de dins i fora de l’escola, posant en valor el patrimoni del poble i buscar la col·laboració de tots els agents educatius del nostre entorn.

Al llarg d’aquest temps hem començat a treballar amb diferents administracions, institucions, agents educatius i entitats locals que ens han permès iniciar un treball en xarxa i de col·laboració amb l’objectiu comú de millorar les oportunitats d’aprenentatge de tot l’alumnat.

Junts, treballem perquè l’escola sigui un context que garanteixi la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat, i que aquesta equitat transcendeixi el centre per arribar a accions en què alumnes i famílies participin en la vida escolar, comunitària i cultural del nostre entorn més proper. Per això la nostra pràctica està centrada en 3 grans objectius dels quals pengen diverses actuacions i propostes de present i de futur:

OBJECTIU 1: Millorar la cohesió social

El Projecte educatiu s’ha d’alinear amb les necessitats de l’entorn, amb la comunitat que en forma part, i per aquest motiu considerem l’educació com una resposta global, no només educativa.

En aquest sentit, creiem que l’obertura de l’escola a la comunitat per pensar en un projecte educatiu comú pot ser una bona eina per generar sinèrgies. Aquesta obertura l’aconseguim mitjançant les accions següents:

• Banc de famílies col·laboradores amb l’escola (acompanyants de sortides, biblioteca, millores de l’escola, hort i jardí…). Crear un espai on tothom se senti vinculat, amb propostes concretes a realitzar.

Busquem espais d’acció comuna per a les famílies de l’escola que generin sinèrgies positives entre elles que a la vegada es traslladin també fora del centre escolar.

• Activitats de reconeixement de les cultures d’origen presents en la nostra comunitat (catalana, marroquina, romanesa, sud-americana), en les diferents activitats i propostes que es fan des de l’escola.
• Tallers amb mares marroquines: espais de trobada distesa entre mares i equip directiu. Espais de conversa que parteixen sempre de les inquietuds de les famílies, amb l’objectiu de promoure la participació activa d’aquestes mares en les dinàmiques escolars dels seus fills i filles.
• Les famílies entren a l’escola i participen activament en la vida de les aules, participant en els projectes i en la setmana cultural (vinculada al treball de patrimoni).
• Metodologies globalitzades: treball per projectes, tallers de ciències, racons, espais (a educació infantil). Metodologies que promouen el treball cooperatiu i l’aprenentatge entre iguals.
• Patis educatius: repensar i reorganitzar les estones d’esbarjo i les dinàmiques per tal que esdevinguin espais educatius i inclusius, que tinguin en compte les necessitats i interessos dels nens i de les nenes.
• Voluntaris/es dins les aules (Aprenentatge Servei i Ciutadania, APS): proposta educativa integrada en els objectius del PEE, en coordinació amb l’Institut de Seròs. Els participants es formen treballant sobre necessitats reals del seu entorn amb l’objectiu de millorar-lo. L’alumnat alhora que ofereix un servei comunitari, aprèn a ser ciutadà/ana i a desenvolupar el compromís cívic.
  • A P3: voluntaris/es que parlin àrab per tal d’afavorir el procés d’adaptació dels infants que desconeixen el català i el castellà.
  • En la resta d’aules: voluntaris/es per acompanyar en diferents processos d’ensenyament i aprenentatge que es donen en l’espai escolar.

D’altra banda, tenim el convenciment que per millorar la cohesió social cal que garantim l’èxit educatiu de tot l’alumnat que passa per establir mesures que permetin l’accés de forma equitativa a activitats extraescolars del centre, activitats culturals, sortides, colònies…

OBJECTIU 2: Construir una línia d’escola compartida per la comunitat educativa

Busquem espais de reflexió amb l’objectiu final d’aconseguir una filosofia de centre compartida per tota la comunitat i que quedi reflectida en el PEC del centre:

• Docents: ens hem establert en Comunitat de Pràctica, de manera que els/les mestres del claustre tenim un espai en el que podem compartir els interessos, preocupacions i problemes que ens sorgeixen en el procés de transformació del centre, i aprofundir en el propi coneixement i expertesa a través de trobades continuades en un procés de participació i lideratge compartit.
• Acollida de nous mestres: document d’acollida i acompanyament al llarg de les primeres setmanes per part d’un docent veterà del centre.
• Rol de l’AMPA: pont entre Direcció i famílies. Tenen lloc reunions periòdiques de treball coordinat per dur a terme les iniciatives proposades sobre la vinculació entre els temps lectius, l’espai de migdia i les activitats extraescolars, buscant una mateixa línia pedagògica i que tingui en compte els interessos de l’alumnat.
• Democratització escolar: processos de participació activa de les persones que formem part de la comunitat:
  • Alumnes: assemblees de delegats i delegades d’aula, on s’exposen propostes sorgides dels infants i que s’implementen en les dinàmiques escolars.
  • Famílies: tertúlies cafè amb famílies; on es parteix de les necessitats, dubtes i interessos de les famílies, com una veu imprescindible en la construcció del projecte educatiu compartit.

OBJECTIU 3: Connectar l’activitat de l’escola amb l’entorn

La recerca arqueològica al jaciment de Gebut, ens ha permès vincular la implementació de la metodologia per projectes i tallers amb un tema d’interès local. Gràcies a això, han aparegut a les aules aspectes relatius a la història de les civilitzacions, la riquesa de les diferents cultures que conviuen en el nostre entorn i els punts de connexió entre elles.

A la vegada, han fet possible dinamitzar, a nivell d’escola, activitats de reconeixement de l’origen de les famílies del nostre centre i de la pròpia identitat amb la implementació d’experiències de caire intercultural.

També hem començat a treballar conjuntament amb altres entitats i agents educatius del nostre entorn amb l’objectiu de personalitzar les experiències educatives dels infants i connectar els seus interessos i motivacions, tant dins com fora de l’escola. Esmenem a continuació, les propostes educatives ja implementades i d’altres de futures:

• Celebració de la Setmana Cultural vinculada al jaciment de Gebut. És la culminació del treball interdisciplinari que es duu a terme al llarg del segon trimestre del curs escolar. El patrimoni és per nosaltres un dels objectes d’estudi nuclears a l’escola. En fer els canvis metodològics que hem apuntat anteriorment, tenim la possibilitat d’incorporar els elements patrimonials com a eina d’estudi.

El treball coordinat amb el CRP, el GIP de la Universitat de Lleida, el Museu de Lleida i l’Ajuntament de Soses, ens aporta la rigorositat científica per fer créixer aquest projecte a llarg termini.

Per a propers cursos tenim previst ampliar les propostes d’aprenentatge partint sempre del Poblat de Gebut com a eix que vehicula les accions educatives. Les propostes futures passen per donar resposta als interessos i a  les necessitats curriculars i d’edat de cada etapa. La intenció és sistematitzar les propostes educatives per nivell per tal de dotar de continuïtat i significativitat el projecte, però sense perdre de vista que es propostes són obertes i variaran en funció dels interessos del grup:

• Educació infantil: “Posem bonic Gebut”. Projecte sobre les plantes aromàtiques i les ornamentals.
• Cicle Inicial: “El nostre hort”. Projecte que parteix de l’estudi dels productes que cultivaven els ibers a Gebut per a crear el nostre hort.
• Cicle Mitjà: “Visites teatralitzades”. Projecte destinat a que els alumnes siguin els protagonistes de les visites guiades a infants d’altres escoles, famílies, …
• Cicle Superior: “L’App de Gebut”. Creació d’una App que reconstrueix el Poblat de Gebut i que podria complementar les visites al jaciment. També serien els encarregats de la difusió de les visites (díptics, cartells, gravacions,…)

La proposta final, consistiria en que l’Ajuntament, l’associacionisme del poble, els veïns, … agafessin el relleu del projecte iniciat a l’escola per donar projecció al seu patrimoni.

• Participació activa en la recent creada Associació d’amics de Gebut.
• Treball coordinat dins el PEE per tal de demanar a l’Ajuntament i al Consell Comarcal una línia de subvenció per garantir l’accés equitatiu a les extraescolars i altres activitats de caire cultural, per a tot l’alumnat. Tenint en compte que estem en un entorn rural, allunyat de les principals propostes culturals del territori.
• Itineraris d’aprenentatge personalitzat: “Un infant, un camí”.
  • Incorporació d’una sessió setmanal de coordinació i seguiment de l’alumnat dins l’horari d’exclusives dels docents.
  • Incorporació dins el pla de treball de cada infant de tutories individualitzades amb un/a docent.
  • Ús de la biblioteca municipal com a espai vinculat a l’escola: programació d’activitats amb famílies per al foment del gust per la lectura; ampliació del fons bibliotecari amb publicacions en les llengües d’origen de les famílies; espai de trobada dels/les alumnes per a la recerca d’informació i de treball encomanat des de l’escola.
  • Establir la comissió sociosanitària amb el CAP d’Alcarràs per tal de fer un seguiment dels infants amb l’equip de pediatria.

El procés de capacitació i mentoria ens ha ofert la possibilitat de disposar de temps per reflexionar sobre la pròpia pràctica, tenir un acompanyament d’experts i gaudir d’experiències inspiradores.

Tot això ens ha ajudat a redefinir els nostres reptes i ens ha dotat d’eines i estratègies per continuar construint el que creiem que ha de ser el nostre projecte educatiu: un projecte compartit per tota la comunitat, que millori la qualitat pedagògica i potenciï l’aprenentatge de l’alumnat, tant dins com fora del centre, promovent itineraris d’aprenentatge personalitzat.

La nostra escola és un espai on s’impulsen maneres diverses de mirar, de pensar i de fer, sempre des d’una perspectiva comunitària i compartida.

Sabem que la clau de l’èxit de qualsevol proposta que ens plantegem com a comunitat educativa és el treball en xarxa: conèixer els beneficiaris del nostre projecte, detectar necessitats, compartir i connectar experiències d’aprenentatge, tenir temps per a la reflexió i la discussió pedagògiques amb tots els agents educatius que intervenim, i així poder establir reptes comuns i vèncer els bloquejos que van sorgint en el dia a dia.

Hem de teixir una xarxa prou extensa i compacta que ens permeti acompanyar a tots i cadascun dels infants de la nostra escola.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Projecte CAMÍ

A inicis d’aquest curs escolar (2018-19) com  a Espai de Migdia, que segueix la mateixa línia pedagógica  i projecte  educatiu de l’escola, ens vam comenc;(ar a replantejar, després de fer un estudi de la situació d’aquest espai en els últims anys, com l’organitzaríem pel curs vinent i ens vam formular aquesta pregunta: en quin  sentit donem resposta o no a les necessitats deis  nostres  infants,?  Tenint en compte  que  a l’escola entenem l’espai  migdia  com  un moment de descans, pero alhora com un espai educatiu molt important

Arran d’aquest procés van sorgir els primers camins (objectius):

-Ser una escala  participativa  i comunitaria  i mantenir  relació  amb  l’entorn: la vida  ha d’entrar  a  l’escola,  i l’escola  ha  d’estar  estretament   relacionada  amb   l’entorn;  les interrelacions entre el medí escolar i social fan que l’escola esdevingui un espai de l’avui i de l’ara.

-Connectar espai lectiu i no lectiu sentint l’escola com a organisme viu, com a espai de convivencia  i d’intercanvi relacional entre adults i infants. Un espai equilibrat  entre la pedagogía de les emocions i els aprenentatges.

És a partir d’aquí que va néixer la proposta de donar una nova mirada,un gir de 360°: perqué no integrem, reorganitzem i connectem el temps lectiu  amb el no lectiu  en el projecte educatiu de centre  fent  un TOT, sense segmentar  la jornada  escolar i seguir  enriquint la qualitat pedagógica i potenciant aquest  dins/fóra que  mou  a cadascun  deis infants? Com  fem   aixo?  Creant  xarxa  i  vincles  amb  el  territori, promovent   propostes  d’espais d’aprenentatge amb l’acompanyament d’experts dins l’ambit de les arts escéniques, musicals, artístiques,culturals i socials que es realitzen al Poblenou i així anar creant complicitat  amb les diverses entitats i espais del barrí i de la ciutat. Una metodología  que no creu en un model únic d’aprenentatge i que aposta i potencia fer créixer l’oportunitat.

I alla estava la Crida Educació 360° on la Fundació Jaume Bofill repensava espais educatius  en clau comunitaria, en una educació  a temps  complet, amb  entitats, centres educatius i persones que s’uneixen per interconnectar-se. A la coordinadora de l’espai migdia i a l’equip directiu actual de l’escola ens va semblar que encaixava molt bé dins deis eixos del nostre projecte i de la metodología portada a la practica en el nostre Centre. Aquesta iniciativa ens complementava  i ajudava a donar més sentit i forma com  nosaltres entenem cap a on s’ha de conduir  l’educació  actual i futura. Un tot globalitzat dins del marc Educació 360°, la qual ens fa replantejar contínuament camins com escola en l’ambit intern i coma Comunitat Educativa.

Un cop seleccionat  el nostre projecte, la Noemí Artigas (secretaria pedagogica  de l’escola) i Berta Miquel  (coordinadora   pedagogica  de  I’Espai Migdia)  hem  tingut l’oportunitat de participar de les sessions de capacitació.

L’assisténcia a les sessions formatives  ens han ajudat a conéixer  entitats, centres educatius, propostes, recursos de ciutat  i poder continuar  donant  forma al nostre projecte, compartint  a la vegada les nostres reflexions amb la direcció  de centre, coordinació de cicles, equip de monitors/es de l’espai migdia i entitats del barrí.

Hem tingut la possibilitat de compartir  amb altres centres educatius de Catalunya un mateix  espai  on  poder  escoltar  i reflexionar  sobre  diferents   experiéncies  que enriqueixen  la nostra mirada i que ens ha ajudat a construir  i definir el CAMÍ que volem que recorrer el nostre projecte.

