Informes internacionals

L’any 2013 el govern francès va aprovar una reforma dels horaris escolars amb l’objectiu d’augmentar el
rendiment acadèmic i de transformar les escoles en un espai que anés més enllà de la vida acadèmica, donant oportunitat a tots els infants a tenir accés a activitats d’educació no formal: activitats esportives, culturals, artístiques, etc.

La reforma va establir la reorganització del temps lectiu, que va passar d’estar distribuït en quatre jornades a estar-ho en cinc: 3 hores al matí i 2:15h. a la tarda excepte els dimecres quan només s’imparteixen 3 hores al matí. Això va facilitar una millor articulació entre el temps escolar i les activitats extraescolars. Els ajuntaments van esdevenir responsables d’organitzar, en el marc d’un Projecte Educatiu Territorial, el temps no lectiu (d’una durada de 45 minuts al dia) així com de concretar els horaris escolars d’entrada i sortida. El govern va habilitar línies d’ajuda econòmica per a contribuir a finançar parcialment aquesta nova despesa municipal.

El Projecte Educatiu Territorial és, doncs, l’eina amb la que els governs locals regulen i organitzen el temps extraescolar del municipi: objectius, horaris, modalitats de serveis, espais que s’utilitzaran, etc. La seva aprovació, que requereix el consens de la comunitat educativa i la validació per part de la Inspecció d’Educació, dóna accés a les ajudes econòmiques estatals: Fons de Suport (50 €/alumne a l’any), Caixa d’Ajudes Familiars (fins a 56 €/alumne a l’any depenent de les hores d’activitat realitzades), i Ajuda al Funcionament de l’Espai d’Acollida (màxim d’un 30% del cost unitari del servei en funció de la tarificació que s’apliqui a les famílies). La resta del cost ha de ser assumit per les famílies i pels ajuntaments.

En relació als continguts de les activitats no lectives, la normativa únicament estableix una sèrie de requisits de qualitat mínims:

• Evitar la dispersió d’activitats per a garantir una durada mínima que permeti la progressió de l’alumnat.
• Verificar la qualificació dels monitors/es, segons la reglamentació en vigor.
• Fomentar la implicació dels infants ajudant-los a elaborar projectes.
• Tenir en compte un temps de descans i de joc lliure per evitar l’efecte acumulació.
• Implicar les famílies en el disseny i posada en marxa de l’oferta d’activitats.
• Les activitats extraescolars han de prioritzar l’educació cultural i artística, i han de potenciar la creativitat, l’experimentació, les aptituds socials i de comunicació, el domini del cos, la sensibilitat artística, etc.

Com a resultat d’aquesta reforma el nombre de municipis amb escoles a temps complet va passar de 17.416 l’any 2012 a 31.952 el 2015, i el nombre de places ofertes de 982.708 a 3.058.064. Així doncs, molts més infants han pogut accedir a activitats no lectives. Però a la vegada cal destacar, com a element de millora, que la qualitat i la varietat d’activitats està essent molt desigual entre municipis: depenent de la voluntat política, de l’experiència prèvia, de la capacitat financera de cada juntament, etc.

L’anàlisi del desenvolupament de les escoles a temps complet a Alemanya, Àustria i Suïssa evidencia
les avantatges d’aquest model en termes d’equitat, excel·lència educativa, i conciliació de la vida personal i laboral. Així mateix, també permet identificar els principals factors d’èxit per a l’impuls d’aquest model: consens polític, estabilitat financera, lideratge escolar compartit, integració del temps lectiu i no lectiu, i establiment d’un sistema d’avaluació per a la millora contínua.

Alemanya

El model alemany d’escoles a temps complet (Ganztagsschulen o GTS), que l’any 2012 estava extès al 58,8% de les escoles d’aquest

• A més de les classes al matí s’han d’oferir com a mínim activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores.
• S’ha d’oferir servei de menjador tota la setmana.
• L’oferta d’activitats a la tarda ha d’estar organitzada i supervisada per la direcció de l’escola, i ha de tenir relació amb els continguts del currículum acadèmic.

En funció de l’obligatorietat o no de les activitats de tarda, aquests requeriments legals s’han concretat en 3 tipus de Ganztagsschulen:

• Offene GTS (escoles a temps complet opcionals): les activitats extraescolars són de caràcter
  voluntari. Actualment aquest és el model de GTS predominant entre les escoles alemanyes.
• Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatòries): tot l’alumnat s’ha de quedar obligatòriament tot el dia, de manera que les activitats ‘lectives’ i ‘no lectives’ poden intercalar-se durant tota la jornada acadèmica.
• Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatòria): es tracta d’un model mixt, en el
  que només una part de l’alumnat es queda obligatòriament a la tarda o bé només algun dels dies és obligatori quedar-s’hi per a tot l‘alumnat.

