Les activitats extraescolars com a eina de millora del rendiment acadèmic i de reducció de desigualtats

15 Setembre 2019

"Cal actuar. Convé ampliar les opcions de participació en el lleure educatiu de l’alumnat socialment desafavorit."

Mirada 360
Shelia González

Les activitats extraescolars van experimentar un important creixement com a conseqüència de la incorporació de les dones al mercat laboral, en tant que instrument que garantia que els fills de mares treballadores estiguessin en entorns segurs durant les jornades laborals dels seus progenitors. Més recentment, han adquirit valor com un recurs educatiu que pot ampliar el aprenentatges dels infants, especialment entre les famílies de classe mitjana, que inscriuen els seus infants a música, dansa, idiomes, arts diverses i multitud d’esports, ja no només per ocupar el seu temps lliure sinó també per dotar-los de majors oportunitats d’aprenentatge. Aquest potencial formatiu ha comportat, també, que l’administració pública hagi parat atenció en el paper de les extraescolars com a mitjà per reduir els desavantatges educatius d’aquells infants en entorns menys afavorits.

Podem dir, doncs, que les activitats extraescolars combinen (amb diferent intensitat) tres grans objectius: a) facilitar la conciliació familiar-laboral; b) complementar o ampliar els aprenentatges formals; c) compensar les desigualtats educatives de partida de determinats col·lectius.

les activitats extraescolars corren el risc d’esdevenir un espai de reproducció de desigualtats socials, en tant que l’accés està determinat per la capacitat econòmica de les famílies

En aquesta línia, el lleure educatiu ha estat identificat per la literatura i per organismes internacionals com la UNESCO o l’OCDE com un element d’impacte en el desenvolupament cognitiu i social dels infants i joves, especialment entre aquells d’entorns més vulnerables. Alhora, però, les activitats extraescolars corren el risc d’esdevenir un espai de reproducció de desigualtats socials, en tant que l’accés està determinat per la capacitat econòmica de les famílies, traslladant a aquest àmbit l’existència de diferents tipus de desigualtat social. Tal com recull l’Informe del Lleure a Catalunya[1] elaborat pel Síndic de Greuges, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, aproximadament el 64% dels infants i joves menors de 15 anys realitzen algun tipus d’activitat esportiva i el 39% assisteixen a algun tipus d’activitat no esportives (música, dansa, llengües, reforç…).  Ara bé, si centrem l’atenció en la participació dels infants i joves en situació de vulnerabilitat, les dades són marcadament inferiors: només el 50% realitza activitats esportives i el 21,4% d’altres tipus. Tot plegat apunta, doncs, a una participació protagonitzada pel col·lectiu amb menors necessitats educatives.

Heterogeneïtat i variabilitat en la qualitat de les activitats extraescolars

A més a més, l’heterogeneïtat de les activitats extraescolars i la diversitat de proveïdors d’aquests serveis són elevades, el que provoca, juntament amb el seu caràcter no formal, una important variabilitat en la qualitat dels serveis de lleure educatiu i, per tant, en els seus impactes.

Avaluar-ne, doncs, els efectes de participar en aquestes activitats no és tasca fàcil. L’educació no formal engloba una àmplia i diversa oferta de programes i activitats adreçades als infants i joves, principalment durant l’educació primària i secundària obligatòria (i cada cop més durant la infantil): activitats esportives, programes artístics, música i dansa, reforç escolar, agrupacions de joves (caus, esplais, escoltes…), casals d’estiu, activitats de cap de setmana… Davant d’aquesta diversitat de programes extraescolars, abordem en aquest article aquelles activitats que plantegen objectius i metodologies marcadament diferenciats però que comparteixen el fet d’ocupar part del temps dels infants i joves fora de l’escola amb programes de caràcter educatiu.

Cal advertir, però, que la multitud de proveïdors, molts d’ells no vinculats a les administracions públiques, comporta una escassa disponibilitat de dades estadístiques que permetin elaborar un mapa acurat del perfil del lleure educatiu a Catalunya i, encara menys, dels seus resultats i impactes. És per això que les dades a què farem referència en aquest article responen a altres contextos, principalment, tot i que no només, a Estats Units i Gran Bretanya.[2]

Les activitats extraescolars, milloren els resultats educatius dels alumnes?

L’evidència existent permet respondre de forma clara aquesta pregunta: els programes de lleure educatiu, ja siguin específics d’arts i/o esports o d’aprenentatges més acadèmics, semblen propiciar impactes en els processos d’aprenentatge dels alumnes. Algunes recerques han fet l’esforç de comptabilitzar aquest impacte i el valoren, en el cas del programes d’aprenentatge acadèmic, en un guany de dos mesos sobre el progrés acadèmic mitjà dels alumnes en un curs escolar. Si parlem de l’alumnat més vulnerable, aquest guany s’incrementa fins als dos mesos i mig. Per la seva banda, l’impacte dels programes d’art i d’esports sobre el rendiment acadèmic és també positiu, tot i que sensiblement més baix. En aquest cas, l’avenç es calcula com a inferior a un mes sobre el progrés mitjà dels alumnes en un curs escolar.