Algunes de les experiéncies que hem pogut sentir a les trobades de capacitació ens han despertat  la sensació “aixo  ja ho fem”, “aixo ho  podríem  millorar”, “nosaltres podem  arribar  a  crear  quelcom  així”… 1      a  poc  a  poc  vas teixint  una  sensació d’empoderament i ens adonem que només cal donar-li una volta a les coses que ja estem fent per potenciar-les, dur-les a terme i donar-les a conéixer. També ens ha portat a pensar en global, és a dir a prendre consciencia de la importancia de que els centres educatius no quedin  aiiiats de l’entorn  i el territori per créixer i enriquir-se aprofitant  els recursos  i potenciar  aquesta  mirada  de  l’aprenentatge  globalitzat. Participar en la Crida 360° ens ha servit per a realitzar una autoavaluació de centre i de tots els agents que hi formem  part i prenent  consciencia  en quin punt  estem i com podem obrir CAMÍ.

Voldríem compartir  la nostra reflexió amb altres centres educatius que inici’in aquest procés: de vegades cal posar la mirada en el que tenim i els aliats amb qui podem comptar; no sempre es tracta de crear coses noves sinó de donar la volta a allo que es fa i pensar quins potencials no estem veient al nostre voltant.

Per concloure, volem expressar-vos el nostre agra’iment per aquesta oportunitat que ens ha mostrat un camí més enlla, i ens ha engrescat en aquest punt de partida del Projecte cAmí pera seguir creixent cap a una educació futura i d’avui i garantir que el nostre alumnat puguin convertir-se en aprenents alllarg de la vida.

Ja no veiem un espai migdia aïillat sinó una unió entre l’espai lectiu i no lectiu. Aquesta mirada globalitzada és un avantatge, un complement  i un refor<;a  la nostra metodología  de  Centre  on  trobem   imprescindible   potenciar  cada  vegada  més aquests   moments   de  dins/fora   que   porta   cada   infant.   Una  metodología,   ja consagrada a I’Escola Fluvia en una de les franges del nostre horari lectiu anomenada espais d’aprenentatge (on infants  de diferents  edats  juguen  i experimenten  junts gaudint del seu instint natural de descoberta). 1   per altra banda ens permet abrir els ulls  a  !’exterior: un  exterior  per  poder  enriquir  i complementar   l’aprenentatge  i creixement del nostre alumnat.

Aquesta globalitat provoca un sumar i sumar en molts aspectes. És magnífic. Com a Centre ens ajuda a regularitzar i organitzar millar els nostres espais físics,optimizar ratios i millorar la qualitat del espai migdia  perqué disposarem de més mans i més especializades: els monitors/es acompanyaran als infants en els moments dellleure i els experts els acompanyaran vers la mirada deis llenguatges artístics. Aquesta unió potencia  una vinculació  i coordinació estreta de tots  els agents educatius  que hi formem  part. Un acompanyament  real de 9 a 16:30  h. Una observació més amplia i rigorosa  de com  el nostre alumnat  potencia  aquests recursos, com  actua  i com desenvolupa el seu instint i procés. A més és un projecte inclusiu  perqué cada infant és protagonista  del seu aprenentatge  autogestionant-se  el seu temps al seu ritme segons els seus, interesas, i necesitats coma persona. 1      aixó és un regal del qual es beneficia tata la comunitat educativa (infants, mestres, famílies,monitors/es….).

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

 

Projecte “Espai migdia”, dins el projecte Connectem temps i espais: espai acollida, espai pati, espai migdia i espai tarda

Quins aprenentatges hem tret del procés i com aquests aprenentatges lliguen i poden millorar el projecte que hem presentat a la crida?

El millor de tot el procés que estem vivint a l’escola des que vam assabentar-nos de la crida és que ens ha arribat com una oportunitat per atendre una necessitat real i urgent. No ens hi hem volgut afegir per seguir el que toca o el que està de moda, ens ha arribat com un regal que dona resposta i valor a un neguit que ens amoïna.

L’evidència més clara que el temps no lectiu del centre no funciona tan bé com voldríem és el malestar dels nostres alumnes i com aquest traspassa també al claustre de mestres, el personal PAS, les treballadores del migdia i les famílies. Reconeixem que fins ara l’espai de migdia es considerava com una mena de parèntesi del qual no ens sentíem del tot responsables i del qual potser esperàvem simplement que cobrís una necessitat logística de les famílies i que funcionés, tot sol, sense necessitat de reflexionar el seu propòsit i funcionament al no vincular-lo clarament al nostre projecte educatiu de centre.

La primera idea que traiem del temps invertit en les jornades de capacitació i formació de la crida és la necessitat de repensar i definir clarament quin és el propòsit real d’aquest servei, d’aquest espai, quin és el valor que se li hauria de donar, i la necessitat de decidir- ho i dibuixar-ho entre tots.

De la ponència del Jordi Collet ens vam emportar dubtes sobre els quals reflexionar després  a  casa.  Realment  fem  que  tots  els  moments  de  la  vida  escolar  siguin experiències  agradables,  confortables  i  segures?  Quina  és  la  relació  real  amb  les famílies? Els oferim i els permetem col·laborar i participar? Quin nivell d’autonomia i responsabilitat treballem amb els nostres alumnes? Les activitats que oferim són de qualitat? Cobrim les llagunes i el decalatge que existeix i que va augmentant any rere any entre els diferents alumnes i les seves realitats? Tenim un vincle autèntic amb els agents educatius que ens envolten? Planifiquem una educació preventiva o reactiva?

La ponència de l’Elena Sintes ens va fer reflexionar sobre la garantia d’equitat i de drets dels infants, sobre la creació d’uns horaris adequats per poder fer una transformació educativa de qualitat, sobre la creació d’entorns d’aprenentatge i sobre la necessitat d’entendre el temps educatiu com un temps que faci prevaler la salut i el benestar de tots.

Aquesta allau de dubtes i reflexions ens va arribar com una gerra d’aigua freda en veure que segurament no estavem fent les coses tan bé com crèiem i que potser no havíem reflexionat prou sobre temes dels quals sovint en fem bandera. Però vam girar aquest cop convertint-lo en el tret de sortida de debats entre companys i en la inspiració necessària per enfortir-nos com a grup davant una necessitat que reclamava la nostra atenció.

És així com va sorgir la concreció de la nostra proposta inicial de repensar els temps no lectius de manera global focalitzant-nos concretament en l’espai del migdia.

Les sessions posteriors de capacitació i formació ens van permetre veure que davant un neguit cal reaccionar i que són molts els centres que ja han fet passes importants per portar a terme els seus projectes.

Copsar que sí, que és possible, que els projectes són viables i que els resultats són evidències positives en marges de temps curts ens va encoratjar a seguir treballant en la definició i concreció del nostre projecte, sabent-nos recolzats pels diferents professionals que avalen la crida. L’objectiu era contagiar-nos i ho vam fer.

Viure en la pròpia pell la transformació de l’institut escola La Trinitat i captar l’emoció del seu director en transmetre’ns les seves vivències, conversar amb calma amb Jordi Ibáñez i Josep Ma. Puig Rovira sobre experiències innovadores del treball comunitari i descobrir fites i projectes reals i amb sentit per oferir als nostres exalumnes, tenir a les mans l’increïble àlbum de cromos de la ZER Alt Lluçanés amb els adhesius que els alumnes aconsegueixen i trobar els de les monitores del menjador al costat del de la inspectora educativa de la zona… són algunes de les experiències que ens van fer emocionar i encoratjar-nos més encara per seguir endavant amb el nostre propòsit.

La sessió final de reflexió en què el grup impulsor vam començar a definir el pòster, a unir idees, a pensar en destinataris i agents de la xarxa amb noms i cognoms, a dibuixar la forma concreta del projecte… la vam viure com un matí de treball compartit, amb una ajuda activa potent per part dels col·laboradors de la crida i la il·lusió de pensar que sí que tiraria endavant.

Valorem com a molt encertada aquesta combinació de tipologies de sessions. D’una banda les estones  d’anàlisi teòrica, educativa i sociològica, necessàries per posar  ordre i referents  a  les  nostres  primeres  idees.  D’altra  banda,  la  vivència  i  el  compartir experiències reals que ja existeixen i funcionen, que dona el punt de màgia i contagi per seguir endavant. I finalment els espais on treballar entre nosaltres amb el recolzament d’experts, que ens ha permès trobar el temps que sempre ens manca per materialitzar tantes converses i idees que volen aterrar en algun escenari real.

Redactat ja el projecte i iniciades les primeres converses amb els agents interns i externs que han de participar en aquest canvi que ens plantegem, podem dir que d’aquest procés ens emportem moltes premises que volem que ens acompanyin en el camí que tot just enfilem.

Les evidències més remarcabes:

– Que tot el temps d’escola ha de ser educatiu i de qualitat.

– Que necessitem de tota la comunitat educativa per portar a terme qualsevol canvi exitós i durable.

– Que l’entorn ens ofereix un gran nombre d’oportunitats que cal aprofitar.

– Que cal compensar el gran decalatge que existeix entre la diversistat del nostre alumnat.

– Que el camí és lent, però necessari i viable.

– Que ens hem de plantejar petites accions que tinguin èxit, però que no hem de deixar de pensar en gran, sense límits. Aquests ja arribaran si han d’arribar.

– Que hem de valorar i sentir-nos orgullosos de tot el que ja hem fet fins ara, consolidar-ho i seguir creixent.

A l’escola Prat de la Riba de Reus treballem des de fa molts anys amb alumnes molt diversos, amb realitats que necessiten que l’escola els ofereixi un espai continuat d’aprenentatge i creixement, i que els faciliti ambients educatius i també socials que els permetin sentir-se partíceps de la societat.

Amb aquest objectiu s’han anat creat projectes musicals com les dues corals del centre (Atrapasons i Bufanotes), l’orquestra Orff i el grup de timbalers del Drac Fènix; i amb el mateix objectiu ens hem vinculat de manera estable i compromesa amb el programa LECXIT de la Fundació Bofill, la biblioteca central Xavier Amoròs, les assemblees d’Infants Ciutadans i el projecte Aprenem Junts (activitats organitzades per l’ajuntament de la ciutat), l’institut Baix Camp  (centre  de  referència  dels  nostres alumnes  en  acabar  la primària), l’esplai Obrim Somriures de la Fundació Mn. Frederic Bara, la Fundació Reddis, l’estudi d’art L’illa  del  safrà, el  Centre  Cívic del  Carme, l’entitat Còdol  Educació,  els museus de la ciutat, l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus i tot un seguit d’agents externs, però molt propers, amb qui esperem continuar treballant colze a colze.

Els resultats són positius i les activitats són valorades per tots els agents de la comunitat educativa. La constatació la tenim en una matrícula creixent i realment  representativa de la diversitat social i cultural de la ciutat, que aposta pel nostre projecte educatiu, que té els seus fonaments en la valoració de la inclusió, el plurilingüisme i la música com a focus de cohesió a través d’un llenguatge universal.

Seguim endavant en aquest camí, acompanyats ara pel programa EDUCACIÓ360. Educació a temps complet, amb l’espai migdia com a nucli d’una nova oportunitat per aconseguir ser l’escola que necessiten els nostres alumnes.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

 

Podeu consultar la informació del centre aquí.

“EL VALOR EDUCATIU  DEL TEMPS DE MIGDIA”

El nostre centre, qualificat com a Centre de Màxima Complexitat, està ubicat al barri de Vila-roja de Girona. La nostra escola forma part del Pla Educatiu d’Entorn (a partir d’ara PEE) Girona Est, per tant, es fa un treball en xarxa amb totes les escoles i entitats del territori i vetllem perquè les activitats transcendeixin més enllà de l’escola. Per aquest motiu el nostre projecte presentat pot servir de pilotatge i esdevenir un referent per les altres escoles del sector que pertanyen al mateix PEE.

El fet que la majoria del nostre alumnat (79%) tingui necessitats vinculades a situacions socioeconòmiques desfavorides, fa que les famílies no puguin fer-se càrrec de les despeses escolars ni garantir que els seus fills i filles puguin accedir a activitats d’enriquiment acadèmic, esportives o de lleure, malgrat que ho valorin molt positivament i vulguin participar-hi. Per aquest motiu, l’escola esdevé l’única oportunitat que tenen d’accedir a activitats extraescolars. Vincular famílies, escola i entorn des d’una mirada d’educació 360 és el nostre motiu principal per presentar-nos a la crida.

Una de les particularitats del nostre projecte presentat a la crida és que permet connectar amb els interessos i motivacions del nostre alumnat. El fet que tots els infants puguin dur a terme les extraescolars que oferim els motiva moltíssim ja que es personalitzen i s’adapten a cada infant.

D’un temps ençà hem pogut observar que l’espai de menjador i les extraescolars queden totalment desconnectats del projecte d’escola i, al final, resulten espais independents del Projecte Educatiu de Centre (a partir d’ara PEC). En primer lloc ens trobem amb la dificultat que alguns monitors no disposen de formació pedagògica ni de lleure, això fa que a vegades el modelatge sigui més empobrit i ofereixin un ventall de recursos poc ampli. En segon lloc contemplem que des de l’empresa/consell comarcal no es vetlla per garantir  espais  de programació  i  coordinació  entre  els  monitors,  els  seus horaris estan pensats únicament per  atendre l’alumnat i fer la neteja de l’espai de menjador (només aquest fet ja ens mostra la importància que se li dóna des de l’empresa al temps de migdia). Si s’han de reunir en algun moment ho fan de manera voluntària, sense compensar-ho econòmicament. Això, afegit a una feina amb un horari tan reduït i poc retribuïda, genera poca motivació i provoca que no hi hagi la continuïtat que volem any rere any.

També considerem un requisit important el fet de poder tenir un monitoratge amb un perfil específic per al nostre centre, amb plena vocació i disposat a prioritzar l’educació emocional i la gestió i resolució de conflictes, que ha d’anar molt lligada a la manera de fer i de ser de l’escola.