Àustria

Amb l’objectiu d’estendre el model d’escola a temps complet el curs 2006/07 es va introduir un canvi en la normativa escolar austríaca: totes les escoles van passar a estar obligades a organitzar una oferta de tarda si un mínim de 15 famílies la sol·licitaven. Fins ara aquest model d’escola ha prosperat més en les escoles de secundària que en les de primària, probablement perquè les primeres depenen de l’Estat i les segones dels ajuntaments. Les enquestes han mostrat un alt grau d’acceptació de les GTS per part de les famílies, mentre que entre els governs locals i el professorat l’opinió ha estat més ambivalent.

De la mateixa manera que en el cas alemany coexisteixen 3 models d’escoles a temps complet: el model opcional, el model obligatori (que requereix l’aprovació d’un mínim de dos terços dels pares i del professorat) i el model mixt. No obstant, com passa a Alemanya, predomina el model opcional a un 86% de les escoles GTS.

Suïssa

El model d’escoles a temps complet a Suïssa, anomenades Tagesschulen, és encara molt minoritari excepte en algunes ciutats concretes. Sorgeixen sobretot vinculades a l’objectiu de facilitar la conciliació de la vida personal i laboral de les famílies cosa que explica que bona part de l’impuls del finançament provingui del Ministeri de Seguretat Social i no del d’Educació.

Com en els dos països analitzats anteriorment la majoria de les Tagesschulen són de tipus opcional, essent el model obligatori gairebé inexistent.

L’Estat suís ha manifestat la voluntat de seguir desenvolupant aquest model d’escola en 6 àmbits d’actuació: ampliació del servei als períodes de vacances, definició dels estandards de qualitat, oferta de tarifes més assequibles, reforç de l’articulació pedagògica del temps lectiu i no lectiu, ampliació del número de places, i foment del treball conjunt dels actors interns i externs de l’escola.

Conclusions

L’anàlisi de l’experiència del model d’escola a temps complet en aquests 3 països posa de manifest les avantatges que aporta en termes:

• D’equitat educativa: els infants i adolescents de famílies amb pocs recursos tenen l’opció d’accedir a una major varietat d’estímuls i oportunitats educatives no formals en la pròpia escola. Això té efectes positius sobre els propis infants i en forma d’estalvi en polítiques contra l’exclusió social a mig i llarg termini.
• D’excel·lència educativa: les activitats de tarda afavoreixen el desenvolupament de competències socials, culturals i esportives la qual cosa té efectes positius en el desenvolupament cognitiu dels infants i en el clima dins les aules.
• De conciliació de la vida personal i laboral: l’atenció a l’alumnat més enllà de l’horari lectiu afavoreix l’equitat de gènere i evita possibles situacions de desatenció d’infants i joves durant les tardes.

Per altra banda, les evidències també permeten identificar els factors determinants per a l’èxit de la posada en marxa d’aquest model escolar: el consens polític, l’estabilitat financera per a cobrir les necessitats addicionals de despesa, un lideratge compartit en cada centre escolar, la integració del temps lectiu i no lectiu sota un mateix projecte pedagògic (ambdues dimensions han de ser complementàries, no coexistents), i la definició d’uns estàndards de qualitat pedagògica i d’un sistema d’avaluació que n’afavoreixin la millora contínua.

Les Escoles de Temps Estès a Uruguai van sorgir en resposta a tres grans necessitats interrelacionades:

• L’equitat: combatre les desigualtats que existien entre aquells alumnes que, fora de l’horari
  lectiu, desenvolupaven tota una sèrie d’activitats privades que complementaven el seu
  aprenentatge i/o que pertanyen a famílies amb un major capital cultural que poden fer un
  millor acompanyament a l’escolarització. I els infants que viuen en entorns socioeconòmics i
  culturals desfavorits.
• La integració: l’Escola de Temps Estès vol ser un format que atregui i retingui els segments
  socials mitjos i mitjos alts, donant prestigi a l’educació pública i afavorint la integració d’alumat
  de diferent classe social.
• La conciliació de la vida personal i laboral de les famílies: si bé aquesta no apareix com a
  fonament en els documents oficials, el cert és que així ho expressen les escoles que decideixen
  donar el pas. Les escoles que no estan adherides a aquest programa acostumen a tenir horaris
  de 4 hores que no inclouen el dinar. Això dificulta en gran mesura la conciliació de les famílies,
  especialment d’aquelles on tots dos membres principals treballen, modalitat cada vegada més
  estesa a Uruguay.