Algunes recerques valoren l’impacte, en el cas del programes d’aprenentatge acadèmic, en un guany de dos mesos sobre el progrés acadèmic mitjà dels alumnes en un curs escolar

L’impacte de les activitats extraescolars no es limita,  però, a una millora en l’àmbit acadèmic i és que la literatura revisada mostra també que la participació en activitats extraescolars produeix, encara que de forma modesta, un increment en habilitats psicosocials (autoestima, identitat…), millora les actituds cap a l’aprenentatge (adhesió escolar, motivació…) i redueix comportaments de risc (consum de drogues, alcohol…). Si bé, pel seu abast, l’impacte de les extraescolars és menor que altres variables vinculades a l’aprenentatge més formal (escolarització primerenca, qualitat docent, dinàmiques d’aula…), estem parlant d’uns impactes que són comparables (o superiors) als que aconsegueixen altres intervencions en matèria juvenil (per exemple, accions preventives sobre comportaments disruptius en escoles o programes de prevenció de drogues).

Són totes les activitats extraescolars igual d’efectives?

La recerca constata que l’efectivitat de les activitats extraescolars és variable i que, per tant, el seu èxit no està garantit. Que aquestes activitats funcionin millor o pitjor dependrà del seu context d’aplicació, de les seves característiques, així com del perfil d’infants i joves al qual s’adrecin.

La literatura ha identificat alguns factors d’èxit i ha apuntat que les activitats extraescolars amb millors resultats semblarien ser aquelles que:

  1. Tenen una clara vinculació entre l’activitat i el currículum escolar i alhora són capaces de combinar continguts formatius i lúdics.
  2. Són dirigides per un professor professional, tot i que els voluntaris amb formació específica també mostren un impacte positiu (mostren, en canvi, poc impacte aquelles activitats liderades per voluntaris sense formació).
  3. Són planificades amb una durada equilibrada (ni massa curtes ni massa llargues) i aconsegueixen una assistència regular. Menys de 45 hores no sembla tenir efectes rellevants sobre l’aprenentatge i el disseny d’activitats massa llargues o intenses sembla comportar una reducció en l’assistència i seguiment.
  4. Es realitzen individualment, garantint així una major atenció al ritme de l’infant; o bé combinen estratègies d’agrupació variable, en què certes activitats es realitzen en grups grans alhora que es contemplen espais d’atenció més personalitzada.

Quins alumnes tenen més a guanyar amb les activitats extraescolars?

Els efectes de la participació en activitats extraescolars són apreciables sobre el rendiment acadèmic, les habilitats socials i les competències psicoemocionals de tot l’alumnat però aquests impactes es mostren especialment destacables entre l’alumnat de baix rendiment o l’alumnat de perfil socioeconòmic baix, tant en els programes artístics i esportius com els d’aprenentatges formals.

Algunes investigacions han identificat impactes diferenciats en funció de l’etapa educativa. Així, durant l’educació preescolar i primària l’impacte en termes d’avenç acadèmic és més clar, mentre que a la secundària es veuen majors efectes sobre les habilitats socials i actituds cap a l’aprenentatge. Això recolza la idea que les intervencions sobre el rendiment escolar produeixen majors efectes quan són preventives i, per tant, tenen lloc en edats més joves, tot i que els resultats no qüestionen les millores en etapes superiors.

aquests impactes es mostren especialment destacables entre l’alumnat de baix rendiment o l’alumnat de perfil socioeconòmic baix

Què aconsellen, doncs, aquestes dades?

L’evidència ens diu, d’entrada, que la participació dels infants i joves en activitats extraescolars té un impacte positiu, tot i que reduït i no garantit en qualsevol circumstància. Sabem que el col·lectiu d’infants que més activitats extraescolars realitza són els infants d’entorns socials més afavorits i, per tant, amb menors necessitats educatives. També, que la major part d’infants d’entorns més vulnerables que hi accedeixen, ho fan a activitats esportives, que són les menys efectives per a l’increment de resultats escolars.

Davant d’aquesta informació, cal actuar. Convé ampliar les opcions de participació en el lleure educatiu de l’alumnat socialment desafavorit. Les barreres d’accés, principalment econòmiques però també de manca d’informació, valoració o percepció d’utilitat, allunyen de la participació l’alumnat que més profit en pot treure. En aquest sentit, mesures que redueixin el cost de les activitats (gratuïtat, subvencions, beques de transport…), acompanyades d’accions de difusió i informació entre els col·lectius identificats poden ser oportunes. No es tracta de crear un lleure per als joves i infants més vulnerables sinó facilitar les condicions perquè el lleure existent esdevingui  un espai de convivència entre diferents perfils socials.

Cal actuar. Convé ampliar les opcions de participació en el lleure educatiu de l’alumnat socialment desafavorit

Cal incentivar, també, el desenvolupament d’activitats educatives de qualitat i atractives per als infants i joves. Cal que el disseny de les activitats extraescolars tingui en consideració els factors d’èxit assenyalats: apostar pel lideratge d’un professorat qualificat o de voluntariat expressament format, la combinació flexible d’agrupacions d’alumnes i, especialment, la l’equilibri entre reforç escolar i d’activitats lúdiques ha de buscar assegurar una assistència regular a activitats que fixin objectius educatius clars respecte la millora de rendiment escolar i/o de desenvolupament d’habilitats socials i emocionals.

Finalment, és necessari ressaltar la importància del lleure com a prevenció i no només com a compensador de baixos resultats acadèmics. Cal, doncs, reforçar l’adquisició d’hàbits i l’adopció de dinàmiques de participació en el lleure durant l’educació primària; tot i no oblidar que una oferta adaptada per a l’educació secundària té també efectes positius.

[1] Síndic de Greuges de Catalunya. (2014). Informe sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya.

[2] Les dades aquí recollides es troben més àmpliament tractades a González Motos, Sheila (octubre 2016) “Quin impacte tenen les activitats extraescolars sobre els aprenentatges dels infants i joves?”, Què funciona en Educació?Barcelona: Fundació Jaume Bofill / Ivàlua