Així que, veient totes aquestes necessitats…

Quin és el nostre repte? Què farem?

El nostre repte és apostar per mesures i accions que vinculin el temps de migdia al projecte educatiu de centre i fer les activitats extraescolars més properes i obertes a les famílies i a l’entorn, des d’una perspectiva d’equitat per a tots els alumnes i les seves famílies.

Per què?

Per millorar la cohesió social i el clima escolar, per garantir l’equitat i l’accessibilitat.

Com?

Implantant un projecte que vinculi temps i espais de migdia al PEC, amb la participació de tota la comunitat educativa.

Els nostres principals objectius, que esdevenen imprescindibles si volem aconseguir el nostre propòsit, són:

• Equitat i accessibilitat per a tots els alumnes a les activitats extraescolars de temps de migdia
• Connectar el temps lectiu i no lectiu, fent del temps de migdia un espai educatiu
• Aconseguir  un  perfil  específic  del  monitoratge  del  temps  de  migdia: formació, coordinació, habilitats i vocació, estabilitat i continuïtat
• Vincular tota la comunitat educativa al Projecte Educatiu de Centre

Què n’hem tret del procés?

Participar a la Crida ens ha fet replantejar tot el projecte que teníem pensat, l’hem posat damunt la taula, l’hem debatut, l’hem esborrat, l’hem tornat a refer… Els indicadors i preguntes que ens van plantejar en Moisès Esteban, en Jordi Collet i l’Elena Sintes ens han ajudat a reconèixer les debilitats i fortaleses, plantejar-nos preguntes i ordenar idees.

Els aprenentatges fets i els assoliments a què ens han portat, han estat molts, un d’ells el d’adonar-nos que fa temps que tenim una personalitat i caràcter de centre amb mirada 360, però no n’érem conscients. Hem ordenat tots els conceptes i n’hem après de nous, com el “Learning walk”, i els Itineraris d’Aprenentatge Personalitzats (a partir d’ara IAP).

Accions que durem a terme:

• Donar a conèixer els eixos principals del PEC als monitors de migdia i vetllar perquè els implementin:
• Pla de Convivència i protocol de gestió de conflictes
• Facilitar el Pla d’Acollida de Professionals als monitors nous que s’incorporin
• Treball dels hàbits i les normes: es treballen de manera transversal a totes les àrees, de manera que en el Temps de Migdia ha de continuar-se amb aquesta línia d’escola. A més, es fa un treball específic   de   lèxic   relacionat   amb   l’alimentació   i   els   hàbits saludables de manera que està vinculat al treball per competències que fem al centre
• Canvi   de    terminologia:   de    “Menjador”    a    “TEMPS    DE    MIGDIA”.

Considerem que la paraula “menjador” se centra únicament en el fet de donar de menjar, i deixa de banda la part més pedagògica de l’espai, no només durant el dinar, sinó també abans i després.

• Creació d’un equip impulsor format per l’equip directiu, la coordinadora de migdia, les coordinadores d’infantil i primària i la Tècnic d’Integració Social (a partir d’ara TIS)
• Disseny  d’un  Pla  d’Activitats  del  Migdia:  1  hora  diària  d’activitats d’enriquiment acadèmic, esportives, artístiques, teràpia psicològica i emocional  per  a  infantil  i  primària.  Sempre  tenint  en  compte  els interessos de l’alumnat i les famílies.
• Perfil específic del monitoratge: vetllar perquè els monitors tinguin un perfil  alineat  amb  el  nostre  PEC  pel  que  fa  a  formació,  habilitats  i vocació.
• Establir  un  horari  de  coordinació  periòdica  entre  monitors  i  equip impulsor.
• Definir els rols de tots els agents educatius que intervenen en el treball en  xarxa:  Claustre,  equip  impulsor,  AMPA, TIS, monitors  de migdia, PEE, Consell comarcal, empresa de monitors/extraescolars, Ajuntament i voluntariat.
• Avaluació dels alumnes del temps de migdia en coordinació amb els tutors: estarà integrada en el sistema d’avaluació de centre.
• Autoavaluació dels alumnes en els IAP: en forma de llibreta d’aula, per a cada alumne. Incorporarem activitats de tutoria individual a la setmana i quan convingui, on incorporarem l’avaluació i l’autoavaluació del Temps de Migdia, que fins ara no s’ha fet mai. Com ens va dir en Moisès Esteban: “Es reflexiona amb l’alumnat sobre els processos que es donen al llarg del seu procés d’aprenentatge, comentant, oralment o per escrit, què s’ha après i fent reflexions que provoquin canvis i ajudin a consolidar els aprenentatges adquirits”.
• Avaluació del projecte de Temps de Migdia: participació activa de tots els agents educatius en l’avaluació/valoració del projecte. Caldrà definir uns indicadors per avaluar el projecte mitjançant reunions, formularis, enquestes, etc…
• Participació en subvencions i cerca de finançament per dur  a terme el projecte.
• Fer un Learning Walk amb altres PEE i escoles de Girona

El fet de participar a la crida ens ha fet somiar i imaginar que un temps de migdia diferent i millor és possible. Que podem oferir als nostres alumnes un temps de migdia de qualitat, que no ens hem de resignar i conformar amb el mínim, que hem de treballar de valent per aconseguir que les poques oportunitats que ens ofereix el nostre entorn no limitin els objectius i aspiracions de la comunitat educativa. Si tenim la confiança i l’esperança en els nostres infants i les seves famílies, si els apoderem amb expectatives d’èxit, podrem aconseguir el que ens proposem, encara que haguem de buscar infinitat de camins per arribar-hi.

Tal com diu Pierre Bourdieu:

“Hem de construir camins diferents per arribar a l’excel·lència”

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

PERSONALITZEM L’EDUCACIÓ AMB L’ENTORN

QUINS APRENENTATGES HEM TRET DEL PROCÉS I COM AQUESTS APRENENTATGES LLIGUEN I PODEN MILLORAR EL PROJECTE QUE HEM PRESENTAT A LA CRIDA?

Som l’Escola Carrilet de Palafrugell. Una escola pública de 2 línies i catalogada de màxima complexitat.

Palafrugell des de sempre ha estat un municipi que valora l’educació i creu que aquesta és un motor de canvi i millora social i que facilita la bona convivència a la vila. És una idea/línia que s’ha mantingut independentment del partit polític que ha governat. Cal estar-ne molt satisfet i orgullós, no tothom pot dir-ho. Destacar que té un pla educatiu d’entorn, és “ciutat educadora”, s’inverteixen forces recursos humans, materials, econòmics en educació i, a més a més, actualment forma part de l’aliança educació 360.

Com a escola vam decidir participar a la crida de centres360 per diferents motius. El primer, perquè l’Ajuntament, que és la referència al municipi, ens va animar. El segon motiu, perquè som una escola que volem adaptar el servei a les demandes i necessitats de l’entorn (no al revés). I el tercer, perquè el nostre projecte educatiu de centre està molt d’acord amb la idea d’educació a temps complet.

Abans d’entrar al detall de la proposta volem presentar un dels trets d’identitat que ens defineixen i que creiem necessari compartir, ja que estan molt alineats amb els principis de l’educació a temps complet: la relació família – escola – entorn.

Assistir a  aquesta  crida  ens  ha fet adonar  que  el  que  hem  anat fent per iniciativa de centre està molt vinculat als objectius de l’educació360. Els infants quan interaccionen amb el seu entorn, el coneixen i dissenyen activitats i les fan realitat all costat de la seva comunitat. Es creen una opinió i a partir  d’aquí adquireixen eines i recursos per participar-hi i prendre-hi partit.

Des de l’escola han sorgit propostes que ens ajuden a teixir una xarxa amb l’entorn, l’aprenentatge i l’emoció. Recull de projectes:

• Projectes amb  consciència  social:  Grans  i  petits  (intergeneracional), Metrominut (coneixement de l’entorn), Més que la diada de la PAU (xerrades amb Open Arms), Quina és la realitat de la gent gran a Palafrugell?
• Aprenentatge servei: Encarrilem la Sauleda (promoció de la convivència amb activitats lúdiques al barri), campanya de donació de sang, Fundació Mona (accions per salvar el planeta),
• Voluntariat i participació de l’alumnat: Rodamón (millorar la vida dels gossos recuperats)… Consell dels infants, Consell de delegats d’escola, Comité mediambiental. Participació de les famílies
• Participació i voluntariat extern: tarda de jocs de taula amb família, lectura de contes, suport a la lectura i a l’aula, suport a la biblioteca, creació de materials educatius i de pati, suport en projectes d’aula, hort de l’escola… i aquí hi podem afegir totes aquelles persones expertes que vene

Des del curs 16-17 a l’escola hem iniciat un procés de transformació educativa. Aquesta transformació és fruit, per una banda, de la necessitat d’avançar cap a un model d’escola que posa al centre de tots els processos a l’alumnat. I per una altra banda, de la decisió d’un claustre i una comunitat educativa que necessitava fer un pas ferm i decidit cap a un model d’escola actual i compromesa amb l’educació i Palafrugell.

Tot això no ho fem sols. El claustre està compromès amb l’escola, s’està formant (assessorament amb Gino Ferri i altres), està fent visites a centres de referència (Escola Congrés Indians, escola els Pinetons…). S’ha compartit amb les famílies i l’Ajuntament les idees i noves propostes. I, també, amb l’alumnat, des del Consell de delegats i delegades, se’ls ha demanat propostes i opinió. A més, creiem molt necessari aprendre d’altres i compartir les nostres idees i per això participem de la Xarxa Escola Nova 21.

Aquesta transformació (que en realitat entenem que és una evolució natural del projecte educatiu de l’escola) volem que tingui un abast total. Però hem començat  de  forma  gradual  i  progressiva.  Actualment  tenim  consolidat educació infantil, on estem treballant en aquesta línia, i de primària a 1r i 4t hem començat aquest curs. L’any vinent tindrem 1r, 2n, 4t i 5è. I l’altre les dues etapes senceres.

Tot seguit us presentem una llista d’etiquetes (temes) on es pot veure (intuir) com treballem i en quins àmbits estem evolucionant. Aquestes són: Franges horàries (en lloc d’assignatures), caixes d’aprenentatge, projectes i reptes (prioritzem el treball globalitzat), espais d’aprenentatge a l’aula (l’espai, els materials la distribució eduquen), assemblees i tutoria (foment de la convivència i participació en la vida escolar), educació en valors (2 estones setmanals), atenció plena (cada dia tornant de l’esbarjo es fan activitats de mindfulness), sortides i colònies (entre altres coses cada nivell ha de fer una sortida pel poble al mes com a mínim), avaluació formativa, 2 mestres a l’aula (no separem l’alumnat en mitjos grups i l’EE es fa a l’aula ordinària), anglès a l’aula ordinària.

A aquesta crida hem presentat i volem fer especial referència a la incorporació de les franges horàries i tot el que hem fet per aconseguir-ho. Creiem que aquesta pràctica dóna resposta a l’objectiu: millorar i ampliar els temps i espais educatius.

Per situar-nos el primer que fem és exposar quins són els objectius que tenim com escola:

• Que al final de l’escolarització al Carrilet els nois i noies estiguin motivats/es per seguir aprenent.
• Que tot  l’alumnat  gaudeixi  de  la  seva  infància  i  del  seu  procés d’aprenentatge.
• Que tothom entengui que l’educació va més enllà de l’escola.

Què hem fet.

Espais  a  l’aula  i  treball  globalitzat  (reptes,  projectes  caixes d’aprenentatge)

Partint de la idea d’aprenentatge competencial, que en la vida real no trobem els  continguts  parcel·lats,  que  volem  que  l’alumnat  aprengui  a  prendre decisions sobre que, com i quan aprendre i en sigui responsable a l’aula l’alumnat troba unes propostes didàctiques per espais, projectes-reptes… Aquestes són elaborades per l’equip docent amb l’objectiu que l’alumnat trobi moltes propostes, que hi hagi oferta d’activitats per tota la diversitat d’alumnes, que afavoreixin l’aprenentatge competencial i contextualitzat, que afavoreixin l’autonomia de l’alumne (en la realització i avaluació), que les activitats facin augmentar l’interès de l’alumnat per coses noves que no coneixen.

Els espais d’aula són propostes didàctiques per afavorir el treball competencial dels alumnes, les activitats que es proposen tenen com a eix principal oferir als alumnes petits reptes i projectes que afavoreixen l’aprenentatge autònom, significatiu i contextualitzat.

Els  alumnes  al  llarg  del  curs  passen  per  tots  els  espais: Comunicació, ciències, tinkering, art, matemàtiques, mèdia (ràdioCarrilet, Stopmotion, CarriletTV…), programació-robòtica i espai maker. Aquests espais estan dissenyats per afavorir el treball col·laboratiu dins de petits grups. Cada alumne/a o equip de treball defineix i realitza la seva feina en funció dels seus interessos3 i capacitats. Són propostes on interactuen moltes àrees i on els alumnes troben uns espais on poder desenvolupar les seves competències. La tecnologia, el llenguatge i les STEAM tenen un pes específic.

Per fer el seguiment dels espais cada alumne té un Pla de treball. A aquest Pla hi ha acords alumne-mestre, informació del que ha fet l’alumne, valoracions personals, d’altres companys i dels mestres4. En definitiva recull el procés d’avaluació  (d’una  avaluació  formativa  i  compartida)  i  s’evidencia  una voluntat de personalització de l’aprenentatge.

El projectes – reptes els entenem com a propostes de recerca i indagació que solen tenir una durada d’entre 15 dies o un mes. Són un bon moment per dur a terme un treball cooperatiu. Es presenten en diferents formats: caixes reptes, gamificació, projectes d’aprenentatge servei, projectes comunitaris… I tenen la seva franja dins l’horari. Afegir que en un mateix grup-classe els alumnes poden fer diferents projectes a l’hora.

Reorganització en franges horàries l’horari escolar.

Del  canvi  proposat  anteriorment  sorgeix  la  necessitat  de  canviar  com  ens organitzem i els materials que fem servir.

