“Com es pot fer política d’infància sense les famílies? A nivell internacional és evident que el capital cultural de les famílies és un gran factor que genera desigualtats, per això els volem aportar suports alhora que millorem el sistema educatiu”.  Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC i investigador del grup de Recerca Educativa (GREUV), reflexiona entorn el paper de les famílies i el seu pes en el projecte Enxaneta, del que n’és impulsor.

Com indica l’evidència, l’alt compromís de les famílies influeix positivament en l’èxit educatiu i genera altes expectatives en l’alumnat. Les famílies amb més recursos socioeducatius, es comprometen més i millor en l’educació del seus fills i filles, fan seguiment de les tasques escolars, participen en activitats de supervisió de l’escola…

Projecte Enxaneta: treballant per l’equitat educativa

El projecte Enxaneta és un programa que repensa el concepte de reforç escolar i que aposta per empoderar a les famílies, augmentant la seva implicació, les seves competències en el seguiment educatiu dels seus fills i filles i incrementa el capital sociocultural de pares i mares, generant llaços comunitaris.

L’objectiu del projecte Enxaneta és treballar en el camí cap a la reducció de les desigualtats socials existents. Ho fa traslladant noves formes de treball educatiu-familiar generant un projecte de suport escolar fora de l’horari lectiu, on la participació de pares i mares esdevé clau.

En els seus primers anys d’implantació, el projecte ha demostrat que és una bona eina de treball per l’equitat. Els 154 nens i nenes de primària d’Osona amb baix rendiment acadèmic que hi han participat han millorat les seves competències de forma sensible, com podeu consultar a l’article Projecte de suport escolar “Enxaneta”. Reduir desigualtats educatives a través de la mentoria.

Treball en xarxa per a l’èxit escolar

El projecte Enxaneta neix com una proposta per a l’acompanyament de l’èxit escolar. L’impulsa el Consell Comarcal d’Osona, amb la col·laboració de la Universitat de Vic, per tal de repensar les pràctiques de suport escolar, passant del voluntarisme a la professionalització de les mateixes.

Amb aquest objectiu, els investigadors de la UVic dissenyen un programa que basa el seu èxit en el treball en xarxa, implicant infants, famílies i personal docent, enfortint els seus vincles i empoderant pares i mares i els seus nens i nenes.

Innovacions metodològiques del projecte Enxaneta

Jordi Collet afirma que un dels punts forts de l’Enxaneta, “en aquest camí per l’equitat, és que es passa del treball reactiu al preventiu, treballant el suport de primer a tercer de primària, que és quan els infants treballen les competències bàsiques”.  

Un altra de les innovacions que introdueix el programa és la figura clau dels mentors i mentores, professionals graduats en magisteri, educació social o psicologia amb una formació inicial específica sobre el projecte. Els mentors i mentores s’encarreguen d’oferir suport als infants i preparar activitats socioeducatives. Collet descriu que “es treballa amb una ràtio d’un mentor/a per a dos infants i amb una intensitat de 3 hores setmanals, on pràcticament no es fan deures, sinó que es duu a terme una feina molt competencial”. Els mentors realitzen una sèrie de sessions només amb infants, mentre que d’altres mentories es fan amb nens i nenes, les seves famílies i mestres, creant ponts perquè pares i mares es vinculin i s’empoderin per a poder donar suport als infants en l’àmbit de la llar. Un cop per setmana les famílies participen en l’estudi assistit.

Aquesta participació de les famílies és, segons Jordi Collet, una de les grans diferències amb els projectes de suport a l’èxit educatiu que es duien a terme anteriorment. El treball amb pares i mares genera “noves expectatives d’uns infants que compten amb un suport que els permet, per primera vegada, presentar a classe deures fets amb els pares o treure una bona nota”.

El treball amb les escoles resulta fonamental també al projecte Enxaneta. “Es treballa amb tots els claustres per tal que millorin les seves pràctiques educatives i que elements com fer els deures o les relacions amb les famílies no agreugin les desigualtats existents”. Així doncs, l’equip de recerca de la Uvic realitza reunions pedagògiques obligàtories, durant el curs, amb els claustres dels centres educatius participants per presentar la metodologia de treball i construir un pla d’accions contra el fracàs escolar.

L’escola és qui detecta a l’alumnat que participa al programa, però els infants només hi formen part si hi ha el compromís de les seves famílies o tutors d’assistir-hi.

“Totes les educacions tenen a veure amb el món local”

Jordi Collet convida, en aquest inici de mandat, “a tots els regidors i regidores a treballar per fer avançar l’educació, des del lideratge, aprofitant les eines que tenen al seu abast per orientar totes les educacions. És important que els ajuntaments i el món local entenguin que el que passa en el seu territori és de la seva incumbència, que el seu paper té a veure amb competències i també amb les incumbències”.

En aquest sentit, posa com a exemple el Consell Comarcal d’Osona que és qui ha impulsat el projecte Enxaneta “connectant i reunint serveis socials, la universitat i els centres educatius per a posar-lo en marxa. Quan crec que puc fer coses per fer avançar l’educació, des del món local, llavors el que haig de fer és reunir agents diferents per a tenir la mirada d’actors diversos”.

Collet resumeix, amb aquestes paraules, el procés en el que “el món local decideix liderar l’àmbit educatiu:

• Totes les educacions tenen a veure amb el món local
• Totes les persones que treballem en el món educatiu, des d’àmbits diferents ens hem de posar d’acord
• Les universitats hem de treballar en aquest procés perquè ajudem a sistematitzar i avaluar el que s’està fent, aportant coneixement. Així doncs, que no tinguin por els ajuntaments de trucar a la porta de les universitats, ni tampoc les escoles… perquè podem ser un agent més”.

Un projecte en expansió

A partir del treball a Osona, el projecte Enxaneta ha començat a implantar-se a una dotzena d’escoles de la ciutat de Barcelona, amb el nom de Tangram i també a Esparreguera.

• Et convidem a consultar l’article Projecte de suport escolar “Enxaneta”. Reduir desigualtats educatives a través de la mentoria.