Directors de centres educatius, tècnics d’educació municipals i especialistes en el món educatiu han demostrat, amb la seva experiència, que uns altres horaris són possibles. Al llarg de l’acte Posem l’educació a l’hora! Com fer possibles uns altres horaris escolars?, organitzat el passat 23 d’octubre per la Fundació Jaume Bofill i la FMRP, els experts han descrit la forma en què actualment moltes escoles i instituts han modificat els seus horaris per a poder donar millors respostes a les necessitats del seu alumnat.

Es poden canviar els horaris escolars? Per què hauríem de voler canviar-los?

Aquestes són les preguntes que s’han respost a la primera taula rodona, moderada per Ricard Aymerich, mestre i psicòleg, membre del Consell Escolar de Catalunya i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Xavier Chavarria, inspector en cap de Barcelona, assegura que aplicar nous horaris és possible i que la tasca de la inspecció és aplanar el camí per a fer-ho realitat. Segons Chavarria, “només cal voluntat política i un petit canvi normatiu”. Això si, sempre i quan “no es vulneri els drets de cap alumne i tenint en compte que la funció de la inspecció serà facilitar l’acord entre les diferents parts i analitzar els resultats del centre, un cop modificat l’horari”.

Àngels Cadena, directora de l’escola Mercè Rodoreda de Barcelona, ha explicat com el seu centre ha passat a estar obert de les 8 a les 20 hores, caps de setmana inclosos, amb un projecte de centre que implica el territori. “A partir d’estudiar les necessitats de l’alumnat, de compartir la mirada sobre la comunitat amb la comunitat, el cos docent ha  modificat la nostra forma de treballar, fent una una aposta arriscada amb l’objectiu de l’equitat, la cohesió social i l’empoderament de les famílies”. Cadena ha assegurat que “hem guanyat sentiment de pertinença al projecte de centre, empoderament del que és l’escola com a equipament educatiu, també més enllà de l’horari lectiu i s’ha contribuit a la cohesió social“. Cadena assegura que “els centres podem fer molt més del que fem, organitzativament parlant perquè la normativa ens dona la flexibilitat horària que necessitem per adequar-nos a les necessitats dels nostres infants”. 

D’altra banda, Sílvia Blanch, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha celebrat la nova mirada 360 que s’està estenent i que fa entendre com els infants no només aprenen dins l’escola sinó també en els altres espais i temps de la seva vida. Blanch també ha defensat com la flexibilitat horària pot ajudar a les famílies a conciliar millor i a conèixer millors els mestres i educadors dels seus fills i filles i a d’altres famílies.

Sílvia Lombarte, cap del Departament d’Educació de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i experta en l’educació en l’àmbit local, ha destacat la importància de la connexió del temps lectiu i no lectiu. Ha alertat que “cada cop estan més distanciades les activitats extraescolars i els centres educatius”. També ha advertit del descens de la participació dels adolescents en aquestes activitats i com l’hora de finalització de moltes activitats no lectives dificulta el descans dels joves. Per aquestes raons, Lombarte ha defensat la necessitat de treballar perquè hi hagi una connexió entre el temps lectiu i no lectiu i entre l’escola i el seu entorn.

Hi ha centres educatius que ja fan horaris diferents? Quins canvis han fet i quins resultats els hi estan donant?

En aquesta segona taula rodona, moderada per Francina Martí, presidenta de l’associació de mestres Rosa Sensat, directors i representants de diversos centres educatius d’arreu de Catalunya, expliquen com han pogut aplicar nous horaris a les seves escoles i instituts.

Ramon Grau, director de l’Institut Quatre Cantons de Barcelona justifica la necessitat del canvi horari dient que “els horaris són un instrument per fer front a les necessitats del territori”.

Per la seva banda, Joan Artigal, director de l’Institut Escola Trinitat Nova, explica que “la funció de l’escola és donar resposta a la comunitat a la qual pertany, però no ho pot fer sola”. Artigal descriu la transformació dels horaris al seu centre, que contemplen el matí i la tarda i un temps del migdia d’1 hora i tres quarts que garanteix dinar saludable a tot l’alumnat.

Ricard López, director de l’Institut Escola Barnola d’Avinyó, descriu així els beneficis del nou horari pel centre: “temps de migdia saludable, millor rendiment acadèmic (s’espera), cohesió social en ser un horari compartit per tot l’alumnat i reducció de les desigualtats en estar fins les 4 de la tarda”.

D’altra banda, Alberto Esteban, cap d’estudis adjunt de l’Institut Escola Daniel Mangrané de Tortosa explica que “amb els nous horaris, s’ofereix extraescolars per tot l’alumnat amb equitat”. Esteban destaca “la connexió dels infants i famílies amb l’entorn, a partir de les activitats fetes al centre i la millora del benestar dels infants”.

• Us convidem a consultar més informació sobre #EducacióAlhora a la pàgina web de la Fundació Jaume Bofill