Per tant, marquem franges àmplies de treball, d’entre 1h45min a 2h seguides. Intentem el màxim possible que hi hagi 2 mestres a l’aula (l’especialitat d’anglès, mestres de suport, mestres d’educació especial…). I els materials i mobiliari han de facilitar-ho també. Hem eliminat el llibre de text, utilitzem material atractiu, que es pugui manipular sense problemes, que faciliti la conversa, que l’alumnat el senti proper, oferir materials que fora l’escola difícilment els podria fer servir… En definitiva, busquem una organització més respectuosa amb els diferents ritmes de creixement i aprenentatge dels infants.

La tutoria, el temps de grup i l’educació en valors i emocional.

Cada cop més hi ha evidències que la part emocional és la base de l’aprenentatge. Per aquest motiu hem ampliat el temps dedicat a la tutoria, l’educació en valors i activitats d’atenció plena. Així cada dia a primera hora hi ha un temps de grup, tornant del pati es fa una estona d’activitats d’atenció plena i al llarg de la setmana hi ha 2 estones on es fan activitats concretes d’educació en valors i convivència.

Fins ara hem presentat qui som, perquè participem i quin és el projecte inicial. Tot seguit explicarem les millores introduïdes després de rebre assessorament i formació   per   part   d’educació   360,   la   Fundació  Bofill   i   tots   els   seu col·laboradors.

Què podem millorar de forma directa.

La personalització de l’aprenentatge. Millorar el Pla de treball i la tutoria revisant que tot el que fem sigui útil per a tothom (alumne, escola, família). Afegiríem un espai d’avaluació i seguiment (alumne-mestre), informació de les activitats extraescolars, carnet d’activitats fetes fora de l’escola (biblioteca, exposicions, teatre, festes…)

Augmentar la relació/vincle de les activitats lectives amb les no lectives. Començant  amb  les  que  es  fan  a  l’escola  (menjador  i  extraescolars)  i continuant amb les que es proposen al municipi (aprofitant la participació de l’Ajuntament amb l’aliança educació360).Proposem que hi hagi un mestre coordinador de menjador i un per extraescolars. En el primer  el seu horari incoporaria el temps de menjador, i en el segon el seu horari incorporaria la franja de 17h a 18h.

Què podem millorar amb la participació de la comunitat.

Relacionar-se amb l’entorn en les dues direccions. De l’escola cap al poble i del poble cap a l’escola. L’escola des de sempre ha fet i ha buscat activitats i sortides amb famílies, entitats, ajuntament… Però creiem important establir ponts perquè serveis municipals, entitats… puguin entrar a l’escola i participar del PEC i nosaltres com escola participar del projecte educatiu de ciutat. En resum voldríem incorporar més agents educatius, socials, de salut a l’escola (educadors de carrer, treballadora social, responsable del Pla de Barris, infermeria…)

Impactes que busquem.

En resum, estem fent una aposta clara i decidida per un veritable aprenentatge competencial, globalitzat i contextualitzat. On oferim a tothom moltes i diverses   oportunitats   d’aprenentatge.   Aquest   projecte   parteix   de   dues evidències que fan palès aquest discurs: la primera, horari per franges (no hi ha assignatures per àmbits). La segona, els espais a l’aula i a l’escola (per exemple: mobiliari polivalent a l’aula, espais de comunicació – STEAM – art – projecció…). I, finalment, la formació/assessorament rebuda ens ha permès veure que anem pel bon camí i ens ha facilitat i guiat la reflexió sobre aspectes de personalització  de l’aprenentatge,  vincle  amb l’entorn,  com oferir  més  i millors oportunitats d’aprenentatge i com, tot això, ens ho podem fer nostre a partir de la nostra realitat.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

QUADERN DE BITÀCOLA

La informació ens arriba per diverses bandes. Les Comissions avisen la Direcció, la Direcció ja n’està assabentada. Una petita reunió, uns quants correus electrònics i tornem a ser plegats, famílies i escola, en una nova aventura.

Anem cap al CCB una nodrida representació de l’escola, direcció, famílies i dinamitzadors sortim de Mollet cap a Barcelona. Al CCB ens trobem amb la part que ens faltava, l’empresa de menjador.

Junts escoltem atentament les experiències d’altres escoles. Del primer que ens adonem és que la nostra escola està perfectament aliniada amb la Crida. Moltes de les coses que se’ns presenten ja les tenim incloses en el nostre dia a dia.

Després de sentir les diverses exposicions de seguida estem d’acord. D’entrada ens plantegem dos reptes. Volem enriquir el migdia, pobre en oferta de lleure, i obrir la biblioteca de l’escola al barri.

Estem engrescades. Endavant!

Dissabte 4 de maig. Destinació: Escola els Encants. Jornada de capacitació de la crida.

Som-hi. Comencem. Primera de les cinc jornades de capacitació que ens han preparat els de la Crida.

Benvinguda   i  primera   activitat  dirigida   a   conèixer  els   nostres  companys   i companyes. Volen que parlem, que compartim…  Volen que fem xarxa. I res més encertat. Identifiquem unes quantes escoles amb projectes molts similars als nostres i escoltem els nostres principals obstacles en boca d’altres. No estem sols! Tanmateix, les propostes de projecte són molt variades. Hi ha molts aspectes a considerar, moltes accions a valorar, molta feina a fer.

La primera jornada ens endinsa en la mirada 360. Tres ponents ens presenten cadascun dels tres eixos que l’articulen: temps, personalització, entorn.

Intensa reflexió personal mentre escoltem les xerrades. Un cop finalitzen, un joc d’indicadors ens obren l’espai per la reflexió amb les companyes. Mirem amb ulls 360 i identifiquem tant els punts forts de l’escola com aquells que hauríem de reforçar. Ens satisfà confirmar que anem en la bona direcció: quan portem a terme el nostre projecte de temps de migdia els indicadors més fluixos quedaran clarament reforçats. Aprofitem la reflexió per incloure algunes accions que observin també els altres eixos on estem més forts. Estem alineades amb la mirada 360, i ho volem seguir estant.

Dimecres 8 de maig. Destinació: Institut Escola Trinitat Nova. Learning Walk

Després de mitja horeta d’autobús ens plantem a la Trinitat Nova disposades a localitzar l’IE Trinitat Nova. No sabem massa bé on anem així que li fem la consulta al Google Maps i seguim les boletes blaves tan bé com podem. De cop ens trobem en una mena de cul de sac, les boletes del Google ens porten a un encreuament estrany, som en un pas inferior de la Meridiana i amb la Ronda davant. Ens costa saber per on hem de tirar. Al final decidim no fer massa cas al mòbil i tirar per on ens guia la intuïció…recalculant, ens diu ell.

Fa calor. Ens movem pel barri buscant l’Institut. Blocs de pisos idèntics ben arrenglerats. La roba estesa indica que al barri hi ha vida tot i que no veiem ningú.

Trobem l’Institut, entrem i descobrim on s’amagava la vida inexistent al carrer. Ens trobem a la biblioteca amb la resta dels centres. Ens presenten en Joan Artigal, el director, i comença una xerrada magnètica. En Joan ens explica la realitat del barri, la situació dramàtica que patia l’escola que no deixa de ser la situació dramàtica de molts dels infants que l’habiten. I ens deixa anar un bany de sentit comú ens diu alguna cosa com ‘no som innovadors, teníem uns problemes concrets als que calia donar solucions concretes’. Tan fàcil i tan difícil.

La passejada ens deixa bocabadades i referma les nostres conviccions que tot és possible si estem units en un projecte. Que no podem tirar endavant un projecte 360 sense comptar amb els altres perquè en certa manera els ‘altres’ també som nosaltres. Que cal detectar els problemes (diferents en cada lloc però existents en tots ells) i abordar-los sense por. Que si una solució no funciona només cal provar- ne una altra. I que de vegades les millors solucions són les més senzilles, si el jovent salta la tanca per entrar a jugar al pati potser el millor és deixar la porta oberta.

El nostre projecte s’enriqueix, comença a considerar imprescindible la participació de les entitats de Mollet.

Divendres 10 de maig. Destinació: Escola Virolai. Contagia’t de la mirada 360. Jornada d’experiències en xarxa

Arribem amb l’hora justa i la sala de l’escola Virolai ja és ben plena de gent. Després de les presentacions descobrim amb sorpresa que una vintena llarga dels assistents són els companys que ens explicaran les seves experiències. Els ponents són docents de les diferents escoles i membres d’altres organitzacions i entitats. Això ens recorda que no ho podem fer sols. Per tirar endavant el nostre projecte, caldrà fer participar activament el nostre entorn. Caldrà fer xarxa.

L’equip de la Crida ho ha tornat a fer i entre les nou experiències compartides tothom pot trobar alguna que li és molt propera. Música, art, esport, tecnologia, literatura… Tot té cabuda en la mirada 360.

Una de les xerrades és sobre el temps del migdia i immediatament ens reconeixem amb els seus objectius. Les expectatives són molt altes. Ells ja tenen en marxa el seu projecte així que han de tenir les respostes. A mesura que els ponents comparteixen la seva experiència, però, veiem molt clar que la seva solució, si bé brillant i efectiva, no és aplicable a la nostra escola: alumnes, espais, entorn… Els nostres objectius són els mateixos, però la nostra realitat és radicalment diferent. El nostre projecte també ho serà. Caldrà ser creatius. Caldrà treballar posant el focus en la nostra escola i en el nostre entorn.

Dimarts   14   de   maig.   Destinació:   Escola   Octavio   Paz.   Una   exigència indefugible: La personalització de l’aprenentatge amb mirada 360

Avui anem a l’escola Octavio Paz (Barcelona), una escola en la qual només entrar es respira tranquil.litat. Amb espais oberts que conviden a jugar.

Escoltar a la Coral Regi i en César Coll sempre és motivador i la seva conversa ens ajuda a repensar i reflexionar sobre el què fem.

Ens parlen dels itineraris personalitzats. Què vol dir? Vol dir treballar a partir dels interessos dels nens, acompanyant-los, treballant també aquests interessos. Hem de fer participar i decidir els i les alumnes.

No ho podem fer soles, ni com a mestres, ni com entorn. Cal la implicació de tots: aula/territori/sistema.

L’escola ha de ser permeable, pensem que Can Besora, ho és. Seguim!

Dissabte 18 de maig. Destinació: Escola els Encants. Formació Crida Centres Educatius 360

De bon matí arribem a l’escola Els Encants. Tornem a ser aquí. On vam començar. Amb una idea molt més definida al cap, amb ganes de tirar-la endavant i amb el convenciment que anem pel bon camí.

Ens posem a treballar sobre el paper i se’ns palesen les primeres dificultats però sobretot les primeres vies de solució. Descartem el projecte de d’obrir la biblioteca al barri. Aquest depèn d’alguns factors que no són a les nostres mans. Ens centrem en l’espai del migdia. Però no oblidem l’obertura de la biblioteca només la deixem aparcada.

Volem incloure l’entorn al projecte. Ens centrem què esperem de l’entorn, què volem de cada entitat, com els farem participar,…

Tenim molta feina a fer però no ens espanta. Un cop més Can Besora afronta un repte conjunt. Famílies i escola volem lluitar juntes per l’escola que volem que en definitiva és lluitar per la societat que volem.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

INCLOW-ME!

“ Les activitats extraescolars i el lleure en general, en horari no lectiu i  a l ‘estiu, a l’abast de TOTHOM “

“Cap persona s’hauria de trobar exclosa per motius de gènere, de salut, condicions físiques o econòmiques o per qualsevol altre raó”

L’escola Rafael Alberti – Institut escola el proper curs – qualificada com a centre de màxima complexitat,  es troba ubicada en el barri de Sant Antoni de Llefià, situat a l’extrem sud-oest de la ciutat de Badalona; limita amb el barri de Sant Roc i la ciutat de Sant Adrià de Besòs al sud, i amb la ciutat Santa Coloma de Gramenet de a l’oest.

Forma part del Districte 4, on la majoria de cases es van construir als anys 60 fonamentalment per a re allotjar residents de barraques de la ciutat i per acollir una població provinent sobretot d’Extremadura i de la resta de Catalunya. Llefià ha mantingut la fisonomia dels anys 60/70, amb grans blocs on cohabiten gran quantitat de persones en un espai vertical , gairebé una quarta part dels habitants de Badalona, mentre que l’espai horitzontal és reduït i amb una acumulació gran de cotxes. Com a conseqüència, ens trobem amb un barri amb molta densitat de població i amb infraestructures d’equipaments i serveis insuficients.

És d’un dels barris amb un major percentatge de població estrangera . Hi conviuen infants del Marroc, Xina, Pakistan i Equador; tot i que s’observa un augment considerable de la presència de població de Romania.

Pel que fa al nivell d’instrucció i prenent com a referència la població entre 25 i 39 anys,  gairebé dues terceres parts presenten un nivell baix.

Al  tractar-se d’un barri d’immigrants, la llengua més utilitzada és el castellà compartida amb les del país de procedència; no obstant tot i que l’entorn l’utilitza, tampoc proporciona un bon model. També hi ha dificultats per  comunicar-se en català, ja que solament s’utilitza en l’àmbit escolar.

Pel que fa als serveis de l’entorn, destaquem els culturals com la Biblioteca Xavier Soto i el Centre Cívic Torre Mena. També hi ha equipaments esportius tan públics com privats: un poliesportiu municipal, una piscina, dues pistes de futbol i una pista de bàsquet.

Malgrat tot , tenint en compte la densitat de població i la complexitat de l’entorn, hi ha una evident insuficiència de serveis i recursos generalitzada, tant culturals, com de lleure i  de reforç escolar,  així com serveis que treballin per a la prevenció del risc social  com els  Centres Oberts.

