Tenen o no tenen dret tots els nens i nenes, independentment del lloc on viuen, dels diners que guanyen les famílies, o de les seves característiques personals i cognitives a gaudir d’experiències educatives riques més enllà de les aules? Les gairebé 100 iniciatives celebrades durant la #primavera360, que han estat liderades pels diversos agents educatius de Catalunya, han estat un clam per respondre afirmativament i sense matisos que SÍ. Que tots els infants i adolescents tenen dret a una educació a temps complet, tenen dret a mantenir connexions educatives durant tot l’any i a omplir els buits d’aprenentatge encara que a la seva motxilla hi hagi menys recursos i menys capital sociocultural que la d’altres infants.

La #Primavera360 ens ha permès alçar la veu per mostrar, a través d’allò que fem i dels reptes que tenim a nivell local, que les oportunitats educatives addicionals són més urgents que mai i que necessiten de la complicitat de diversos actors per fer-les possible. També ens ha demostrat que des de la voluntat política, l’eficiència i optimització dels recursos i des del lideratge municipal, és possible articular i governar totes les educacions del territori perquè cada infant i adolescent tingui accés a activitats riques i reptadores.

Gràcies a tots els ajuntaments, centres educatius, entitats socioeducatives, entitats culturals i cíviques, etc. que heu sembrat, regat i fer florir tantes activitats amb perspectiva 360. Sobretot gràcies per la vostra generositat i per eixamplar el dret a l’educació dels infants i adolescents del nostre país.
Durant la #Primavera360 també hem compartit quins són els reptes a superar per avançar col·lectivament cap a una política educativa de país d’educació a temps complet. I crec especialment important destacar:

De les iniciatives aïllades al canvi sistèmic. Entre totes les que fem i empenyem l’Educació 360 hem aconseguit un consens ampli al voltant de la importància de les extraescolars i les activitats del lleure de base comunitària. Un consens que ha situat l’escola com a soci compromès en l’expansió i connexió de les activitats extraescolars de qualitat amb les activitats lectives. Tenim la sort de comptar amb molts municipis i ajuntaments de tot el país que estan liderant propostes i iniciatives molt potents… però encara hem de continuar remant col·lectivament per assolir que el canvi arribi a tots els racons del territori.

Un ecosistema educatiu robust i connectat ens fa més fortes i resilients contra les desigualtats educatives.

Existeix a escala local i de la Generalitat una trajectòria d’iniciatives, plans i programes coherents amb una política d’educació a temps complet: Plans Educatius d’Entorn, Pla Català de l’Esport a l’Escola, Plans Educatius de Ciutat, PMOE, Política de tardes de Barcelona, suport de Diputació de Girona a Plans estratègics 360, o de la DIBA als ecosistemes educatius, etc. Amb tot, operen sense un marc normatiu ni estructures de finançament estables. Per fer un salt cal una normativa que defineixi les responsabilitats de cada agent (de les escoles, de l’administració local i de les administracions supralocals, etc.), que doti d’un finançament estable, que sostingui estructures gestores, que incorpori criteris de qualitat (ràtios, contractació i acreditació del personal educador) i que impulsi organismes d’inspecció, acompanyament o avaluació.

L’escola ha de ser el node i centre d’una comunitat que aprofita les institucions i entitats de l’entorn per ajudar els estudiants a desenvolupar competències i habilitats.

D’una educació centrada en l’escola a una educació connectada i distribuïda en el territori. En un moment crític com l’actual, invertir en programes que ampliïn el dret a l’educació i eviti que les desigualtats educatives guanyin terreny requereix de la complicitat i compromís de tots els actors educatius del territori. Un ecosistema educatiu robust i connectat ens fa més fortes i resilients contra les desigualtats educatives. Perquè això sigui possible ens calen més estructures, iniciatives i recursos per garantir la connexió d’agents comunitaris i d’entorns d’aprenentatge. I l’escola? L’escola ha de ser un soci compromès en aquest procés d’expansió de les activitats educatives. Ha de ser el node i centre d’una comunitat que aprofita les institucions i entitats de l’entorn (museus, esplais, ràdios municipals, etc.) per ajudar els estudiants a desenvolupar competències i habilitats dins i fora de les seves parets.

Cap a un estiu inoblidable que no deixi l’educació en pausa i que posi a l’infant i a les seves necessitats al centre de la política pública. Molts infants no tenen ni casa a la muntanya ni recursos per participar d’activitats enriquides. Però nosaltres no ens podem conformar davant d’aquesta realitat. Tenim la responsabilitat que això canviï, de desplegar accions i polítiques que garanteixin un estiu de qualitat per tothom.

Durant la #Primavera360 vam tenir ocasió de conèixer la iniciativa Escola a tempo inteiro liderada pel govern portuguès: els seus èxits i desafiaments, les condicions que van fer possible la seva implementació, el model de governança. El diàleg amb aquesta iniciativa ens permet anticipar moltes de les qüestions que ens preocupen a l’hora de construir a Catalunya una política d’educació a temps complet, però sobretot ens ajuda a reafirmar-nos en la idea que és possible passar de les iniciatives aïllades al canvi global i a gran escala. I per sort tenim un bon grapat d’iniciatives i programes a Catalunya de les quals extreure lliçons per fer el salt sense por a caure al precipici.