Responent a aquestes tres necessitats, l’Escola de Temps Estès neix com una proposta educativa que
asseguri aprenentatges significatius en totes les àrees de coneixement així com en l’àmbit de les
competències socials i culturals. Un dels elements que l’identifiquen és la integralitat de la seva
proposta: el format de Temps Estès no suposa només un canvi en el funcionament escolar, sinó que
exigeix modificacions més profundes orientades a l'extensió del temps pedagògic que permetin ampliar
l’oferta educativa de manera no fragmentada.

Les comunitats escolars que s’hi volen adherir han de plantejar, amb plena autonomia, un projecte
d’extensió pedagògica per a ampliar el temps educatiu amb oferta de llengües (anglès, portuguès,
italià), educació física, l'accés més ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artístiques.

El projecte ha de comptar amb l’acceptació de totes les famílies i del professorat del centre, i ha
d’acreditar la disponibilitat d’espai (utilitzat de manera flexible) sense necessitat d’obres majors.
Les Escoles de Temps Estès funcionen en un règim de 7 hores diàries, oferint a la totalitat dels seus
alumnes servei de dinar en el menjador del centre. S’imparteixen quatre hores lectives entre les 13 i les
17h. i tres hores curriculars de Temps Estès entre les 10 i les 13h.

Aquest temps addicional possibilita l’aparició de nous coneixements en un context més flexible, cosa
que permet potenciar les intel·ligències múltiples, personalitzar els itineraris i un major coneixement de
les capacitats de l’alumnat. La diversitat de l’equip docent que integra aquesta proposta educativa fa
especialment rellevant l’habilitació d’espais i d’estones de coordinació.

L’any 2003 apareix la primera escola de Temps Extès com a projecte experiemental, però és a partir de
l’any 2009 amb la publicació de les “Orientacions de Polítiques Educatives” del Consejo de Educación
Inicial y Primaria (CEIP), que es comença a difondre el model. Actualment són 46 les escoles adherides,
que representen el 4% del conjunt de centres educatius del país i atenen a uns 9.200 alumnes.

Les escoles al Regne Unit funcionen majoritàriament en un horari de 9 h a 15h 30, amb una hora de
pausa al migdia per dinar (en alguns casos menys). No obstant, tradicionalment, moltes escoles han
ofert un programa d’activitats extracurriculars més enllà de l’horari lectiu: des d’esport o art fins a reforç
escolar o suport pastoral.

Arrelant en aquesta tradició d’escola integral i oberta a la comunitat, l’any 2004 s’aprova la “Children
Act” que va posar els fonaments legals de les “full service extended schools” o “Centres educatius de
temps extès i de servei integral”: els centres que s’hi adherissin haurien d’oferir activitats de 8 a 18h. així
com altres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives, formació d’adults, o serveis de
suport familiar, de salut o d’ocupació.

Aquest marc legal, però, era molt flexible i va donar lloc a concrecions molt diferents a cada regió,
municipi i centre educatiu; això fa que no es pugui parlar d’un únic model d’escola extesa. En aquest
sentit, la normativa atorgava a les juntes educatives locals la llibertat d’identificar els centres
susceptibles de formar part del projecte, d’acordar amb cada comunitat educativa els recursos
educatius que es consideraven prioritaris i de trobar les fórmules de partenariat local per a aconseguir la
sostenibilitat financera dels centres.

El nombre de centres educatius participants va passar dels 61 l’any 2004 –tots situats en zones
desfavorides– als 148 de l’any 2006 –molts ja no localitzats en zones socioeconòmicament vulnerables–:
46 de primària, 99 de secundària, 1 escola-institut i 2 d’educació especial. Les avaluacions que es van
dur a terme van mostrar un impacte molt positiu en el rendiment acadèmic de l’alumnat, en les famílies
i en les comunitats locals, especialment entre els col·lectius més vulnerables.

L’any 2010, amb l’arribada al poder d’una coalició de partits conservadors, s’interromp el
desenvolupament d’aquets programa. El nou govern decideix modificar la política educativa tornant a
un model escolar més tradicional centrat en la classe, en el control i en la qualitat de l’ensenyament
lectiu, acompanyant-ho d’una dràstica retallada del finançament dels serveis comunitaris.

No obstant l’experiència de les “extended schools” deixa com a llegat un conjunt de lliçons interessants
sobre les potencialitats d’aquest tipus d’enfocament: el seu potencial a l’hora de generar canvis en els
infants, en les famílies i en la comunitat; la idoneïtat de crear la figura de coordinador de serveis a cada
centre educatiu; la importància d’emmarcar el projecte de centre en els plans estratègics locals a fi
d’aprofitar les sinèrgies amb la resta d’actors del municipi; i la necessitat de mantenir l’estabilitat de la
política per a facilitar als centres escolars i a les juntes educatives locals una planificació a llarg termini.