Cal tenir en compte que l’escola és un centre sense barreres arquitectòniques, la qual cosa permet acollir  alumnat amb diversitat funcional, sobretot física. Aquesta característica  ha acabat suposant  un motiu més de segregació, ja que sovint a aquesta condició s’afegeix  la precària situació econòmica de les famílies, esdevenint tot plegat un obstacle  important per accedir a les propostes que s’ofereixen fora de l’horari lectiu, respecte al lleure i  a les activitats de reforç escolar, tan dins com fora del centre.

En definitiva, s’acaba generant una situació d’exclusió social per la pèrdua d’oportunitats que suposa.

La nostra proposta, INCLOW-ME!,  que encaixa totalment amb el lema  de l’ Educació 360 , educació a temps complert, sorgeix de l’anàlisi de les necessitats i interessos de les nostres famílies i els seus infants i de la urgència de donar-hi resposta . Aquesta inquietud és compartida  per diferents entitats privades  i serveis públics que treballen en l’àmbit d’infància i família dins la Comissió d’Infància i Joventut i , a partir d’aquesta, es constitueix una Subcomissió amb la finalitat de contrarestar la situació de vulnerabilitat d’algunes famílies, omplint les hores i espais no lectius amb activitats i actuacions ( molt econòmiques o gratuïtes ) que garanteixin la igualtat d’oportunitats i per altra banda ens ajudin a donar visibilitat a un col·lectiu que fins ara ha estat sempre relegat.

Convenim en que cal facilitar l’accés a eines i recursos que no són a l’abast de torhom , respectant temps i ritmes, per tal d’assegurar l’equitat que el nostre sistema educatiu proclama. “Hace falta generar contextos más flexibles que no solo pasan por construir rampas , sinó por crear entornos donde la persona con diversidad funcional pueda ser y hacer a su modo sin tener que parecerse a nadie para recibir el premio de ser incluído” Constanza Orbaiz

I és amb aquesta visió que endeguem el procés i posem en marxa la Subcomissió; no obstant i, arran de les sessions de treball que es duen a terme a la Crida, ens adonem que aquestes organitzacions ( comissions o subcomissions) estan mancades de representació pel que fa al sector infants i famílies; ja que aquests no són visualitzats com potencials líders de processos de socialització o aprenentatge

Aquesta seria una de les millores que proposem,  basada en un dels  aprenentatges d’aquestes jornades.  La  participació dels infants i les famílies  en els espais on es generen noves idees, projectes, reflexions… és un repte a assolir perquè veritablement el nostre model de lideratge sigui distribuït, és a dir hi hagi assumpció de responsabilitat per part de tots els agents implicats. És clau la seva participació tant en l’anàlisi de les necessitats  com en el disseny de les propostes del projecte.  Cal fer extensiva aquesta  proposta  al claustre de l’escola i  al consell escolar , dotant-los de màxima representativitat.; alhora  que es col·labora  amb aquells agents educatius i socials que estan liderant de manera compartida projectes adreçats a la infància, amb la finalitat d’enfortir els  lligams entre escola i entorn. Convé  repensar com articulem aquesta participació, fent més porosa l’escola i dotant d’espais d’intervenció i de capacitat de decisió als seus protagonistes més directes

Un altre aspecte que hem d’incorporar per tal de millorar la proposta  fa referència a la personalització de l’aprenentatge. Durant el procés de disseny ha participat l’EAP de la zona, fent una  selecció dels infants d’acord amb els beneficis (cura, benestar i aprenentatge) que l’activitat els pugui proporcionar. Ha participat l’escola en tant en quan és l’agent educatiu principal. Per accedir a possibles  recursos econòmics, ISOM (cooperativa social sense ànim de lucre especialitzada en la prevenció del risc social) i Fundació Summae (entitat especialitzada en diversitat funcional)  que treballen al territori vehiculen i coordinen el projecte. Sense oblidar les diferents entitats de lleure (piscina, activitat amb gossos, psicomotricitat i ball); no obstant  no hem previst suficientment la participació de la família,  només com a receptora de la nostra proposta  i no hem fet consultes als propis infants sobre la idoneïtat dels recurs al qual pensem poden participar.

Convindria doncs, incorporar estratègies de personalització de l’aprenentatge com prendre en consideració els interessos, objectius i opcions dels infants en el disseny, planificació  i desenvolupament de les activitats; reconèixer acceptar i permetre exercir la capacitat de decisió per part de l’alumnat , identificar les seves experiències d’aprenentatge significatives de fora de l’escola lligant-les amb les escolars,…. En definitiva promovent aprenentatges significatius i amb valor personal

I seguint el fil, tenir present que la família també hi juga un rol molt important, per la seva vinculació emocional , pel context de seguretat i afecte que representa.  La participació i vinculació de certes activitats amb la mare/pare o amb algú important de l’entorn personal   contribueix a augmentar l’efectivitat i l’eficàcia de les accions que es duen a terme, així com el fet de comptar amb referents que ajudin a lligar la vida familiar i l’escolar (integrador social TIS, mentor/a,…).

Aquest plantejament ens porta a incloure a l’infant en el centre del procés i amb capacitat de decisió. Què vol fer. Per a què . On . I amb qui. Esdevenen  preguntes clau.

Cal valorar i promoure la importància de l’acció d’escollir,  que ens obliga als professionals de l’educació a repensar el nostre rol en un pla d’igualtat, actuant com a a facilitadors d’experiències de vida -escollides pels infants- que són les que eduquen i generen transformació social i educativa

Un altre aprenentatge i gran repte  que ens proposem és com vetllem pel valor pedagògic i l’alineació de la proposta d’activitats que impulsem amb el  projecte  educatiu de centre. Té a veure amb com millorem la connexió a través de la coordinació i la planificació,  entre els aprenentatges lectius i no lectius. Aquest plantejament demana la incorporació de tots els agents implicats ( docents, monitors , vetlladors, educadors, famílies, alumnes, referents externs,..) en l’organització de centre  ( grups de treball, comissions, comunitats, claustre, consell escolar,..) per tal de no perdre de vista els objectius proposats i aconseguir un bon grau d’eficàcia i eficiència en els seus desenvolupaments

Com a cloenda,  fem nostra la voluntat de transformar la realitat, amb dosis d’optimisme, d’emoció  i  de passió , per millorar l’equitat, la cooperació i la cohesió social.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

Connecta’t a l’IE! Una escola connectada al món

El món educatiu viu un moment que necessita actualitzar-se i adaptar-se al grans canvis socials del segle XXI. La societat actual es troba en  una era totalment digital i com a centre educatiu ens plantegem diverses qüestions: com les TIC estan modificant els nostres hàbits i les nostres necessitats? Quines competències necessitem adquirir? Tothom hi té el mateix accés a les TIC?

Els centres educatius, com a lloc d’aprenentatge per a la vida, no poden afrontar en solitari els nous i complexes reptes de la societat actual i més tenint en compte contextos de risc social, com és el nostre cas.

L’alumnat del centre és majoritàriament d’ètnia gitana (70%) i la resta d’altres països (Marroc, Xina, República Dominicana, Perú…). La major part de les famílies del centre presenta necessitats educatives socioeconòmiques i culturals desafavorides que es caracteritzen per situacions de precarietat laboral i d’habitatge i en la majoria els únics ingressos provenen d’ajuts socials. Es tracta de famílies extenses amb un baix nivell de competències bàsiques i una manca d’accés a recursos culturals.

Tots aquests aspectes configuren un centre educatiu amb infants amb falta d’escolaritat primerenca, absentisme escolar, baixa autoestima, trastorns de conducta i inestabilitat emocional. Aquest context educatiu d’alta vulnerabilitat condiciona en gran mesura l’èxit escolar, per tant, considerem imprescindible realitzar intervencions directament encaminades a garantir l’equitat i les oportunitats educatives. Com va exposar Elena Sintes (2019): “L’objectiu principal d’aquest model és reduir les desigualtats educatives, assolir majors nivells d’èxit escolar i d’equitat, i alhora adaptar l’escola a la realitat social i familiar actual”.

Així doncs, el centre educatiu ha de crear el seu propi projecte educatiu, vinculant la seva línea pedagògica al seu entorn i vetllant per als interessos de l’infant i la seva comunitat educativa, construint xarxes que incloguin les administracions locals i agents socioeducatius i integrant temps lectiu i no lectiu. Seguint aquesta línia en el nostre institut escola hem volgut desenvolupar un projecte educatiu que impulsa 3 eixos: artístic (dansa, art i música), esportiu (hàbits saludables i exercici físic) i tecnològic (robòtica i ús de les TIC). Aquest últim eix és en el que es basa el nostre projecte Èxit Gornal, ja que volem que el nostre alumnat tingui un bon nivell competencial en l’ús de les tecnologies.

Som un centre que ofereix el mateix horari de 9 a 16:30 h.  per a les tres etapes: Infantil, Primària i Secundària, tenint en compte que “la configuració dels horaris educatius ha de preservar i promoure en tot moment l’interès superior de l’infant per damunt d’altres consideracions” (Sintes 2019). Integrem un Tàndem de dansa a les hores lectives, compartim hores lectives i no lectives amb un treball conjunt de mestres, professorat de dansa (EMMCA), monitoratge de menjador i d’activitats extraescolars. Oferim activitats extraescolars de qualitat comptant amb el suport de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i la complicitat d’entitats del barri, a més, busquem suports com el del Pla Integral del Poble Gitano i amb tot això podem fer un treball complementari proposant activitats com: Iniciació esportiva (PCEE) i Natació al Poliesportiu Gornal, Teatre amb Plàudite, Anglès-Romanó i Robòtika-Lego (PIPG), Mecano i Tractament d’imatge (Associació Nou Quitxalles) i música electrònica amb  Launchpad (EMMCA). I ara volem incorporar a les famílies mitjançant un reclam molt potent: la tecnologia. Qui no té un mòbil a la seva vida? Servim-nos d’aquesta realitat i fem-ne una oportunitat!

Seguint les paraules d’en Jordi Collet, ens hem plantejat com podem millorar els vincles entre família i escola i hem considerat reinventar aquesta relació. Volem que les famílies se sentin membres actius del centre com a comunitat educativa de la qual formen part i que la seva implicació suposi un reconeixement social valorat. D’aquesta manera, s’enforteixen els vincles amb el centre educatiu i augmenten les expectatives d’èxit de totes les persones vinculades al centre.

Això comporta, des de la nostra perspectiva, que el centre es transformi en un espai obert a les famílies, espai on hi hagi confiança mútua. Per aquest motiu el nostre projecte Èxit Gornal: Connecta’t a l’IE, té com a repte avançar amb les famílies cap al creixement d’expectatives d’èxit educatiu mitjançant l’ús i l’aprenentatge de les tecnologies per afavorir la seva participació i implicació al centre.

Proposem obrir l’escola a les famílies, d’una banda amb estones d’acompanyament directe amb els infants i d’altra, amb formació a famílies sempre des de la vessant tecnològica per tal garantir l’equitat i la qualitat educativa.

La majoria de famílies del nostre centre se senten desorientades davant la tasca de acompanyar educativament als seus fills, per tant, una de les accions educatives del projecte és crear espais de trobada família-infant-escola on realitzem activitats de robòtica i ús de les TIC. En aquest moment educatiu, l’alumne, com a protagonista, intercanvia activitats tecnològiques amb la seva família de manera que ella també pren consciència del potencial i de les capacitats dels seu fill/a i es fomenta la confiança amb l’escola.

També, impulsem la participació del nostre alumnat en fires tecnològiques on poden dur a la pràctica totes les competències i els aprenentatges digitals adquirits, amb la implicació de les seves famílies. Participar i gaudir de les experiències i vivències compartides a l’escola amb els seus fills i filles és una manera  de compartir el seu aprenentatge i educació.

El projecte Èxit Gornal inclou també la creació d’una escola de famílies: Connecta’t a l’IE!. Es tracta d’un espai d’informació i formació on es treballen aspectes bàsics de la tecnologia: obrir un correu, entrar al web del centre, descarregar-se una aplicació al mòbil… En aquest assessorament es farà partícip a l’alumnat de l’ESO que, en forma d’Aprenentatge i Servei, seran els responsables de dur a terme aquesta tasca educativa guiats pel docents. Considerem que alfabetitzar digitalment famílies, infants i joves els ajudarà a afrontar reptes de futur i els permetrà ser més oberts, creatius i competents. Així, com diu en Moisès Esteban “vivim en un món que està, de facto, personalitzat (per exemple: Internet, màrqueting, medicina). No obstant, les escoles, instituts i universitats segueixen essent contextos exageradament rígids, homogenis i homogeneïtzadors. Disposem d’un important banc de recursos, experiències i estratègies de personalització, així com d’entitats i agents compromesos amb la personalització”. Per això, en el nostre projecte volem fomentar l’estratègia metodològica de l’aprenentatge i servei ja que d’aquesta manera esdevé una experiència significativa d’aprenentatge.

Per dur a terme aquesta tasca educativa, en el marc del projecte Èxit Gornal, volem que intervinguin tots els agents del territori al nostre abast, sobretot fer visibles totes les possibilitats que hi ha al nostre barri i establir vincles famílies-centre-entorn. Per tant, no només s’oferirà el centre com a lloc d’aprenentatge sinó també les diferents entitats i espais: Punt Òmnia del Casal Cívic, l’Associació Gitana Lacho Bají, Centre de Formació Gornal Activa, Esplais del barri… i els formadors tant poden ser docents, alumnat d’ESO, com altres professionals dels diferents serveis, realitzant un treball conjunt, compartint un mateix projecte educatiu i oferint un entorn social educatiu. En aquest aspecte, tenim la sort de formar part d’un pla educatiu d’entorn, on l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, com a proposta de política educativa local, ha fet una clara aposta per rentabilitzar tots els recursos de la zona i posar-los a l’abast de tothom. S’ha unit al  projecte Educació 360, educació a temps complet.

Així doncs, en el món educatiu “les arrels clau són, per aquest ordre: la família, l’escola i la comunitat”, ens diu en Jordi Collet,  per tant, és tasca de tota la comunitat educativa crear vincles emocionals i de cooperació que fomentin les relacions entre els seus membres amb la finalitat d’acompanyar als infants en tots els àmbits: acadèmic, social, emocional i personal. Cap agent educatiu no pot respondre en solitari els reptes educatius d’avui, sinó que ha de treballar coordinadament amb el diferents professionals del seu entorn. La nostra proposta Èxit Gornal avança cap a un model de centre amb la participació d’altres actors socioeducatius, amb la tecnologia com a paper rellevant per estimular l’aprenentatge, integrant activitats de qualitat formals i no formals dins i fora de l’escola, innovant l’ús del temps, en definitiva, promovent iniciatives que garanteixin l’equitat i l’èxit escolar.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

Cuines  del  món

El  projecte  

L’experiència      “Cuines     del      món”     està      emmarcada      en      un  Projecte      de  diversificació      curricular     (PDC)     que      té      per    objectiu      l’assoliment      de      les  competències   bàsiques   de   l’ESO   que   permeti   la   certificació   del   graduat   en  Secundària.   Està   enfocat   a   un   determinat   perfil   d’alumnat   que   presenta   certes dificultats   d’aprenentatge   que   comporten   risc   d’abandonament   escolar,   sigui  per   aspectes   cognitius   (dislèxia,   retard   d’aprenentatge,   TDAH,   etc.)   o   sigui   per  una  situació  sociofamiliar desafavorida.

Aquesta  activitat  educativa  educativa  que  es  forma  part  de  la  Crida 360  parteix  de   la   necessitat   de   formar   a   l’alumnat   en   risc   d’abandonament   escolar   en   un  projecte      integrador    i      es  trasllada      en      una      experiència      d’ensenyament      i  aprenentatge resultant  d’una  trajectòria  quadrimestral,  on  la  creació  de  material  en   diversos   formats:   web,   audiovisual,   fotogràfic…    pretén   empoderar-­los   per  generar   les   seves   pròpies   iniciatives   d’interès   i  d’utilitat   social,   treballar   pel  compromís  i  el  sentit  de  servei  a  la comunitat.

Amb     la     realització     d’unes    webs    col·laboratives    amb     material  videogràfic,  fotogràfic   i   escrit   de   forma   conjunta   entre   l’alumnat,   s’ha   intentat   potenciar   la  integració   dels   coneixements   (ja   sigui   mitjançant   la   transversalitat   d’aquests  amb    les   diverses   matèries   o    per   la    integració    dels   continguts   conceptuals, procedimentals   i   actitudinals),   l’aprenentatge   significatiu   amb   unes   propostes  que   esdevenen   part   d’un   projecte   singular   que   forma   part   de   la   Televisió   local  de  Calella,  finalment,  a l’autonomia  en  el  procés  d’aprenentatge.  Serà  a  través  de    les   entrevistes,    la    realització    i    publicació    de    les   receptes   i   d’aquesta  experiència   audiovisual   la   que   els   serveixi   per   a   empoderar   a   l’alumnat   per  generar  les  seves  pròpies  iniciatives d’interès  i  d’utilitat  social.

L’objectiu   inicial   alhora   de   desenvolupar   aquest   projecte   van   ser  crear   una  iniciativa  comunitària  que  apostés  pel  treball  col·laboratiu entre  diversos  actors  (en  aquest  cas  per  l’  Institut,  el  Centre  Cívic Poblenou  i  la  Radio-­Televisió  local  de  Calella)  per  oferir  oportunitats educatives  d’aprenentatge  i  desenvolupament  a   un   grup   d’alumnes   en   risc   d’abandonament   escolar.   Així   doncs,   aquesta  projecte  és un  exemple  de  connexió  dels  interessos  i  motivacions  dels  alumnes amb   els   recursos   educatius   d’una   televisió   local   i   d’un   espai   de  la   comunitat  com   un   Centre   Cívic   per   tal   de   crear   un   entorn   favorable   per   a   personalitzar  l’experiència  educativa.

Altres  objectius  inicials  que  van  motivar  la  creació  de  Cuines  del  món  van  ser:

  -­  Construir  diverses  propostes  multidisciplinàries  en  funció  d’una  idea.

-­   Crear   col·lectivament   de   produccions   audiovisuals   que   recullin   l’experiència  d’ensenyament  i  aprenentatge.

-­  Treballar  el  llenguatge  audiovisual  i  l’entrevista.

-­  Participar  en  diferents  activitats  de  discussió  i  comentar  diferents  entrevistes  i  programes  de  cuina.

-­  Formar-­se  i  tenir  una  actitud  creativa  com  a  espectador/a  i  com  a  creador/a.

-­  Fomentar  l’aprenentatge  significatiu.

-­  Fomentar,  implementar  i  potenciar  el  treball  en  grups  cooperatius

-­  Responsabilitzar  l’alumnat  del  seu  propi  aprenentatge.

“Cuines   del   món”   està   inclòs   en   el   projecte   Estímul   que   té   una  durada   de   dos  cursos  (tercer  i  quart  d’ESO),  tenint  en  compte que  els  alumnes  de  3r  i  4t  estan  barrejats     al      mateix     grup.    D’aquesta      manera,      s’incentiva      l’aprenentatge  cooperatiu  tenint en  compte  que,  durant  els  dos  anys,  els  continguts  tenen  una estructura  gradativa  però  no  esglaonada.  En  definitiva,  es  tracta  de configurar  a  través   d’aquest    projecte    uns   objectius   que   permeten  a    l’alumnat    assolir   i  consolidar   les   competències   bàsiques   durant   dos   anys,   reincidint   a   través   de  diferents   projectes   en  aquelles   competències   bàsiques   que    es   consideren  imprescindibles per  aconseguir  el  graduat  de  secundària.

La  metodologia  didàctica  emprada  és  la  de  l’  aprenentatge  basat  en projectes  i  es  basa  fonamentalment  en  el  treball  cooperatiu mitjançant  grups  de  treball  de  3   o   4   alumnes   que   treballen   per   construir   el   seu   propi   web   i   programa   de  televisió.     L’alumnat    treballa     de     manera     autònoma     en     base     al     projecte, prèviament   lliurat   en   el   seu   guió   tècnic,   on   es   troben   tots   els   requeriments  necessaris  per  a  la  seva  realització.  En  aquest  cas,  hi ha  una  primera  avaluació  d’aquest      guió      i      es    resolen      els     dubtes     que      van      sorgint      al      llarg      del  desenvolupament   del  projecte.   És   molt   important   en   aquest   punt   que   tots   els membres   grup   se   sentin   igual   de   partícips   del   projecte   i   que   tinguin   un   rol  assignat  dins  del  grup:  càmera,  guionista, entrevistador…  per  tal  que  el  projecte  comú   esdevingui   cooperatiu.   Treballar   de   manera   cooperativa   en   un   projecte  de  realització d’un  web  i  d’un  programa  televisiu  afavoreix  el  poder  relacionar  el contingut  amb  el  context  i  les  evidències,  potenciant  l’aprenentatge significatiu  i  la   motivació   de   l’alumnat,   el   foment   de   la   recerca   d’informació,   la   presa   de  decisions    i     la     reflexió     personal.    També     representa     l’aprenentatge     d’una  metodologia  de  treball  aplicable  a  molts  àmbits  professionals.

Així  doncs  els  criteris  metodològics  es  defineixen  a  partir  de:    Característiques  de  les  activitats:

•  Pràctiques  i  competencials.
•  De  caràcter  comunitari  vinculades  a  l’entorn  i  al  barri.
•  Aprenentatge  significatiu  en  projectes  i  situacions  reals  on  posen  en  pràctica  el  que  han  après  a  classe.

Dinàmiques  de  treball:

•  Treball  en  grups  cooperatius  heterogenis  de  3-­4  alumnes
•  Reflexió  sobre  el  procés  d’aprenentatge.
•  Autoavaluació,  coavaluació  i  avaluacions  conjuntes.

I   en   definitiva   es   tracta   que   l’alumnat   esdevingui   protagonista   del   programa   de  cuina   amb   la   intenció   de   donar   a   conèixer   al   públic   de   Ràdio   Calella   TV   les  receptes   que   han   estudiat   i   preparat   i   que   ara   poden   transferir.   Les   receptes  són enregistrades  a  la  Cuina  del  Centre  Cívic  per  personal  de  Radio Calella  Tv  i    es   col·labora    amb    ells   en    el    treball    de    les   Introduccions,    els   àudios,    la  preparació  de  les  càpsules…

Finalment,    aquestes   càpsules   audiovisuals   tenen    un    format    de  dos   a    tres  minuts  de  durada  que  es  passen  a  Ràdio  Calella  TV.

Al   web   Euclides   TV   es   pot   veure   un   petit   resum   de   l’experiència   i   els   dos  primers    programes    televisius    que     s’han     emès    a     Radio     Televisió     Calella  https://euclidestv.wordpress.com/2019/03/08/cuines-del-mon/

Aprenentatges    

En   el   nostre   pas   en   el   procés   de   capacitació   hem   revisat   el   nostre   projecte   a  partir   de   la   visió   360   que   ens   ha   fet   repensar   aspectes   a   partir   de   l’observació  del  mateix  projecte  a  través  d’aquesta  nova  òptica.

Això   ha   fet   que   des   del   grup   de   treball   que   hem   estat   experimentant   aquest  procés  d’aprenentatge  tornéssim  a  repensar aquesta  tasca  educativa  que  hem  presentat  amb  una  nova  visió sobre  la  pràctica  que  hem  desenvolupat.

Alguns   dels   aspectes   que   ens   han   fet   pensar   que   es   podien   millorar   a   través  dels   aprenentatges   que   s’han   dut   a   terme   al   voltant   de   la   personalització   i   de  les  connexions  de  l’escola  amb l’entorn  tenen  molt  a  veure  en  com  es  necessari  cuidar   els   processos   de   participació  en  el  centre,  ja  sigui  amb  les  famílies  o  amb  els  agents  educatius  que  hi  participen.

Un     altre     revisió     important     que     s’ha     fet     ha     estat     el    com   s’han     fet    les  connexions,   ja   que   sempre   han   estat   demandes   internes   del   centre   cap   als  agents   i   desenvolupades   totes   elles   sobre   la   marxa   del   projecte,   sense   una  planificació prèvia  establerta  i  sense  una  presa  de  decisions  conjuntes  entre  els diferents   agents   implicats.   En   aquest   sentit,   el   no   tenir   cap   persona   del   centre  que   s’encarregués    de     fer    aquestes  coordinacions    ha     fet     que     sorgissin  imprevistos,  que  de  manera ocasional  s’haguessin  de  refer  horaris  de  treball  als  diferents  llocs…

En   les   observacions   en   el   learning   walk   i   en   les   converses   establertes   amb  altres   professors   d’altres   centres,   en   han   donat   idees   molt   valuoses   al   voltant  de  les  pràctiques  que  s’estaven  fent en  altres  centres,  tant  de  primària  com  de  secundària.

Les   maneres   de    fer,    les   idees   o    com   resolen    alguns   problemes    en   altres  centres,   ens   han   permès   ampliar   el   nostre   espectre   ja   que   el   dia   a   dia   a  vegades   és   molt    absorbent    i    el veure    pràctiques   innovadores,    estratègies  diferents  o  diversitat  de  visions.

En  definitiva,  aquesta  revisió  s’ha  focalitzat  sobretot  en  dos  aspectes que  de  fet  són   els   que   articulen   el   nostre   repte   de   millora:   per   una   banda,   la   coordinació  amb   tots   els   agents   que   participen   del   projecte,   i   per   l’altre,   com   millorem   la  participació  de  les famílies  en  aquest  procés.

I  en  aquest  sentit  s’han  proposat  una  sèrie  d’accions  com:

-­      Millorar  els  espais  de  coordinació  entre  els  diferents  agents  que

participen  del  projecte.

-­      Ampliar  la  xarxa  d’agents  socials,  equipaments,  famílies  per  a  treballar  de  forma  col·laborativa.

-­      Pensar  conjuntament  amb  els  altres  agents  les  activitats  que  fem.

-­      Dissenyar  els  horaris  pensant  en  aquesta  oferta  educativa  i  no  en  l’horari  intern  de  centre.

-­      Repensar  els  processos  de  participació  dins  del  projecte,  no  només  amb  els  agents  si  no  també  amb  l’alumnat  i  les  famílies.

-­      Revisar  les  actuacions  amb  les  famílies  per  fer-­les  partícips   de  tots  el  procés.

D’aquesta   manera   es   vol   repensar   aquesta   iniciativa   comunitària   que   aposta  pel   treball   i   lideratge   col·laboració   entre   diversos   actors    (en   aquest   cas   per l’ Institut,  el  Centre  Cívic  Poblenou  i  la Radio-­Televisió  local  de  Calella)  i  que  es  vol    ampliar    enfortint    la  participació    de    les   famílies   per    oferir    oportunitats  educatives   d’aprenentatge    i    desenvolupament    a    un    grup    d’alumnes   en    risc  d’abandonament  escolar.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Personalització dels itineraris d’aprenentatge

Quins aprenentatges hem tret del procés i com aquests aprenentatges lliguen i poden millorar el projecte que hem presentat a la crida?

Des dels inicis del nostre projecte d’escola hem tingut molt clars els nostres propòsits:

• Partir de pràctiques pedagògiques centrades en l’infant amb un propòsit educatiu que generi competències per la vida.
• Entendre el procés formatiu com un camí de desenvolupament integral de l’infant, que respecti la persona, el seu ritme de desenvolupament i tingui en compte la importància de cada moment i etapa en si mateixa.
• Portar a terme pràctiques que facilitin la personalització de l’aprenentatge.

El projecte +educació ens ha permès vincular aquests propòsits amb la intenció de promoure i integrar els aprenentatges i l’educació que es produeixen en tots els temps i espais de la vida dels infants, connectant escola, famílies i tots els recursos actius de la comunitat.

Entenem l’escola com una organització intel·ligent on el tot és més que la suma de les parts. Una organització que situa la finalitat més enllà de l’escola, vetllant per la formació integral i harmònica dels individus, respectuosa amb les necessitats de cada etapa i de cada infant en particular i que ha de fonamentar les bases per a una ciutadania ètica amb capacitat per viure i conviure en el món, adaptant-se als canvis i aportant elements per millorar-lo, tot situant els objectius col·lectius per davant dels individuals.

És per això que ens considerem una escola amb mirada 360, i amb aquest projecte volem seguir avançant per consolidar allò que funciona i incidir en tot allò que és susceptible de millora.

El primer que hem après en aquest procés és a posar-nos les ulleres per aconseguir aquesta mirada 360 i mantenir-la, tot fent una reflexió sobre el que vol dir aquest compromís: ens trobem davant un nou escenari  social, que ens demana tenir en compte aspectes com el temps de les famílies, el temps fora de l’escola, els diferents espais de socialització, els nous agents educatius, la situació econòmica de les famílies, l’equitat de l’oferta educativa fora del currículum….

Partim d’aquesta mirada per formar la nostra visió de centre, i a partir d’aquí treballem per detectar les nostres fortaleses i oportunitats de millora en relació a 3 eixos:

• Connectar l’escola amb l’entorn, enxarxant les activitats del centre educatiu amb el territori. Reflexionem sobre aspectes com l’entorn, l’heterogeneïtat de l’escola, l’acollida, la relació amb les famílies, la participació, el clima de centre, els patis i menjadors, el treball amb el territori, la rebuda dels nous alumnes, les transicions entre etapes, les extraescolars, les vacances…. com a elements que contribueixen a aconseguir diverses maneres de ser excel·lent a l’escola.
• Connectar, integrar i enriquir els temps i espais lectius i no lectius des del centre educatiu. Pretenem transformar els temps educatius segons 4 grans criteris: garantia de l’equitat i igualtat d’oportunitats, l’adequació dels temps educatius a les necessitats dels infants, els temps pensats com a entorns d’aprenentatge i la distribució dels temps amb l’objectiu de preservar la salut tant dels infants com de tots els membres de la comunitat educativa.
• Connectar l’activitat lectiva i no lectiva promovent itineraris d’aprenentatges personalitzats. Trobem molt interessant la idea de la “nova ecologia de l’aprenentatge”, que té en compte el què, qui, com i quan.

A partir de la conversa entre Coral Regí i César Coll repassem aquells elements bàsics que fan que sigui possible la personalització dels aprenentatges: una escola receptiva a l’entorn, el rol del mestre com a acollidor de les individualitats, la personalització de l’avaluació, l’acompanyament tutorial, els temps de reflexió, reunió, coordinació, seguiment, el treball en xarxa, la flexibilitat del currículum…

Molt important tenir en compte la diferència entre individualització de l’aprenentatge, que es fa des de fora, i l’aprenentatge personal, que es fa des de dins.

Aquests 3 eixos i tots els aspectes que inclouen ens serveixen per a reflexionar com a claustre i com a comunitat educativa sobre en quin moment estem i quins són els aspectes sobre els quals podem incidir per tal de millorar.

Aquestes reflexions giraran per tant al voltant de:

• L’entorn:

Identifiquem espais i temps d’aprenentatge.

La comunitat sencera esdevé aula.

Fem servir metodologies que connecten aprenentatges.

• El temps:

Disposem d’espais de trobada suficients.

Des del centre hem pres mesures per garantir l’accés equitatiu a les activitats educatives.

• Personalització dels aprenentatges:

L’aprenent assumeix el control.

El rol del docent.

Amb les visites a les diferents escoles hem pogut compartir experiències i veure accions que contribueixen a fer una educació de qualitat amb impactes positius per a l’alumnat. Aquesta pràctica ajuda a observar la diversitat de maneres de treballar amb uns mateixos objectius: aprofitar tots els recursos dins i fora de l’escola per generar més i millors oportunitats educatives. Un projecte educatiu ha de donar resposta a la realitat de la comunitat. Hem de passar d’un Projecte Educatiu de centre a un Projecte Educatiu de territori.

Un cop fetes aquestes reflexions i havent identificat amb tot l’equip i comunitat educativa les nostres febleses i oportunitats, el pas següent serà organitzar el nostre treball al voltant dels aspectes que considerem que hem de millorar:

• Avançar en la tutorització de l’alumnat ampliant amb més docents la tasca de tutoria.
• Consolidar el projecte de la Universitat del Temps Lliure i posar en marxa la proposta d’extraescolars compartides.
• Participar en la XIAJ del Bon Pastor i treballar des del centre la coordinació amb els recursos externs que afavoreixen els itineraris personalitzats de l’alumne fora del centre, per tal de fer propostes que puguin cobrir les necessitats de cada infant.

Un cop fet aquest primer procés de la Crida, afegim altres oportunitats de millora que se’ns han acudit després de visualitzar el repte, seleccionar idees, repensar el treball, focalitzar el repte i escoltar les propostes dels altres:

• Avançar en la composició d’un marc horari que afavoreixi els itineraris personalitzats.
• Continuar avançant en el treball conjunt amb l’espai migdia.

Tots aquests aspectes lliguen amb els 3 eixos treballats durant la Crida: connectar l’escola amb l’entorn; connectar, integrar i enriquir els temps i espais lectius i no lectius i promoure itineraris d’aprenentatge personalitzats.

Aquest és el nostre compromís, i afegim com a projecte de futur treballar per a contribuir a l’assoliment global dels ODS proposats per la UNESCO.

 

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

Casa, escola, barri

L’escola pública Tiana de la Riba, està situada a Ripollet, municipi del Vallès Occidental   ubicada al barri de Can Tiana-Pont Vell,  separada de la resta del municipi per l’autopista i el riu Ripoll, i molt propera a Cerdanyola del Vallès.

Per tal de garantir l’igualtat d’oportunitats a tothom  l’escola, juntament amb l’AMPA, l’Esplai LA GRESCA així com d’altres entitats esportives i culturals del poble treballem en el sentit d’establir lligams i realitzar activitats que permetin la participació de tots els habitants en la construcció d’una vida social, cultural i esportiva que afavoreixi la convivència.

Persones, comunitat, compromís

El nostre projecte  vol que família, escola i entorn  es  corresponsabilitzin amb el procés educatiu, fent xarxa amb les persones i entitats del barri. Es tracta d’empoderar i treballar col·laborativament les persones i entitats que hi formen part, garantint  l’equitat i la igualtat d’oportunitats.

Visualitzem,  repensem,  escoltem, treballem amb  l’entorn

Les activitats  que actualment portem a terme  són fruit de  la reflexió i el treball amb l’entorn.

Aprenem junts. Suport educatiu amb el que les  les famílies formen part activa, aprenent eines i estratègies per poder ajudar als seus fills a les tasques i hàbits escolars. Es realitza a l’escola dos dies a la setmana en l’horari no lectiu de 16,30 a 18 h. L’activitat la duu a terme l’Esplai La Gresca on el profesional es coordina amb els mestres de l’escola.

En família . Activitat curricular que es desenvolupa en horari lectiu on es convida a les famílies a participar de forma activa en les activitats que realitzen els seus fills a l’escola, en totes les àrees.

Elles són les protagonistes. Projecte interdisciplinar  de  centre   on   s’ha  treballat  de manera globalitzada el paper de la  dona a la nostra societat. A la cloenda  hem fet  una gimcana amb l’Esplai La Gresca ens ha permés poder reflexionar amb una altra mirada.

Millorem el barri. Un altre projecte interdisciplinar cooperatiu que neix de qué podem fer per millorar el barri. L’alumnat  fa propostes de millora, que exposa en una assemblea oberta a veïns, Ajuntament i junta de l’AAVV, que ens permet consensuar punts d’actuacions en l’entorn més proper a l’escola.

Padrins i tutors.  Exalumnes  de tercer d’ESO acompanyen a l’alumnat que iniciarà primer d’ESO a l’ IES Lluís Companys. Amb diferents propostes a l’Escola i a l’Institut establint lligams per facilitar el camí en aquesta nova etapa.

Suport a famílies. Es donen eines a les famílies   sobre temes educatius, de salut i desenvolupament personal, a l’escola en horari lectiu de 15 a 16,30 h.

Casal d’estiu. L’AMPA, l’ Esplai LA GRESCA i l’escola l’organitzen per infants i joves en temps de vacances.

Patis oberts. Dissabtes   a la tarda en   col·laboració amb l’Ajuntament i l’Esplai LA GRESCA. L’escola obre les seves portes per oferir l’espai al barri.

Mirades diferents

La participació en el projecte @centreseducatius360 ens ha proporcionat l’oportunitat de copsar visions diferents que ens ha permés “mirar” i ampliar el nostre projecte des d’altres perspectives.

Compartir experiències

El fet de compartir experiències amb altres centres ens ha enriquit i ens ha fet repensar nous objectius.

Aquesta coherència i supervisió dels continguts entre lectiu i no lectiu permet establir unes línies de treball comunes que potencien el procés educatiu de l’infant de manera integral.

Temps fora escola

Hem vist la necessitat d’ empoderar encara més, la connexió entre escola i entorn   en relació a un model d’educació a temps complet. L’experiència amb els  projectes: de La gresca, acollida matinal, aprenem junts, en família, extraescolars, casal d’estiu, patis oberts,   on la valoració dels diferents agents és molt positiva ens enforteix per incloure  a altres entitats i d’altres persones per ampliar l’oferta d’activitats a les persones del barri.

Nous agents educatius, aprenentatges personalitzats

Obrir la mirada cap a nous agents, que no estan específicament vinculats a l’escola, ens ha fet pensar en les inquietuds i interessos de l’alumnat per incloure un aprenentatge més personalitzat, més significatiu, aprofundint en el temps fora escola, incorporan nous agents educatius i aprofitant més les oportunitats del nostre barri per obtenir un enriquiment educatiu.

Oportunitats d e l ’e ntorn , d ’e n riquiment  e duc atiu

Les  nostres  accions properes  aniran  encaminades  a  fer  realitat  noves iniciatives que consolidin i millorin l’Educació a temps complet al barri. Biblioteca oberta. Obrir la biblioteca amb col·laboració amb La Gresca del centre en temps no lectiu, per optimitzar el fons bibliogràfic, l’espai i els recursos digitals que disposa l’escola per afavorir la igualtat d’oportunitats.

Institut-escola/ Casal barri. Per tal de continuar, creant noves sinèrgies hem traslladat al Departament d’Educació i Ajuntament la voluntat de crèixer i passar a ser Institut-escola.

Aquests nous equipaments pel barri estarien ubicats en el mateix edifici i això  ens  permetrà  a  l’escola  i  a  La  Gresca  compartir  espais  i  nous projectes…

Diables. Incloure els Diables de Ripollet en la realització d’activitats musicals en horari lectiu, coordinant-se amb l’especialista de música de l’escola i ampliant-ho a extraescolars amb la col·laboració de l’AMPA amb la finalitat de realitzar una  rua de carnestoltes conjunta pel barri.

Temps del migdia. Millorar el projecte educatiu del temps del migdia per tal d’enriquir i gaudir del temps de lleure, continuant el projecte educatiu i compartint els principis de convivència.

En  suma,  tot  i  que  hem    de  seguir  treballant  en  aspectes  com  la  major vinculació de les famílies en el projecte o en la millora dels espais de treball i coordinació     compartits     entre l’Ajuntament, l’Escola i l’entorn, l’experiència constitueix l’inici del cami cap a un model d’educació a temps complet.

Ens donem la má, somriem, fem equip, ens equivoquem, confiem en els altres, fem el nostre camí, creixent, aprenent, participant, descobrint, gaudint…

Tot, totes i tots ens estimulem i ens enriquim: FEM XARXA, FEM BARRI.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

L’EDUCACIÓ GLOBAL:LES NOSTRES PORTES SÓN OBERTES

El procés de la Crida de Centres Educatius 360 ens ha permès prendre consciència dels punts forts i febles de la nostra pràctica en referència a l’atenció a la diversitat del nostre alumnat i de l’obertura del centre
a l’entorn i de l’entorn al centre. Portem uns quinze anys sent un centre educatiu dinàmic impulsat, sobretot, per un pla d’entorn que ens va empènyer ambmolta força i que va fer que ens plantegéssim les
relacions entre els agents que formen part de la textura de la comunitat educativa, les necessitats de l’alumnat, buscant el màxim d’equitat, i la connexió amb un entorn privilegiat ja que el nostre centre està envoltat
d’entitats susceptibles a col·laborar i a establir ponts educatius. Gràcies al dinamisme del pla d’entorn es van establir una sèrie d’activitats que han tingut continuïtat fins al present. El procés de la Crida ens ha permet analitzar com estant funcionant i com les podem millorar. Ens va ser molt útil i reveladora la xerrada del Jordi Collet sobretot en referència a la cura i qualitat de les activitats extraescolars que oferim a l’alumnat ja que sovint, per una qüestió econòmica, les persones que les imparteixen potser no tenen la millor formació i no es té prou en compte les seves inquietuds i necessitats. Es per això que vam realitzar una dinàmica on representants de cada curs, en aquest cas van ser els delegats i sots delegats, se’ls demanava que reflexionessin, en grups, sobre allò que el centre els oferia i allò que els agradaria que els oferís. A partir d’aquí la idea es que aquests representants comparteixin amb els seus respectius grups aquestes idees i recollir-ne les que surtin de cada grup classe per, finalment, tornar a reunir als representants per una posada en comú i acabar de dibuixar quina hauria de ser l’oferta d’activitats escolars i extraescolars pel curs vinent. Una altre aspecte que volem treballar és com mantenir les activitats i relacions que ja tenim consolidades amb algunes entitats, com fer camí amb d’altres amb les que hem començat a treballar i com establir relacions amb entitats que hem identificat com a interessants pel nostre projecte. Ens va ser molt útil la malla en forma de teranyina que se’ns va proporcionar per visualitzar-ho millor. Ens vam adonar que en molts casos la relació del centre amb aquestes entitats es limita només a una ocupació de l’espai però no hi ha un intercanvi real, no hi ha una simbiosi. Per tant, una dels reptes es optimitzar aquesta malla.

Finalment, les activitats ApS prenen cada vegada més força dins les activitats que es fan al centre. La xerrada del Jordi Collet ens va fer veure que haurien de ser presents a tots els cursos de l’ESO i Batxillerat, ja que, actualment, estan més aviat concentrades al nivell de 3r d’ESO. El feedback que ens donen els alumnes d’aquest curs en referència a aquestes activitats és molt positiu i enriquidor i això ens ha fet veure que el nostre centre hauria d’apostar per dissenyar una bon projecte d’entramat d’activitats ApS que fos de caire més aviat transversal entre la comunitat educativa dins del centre i fora del centre. Som conscients que hem rebut molta informació interessant per part de tots els ponents i que crida a la reflexió de molts aspectes que identifiquem al nostre centre com aspectes a treballar, en alguns casos inclús profundament. Seria ideal poder tenir-ho tot en compte i treballarho però de moment ens volem centrar en les accions que hem exposat anteriorment. Estem molt il·lusionats perquè pensem que si els millorem i estructurem bé veurem els resultats en els nostres alumnes i aquest és el nostre motor. Voldríem acabar agraint l’ajuda rebuda i l’acompanyament i desitjant sumar.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació del centre aquí.

AMOR, ESTIMA I PASSIÓ PEL TERRITORI

En primer lloc volem confessar que tenir l’oportunitat de participar a la Crida CENTRES EDUCACTIUS 360 és tot un luxe per a nosaltres. Com a centre, tenim una mirada 360 vers l’educació i en aquest sentit, necessitàvem refermar les nostres conviccions i compartir aquest fet.

Per a Nou Patufet és molt motivador veure que cada vegada hi ha més escoles i instituts  que  segueixen  treballant  les  diferents  oportunitats d’aprenentatge  que  un centre pot generar pel seu alumnat connectant espais i temps educatius. Creiem que, només  sumant  forces  i connectant centres  educatius  i  agents  del  nostre  context escolar, podrem aconseguir una transformació educativa que garanteixi l’equitat en l’aprenentatge. No té sentit fer esforços per separat, indubtablement ens podem complementar i hem de fer-ho.

Poder gaudir de les experiències d’altres comunitats d’aprenentatge, amb l’acompanyament d’experts, ens ha ajudat a prendre consciència de tantes accions que fem al Nou Patufet i a millorar pràctiques educatives.

Els tres eixos clau que emmarca la crida, formen part també de la genètica del nostre centre i de la nostra comunitat.

És important per a nosaltres connectar espais i temps, lectius i no lectius, i per això ho cuidem i ho treballem. Tenim cura d’espais com les extraescolars, acollida matinal, casal d’estiu, menjador… Treballar per projectes també ens ha fet repensar el temps i  els espais, i ens ha dut a posar en pràctica horaris flexibles amb la mateixa idea que ens presentava Elena Sintes Pascual a la seva xerrada sobre les noves jornades escolars, i que ens ha encantat..

Tenim la sort d’estar en un barri que esdevé una comunitat educadora molt potent i l’activitat   escolar   va   totalment   lligada   amb   l’entorn,  donant   així   una   riquesa extraordinària d’oportunitats d’aprenentatge molt personalitzades, de fet, fem un vestit a mida per cadascun dels nostres alumnes.

Ha estat fantàstic poder escoltar a Moisès Esteban parlant sobre què, com, quan i amb qui aprenen els nostres alumnes i a Jordi Collet sobre vincles per l’èxit educatiu. Hem vist doncs que el que fem és important i hem de seguir per aquest camí, elaborant projectes que garanteixin els aprenentatges dels infants i joves tenint en compte les seves necessitats, i mantenint el nostre compromís amb els drets de la infància, com a centre referent per la comissió avaluadora d’UNICEF. Compromís fonamentat en el diàleg, la inclusió, l’equitat, la solidaritat, el respecte i la qualitat humana.

El projecte Amor, estima i passió pel territori s’ha nodrit fonamentalment a les interseccions entre el Nou Patufet i el CEC (Centre Excursionista de Catalunya), que han resultat ser més extenses del que ens pensàvem.

El procés d’elaboració del projecte ha estat paral·lel, un procés d’aprenentatge que ens ha permès definir les línies bàsiques del nostre propòsit. Ha estat enriquidor i ens ha reafirmat en la certesa que l’aprenentatge no ha de circumscriure’s a l’edifici-escola sinó que pot donar-se en contextos i entorns diversos.

La reflexió posterior a la feina conjunta amb el CEC, sumant els aprenentatges assolits durant la Crida, ha donat com a resultat la presa de consciència d’allò que hem après i del seu valor per a construir quelcom fecund per als nois i noies. El text que segueix mira d’explicar i d’explicar-nos els fruits d’aquesta tasca conjunta.

D’una banda, la naturalesa cooperativista del Nou Patufet ha trobat recer de manera fluïda amb la idea de comunitat educativa que suma i que permet connectar amb l’activitat que desenvolupem. Tal i com consta als propis estatuts de la cooperativa, la nostra voluntat és la d’obrir-nos al barri i a la ciutat i la de cercar punts de trobada i d’acció amb tots els agents social, culturals… que en formen part. Cal establir accions que aposten per l’ús obert, social, educatiu i cultural dels espais i equipaments dels centres educatius (biblioteca escolar, patis oberts, escola de mares i pares, clubs, laboratoris, espais joves, etc.); aprofitant les sinergies i recursos educatius del territori.

D’altra banda, hem consolidat la convicció que els nois i les noies necessiten conèixer el territori on tenen lloc la major part de les seves vivències, i la de fer-ho de forma experiencial, in situ, sempre que sigui possible. La coneixença de l’entorn immediat atorga als infants un context d’espai que haurà d’ajudar-los a conèixer-se a sí mateixos.

A la vegada, la feina amb la crida ens ha fet valorar encara més la importància que la relació corporal i física amb el territori és imprescindible, i com afavoreix hàbits saludables i determina la relació intel·lectual i emocional de l’infant amb el seu entorn. Hem après que l’educació física cal que surti del gimnàs, i que la contemplació no és l’única estratègia d’aprenentatge possible, sinó que la manera com s’ocupa i s’habita el territori és també font de saber. El fet que els itineraris del projecte siguin curriculars i formin part del pla docent amb una avaluació formativa tot i ocupar espais no lectius també, dóna més valor a les competències adquirides.

Hem donat  més  volada  a  la  idea  de  compartir  els  processos d’aprenentatge  dels nostres nois i noies amb altres col·lectius amb característiques diferents de les nostres, en aquest cas, amb nois i noies en risc d’exclusió social. El fet de descobrir el territori al costat de comunitats educatives tan diverses potenciarà, per força, la intensitat dels coneixements i és una participació en aquesta garantia de l’equitat en l’aprenentatge que busquem.

Hem afermat una necessitat cabdal per a l’educació avui dia, que és la flexibilitat en els horaris i les perioditzacions que programem a principi de curs. Gairebé res ha de ser inamovible i cal estar sempre disposat a adaptar-nos a allò que més convingui al desenvolupament d’un grup o un infant determinat. Cal perdre la por a desfer plans previstos amb antelació si creiem que una proposta nova ha de passar-hi per davant. La  societat  i  el  comportament  humà  és  cada  cop  més  laxa,  i  entenem  que  les comunitats educatives també han de ser-ho.

En les proves pilot del projecte, hem vist com cal tenir una programació flexible, els fenòmens climàtics o les mateixes necessitats dels infants i joves et fan haver de ser capaç de fer canvis de ruta però sense perdre mai el rumb.

Ens ha agradat pensar en activitats de descoberta del territori que no siguin només de lleure sinó que permetin connectar els infants amb el seu entorn proper però molt llunyà per alguns, mitjançant eines pròpies de l’educació que responguin als seus interessos i a les seves motivacions.

La tasca feta ha enrobustit la nostra fe en la Mirada 360 i en la conveniència de crear lligams entre els horaris lectius i els no lectius i en la possibilitat que l’aprenentatge es doni dins i fora de l’escola. Volem pensar en l’entorn, en el territori  com una extensió de l’escola, que no es tanca entre quatre parets sinó que l’accepta i l’assimila com a espai i temps per a l’educació tant o més vàlid que les aules. En les experiències pilot, els mateixos alumnes posen èmfasi en com s’aprèn molt més vivint l’experiència a la natura  que amb els que es pugui fer a l’aula.

Volem crear les condicions necessàries per a que els infants s’adonin, per sí mateixos, que l’estima pel territori no és quelcom sentimental sinó que té a veure amb el coneixement profund dels llocs on dus a terme la teva activitat vital.

Pensem que si els infants i joves, coneixen i aprenen sobre el territori, l’estimaran i allò que estimes ho cuides i et dóna sentiment de pertinença.

Ens agradaria fer créixer el projecte i poder expandir aquests itineraris entre diferents centres amb diferents realitats però amb els mateixos objectius.

Enllaços amb les imatges de la prova pilot:

https://youtu.be/lC3zwOIfKMU

https://flic.kr/s/aHskTajoWA

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

BARRIS DE SANTA EUGÈNIA I SANT NARCÍS DE GIRONA. XARXA D’ESCOLES PER A L’EQUITAT

ABANS D’AVUI

Des de l’any 2008 el PEIC va veure la necessitat de donar un impuls a les Ampas d’aquets centres per a que tot el seu alumnat disposés d’oportunitats per a fer activitats extraescolars a preus assequibles. L’alumnat de les cinc escoles es barregen i comparteixen vivències i es coneixen quan van pel barri. Es tracta d’una obertura més enllà de l’escola. Les AMPAS de les cinc escoles porten treballant juntes i dissenyant les activitats des de llavors i cada escola ofereix les seves instal·lacions  per  a  fer-hi  les  diferents activitats de  manera que  una  xarxa  de monitors acompanya l’alumnat quan acaba l’escola a fer activitats en algun centre depenent dels seus interessos. Una de les AMPAS ha portat el pes organitzatiu fins avui.

AVUI

Actualment el barri presenta alumnat molt variat culturalment i això ha fet que les AMPAS portin un pes de gestió el qual cada vegada els costa més. Les Direccions dels centres ens hem d’implicar en ajudar-los i l’AMPA amb més pes se sent poc recolzada i està desgastada.

Aquest procés i la implicació de les Direccions ha fet que decidíssim fer un treball per donar una nova mirada i un nou impuls a un sistema que ha funcionat durant molts anys i que és un èxit per a les famílies. A partir d’aquí es busca qui ens pot assessorar i entrem en contacte amb EDUCACIÓ 360.

De tot el procés se’n deriva una necessitat bàsica i d’altres que ens poden ajudar a aconseguir-la:

NECESSITEM UN DINAMITZADOR DE LES AMPAS

L’AMPA que fins ara ha gestionat tota la coordinació de les activitats extraescolars per  a  les  cinc  escoles no  ho  ha  de  gestionar sola. Ens cal una persona que empoderi les AMPAS de les cinc escoles i arribin a prendre decisions i responsabilitats i compartir tot aquest procés que beneficia directament a l’alumnat del barri.

Un altre dels problemes en que es troba l’AMPA que fins ara ho ha organitzat és muntar totes les infraestructures econòmiques i de gestió. Una única AMPA que fins el moment han treballat de valent per a que tot això funcioni però que els ha desgastat molt. Ens cal:

UNA ENTITAT EXTERNA PROPERA AL BARRI QUE GESTIONI LES ACTIVITATS.

Volem que les activitats continuïn essent properes, els espais ja els tenim entre les cinc escoles i les activitats han d’estar dirigides per gent del barri. Aquí se suma una nova idea:

QUIN TIPUS D’ACTIVITATS HEM D’OFERIR I EN QUINS HORARIS

En aquest cas veiem la necessitat de la implicació dels equips de mestres de les escoles. Cal pensar en les activitats per a que siguin per a tothom, no només esportives i veure els nous interessos de l’alumnat i allò que més els escau. Els mestres a través de les tutories han de veure i aconsellar el més escaient per a cada alumne.

EQUITAT VOL DIR PER A TOTS, IGUALTAT D’OPORTUNITATS

La implicació de serveis socials i les beques que es donen a través del PEIC implica que ens coordinem tots en la detecció de les necessitats de les famílies.

CREEM UN EQUIP IMPULSOR

Un equip impulsor on s’hi vegin reflectits els agents socials: comunitat escolar, barri i ciutat liderat pel dinamitzador.

TORNEM A TENIR CONFIANÇA

Cal que ens creiem que el que hem estat fent durant tots aquest anys és una oportunitat de luxe per a l’alumnat del barri però sense desgastar a qui tan bé ho ha gestionat durant tot aquest temps. El dinamitzador de les AMPAS és una figura clau ja que treballarà amb les famílies i per a les famílies.

DEMÀ

El demà ja el tenim aquí, aquest mes de juny cal començar amb el dinamitzador per decidir tallers, activitats, terminis, per a crear il·lusió de nou i tenir-ho enllestit per a que  una  entitat  propera gestioni les  activitats, per  a  que  el  mes  de setembre l’alumnat pugui escollir convenientment l’activitat que més li escaigui acompanyat pel seu mestre, per a que totes les famílies becades o no pugui fer ús del servei si ho troben adient…En definitiva, això ja és aquí.

Podeu descarregar la fitxa aquí.

Podeu descarregar el pòster aquí.

Podeu consultar la informació dels centres als següents enllaços:

https://agora.xtec.cat/escolasantaeugenia/

https://agora.xtec.cat/escola-agora-girona/

https://agora.xtec.cat/ceipcassiacostal/

https://agora.xtec.cat/ceipmontfalgars/

https://agora.xtec.cat/ceip-dalmau-carles/