Eduquem amb les extraescolars perquè és un Dret

En aquests moments els nostres infants necessiten poder compartir aficions a través de les activitats extraescolars. Tots han superat o estan superant el complex final de curs 2019-2020. Necessitem recuperar les relacions socials, amb totes les mesures que calgui, i per experiència, sabem que els infants són els primers en saber-se adaptar a la nova situació.

Tot està en construcció i això ens fa replantejar les nostres maneres de fer, de programar, d’organitzar activitats, etc. però sense oblidar els Drets dels nostres infants, que com diu F. Tonucci es despleguen amb lleis que prometen, però després s’han de dur a la pràctica.

Tenint en compte doncs, la situació actual, podem afirmar que són necessàries més polítiques socials per garantir l’equitat i la igualtat dels drets dels nostres infants i hem de treballar per:

• Tirar endavant les programacions de les activitats extraescolars
• Poder adaptar el desenvolupament de les activitats a la nova situació
• Implicar i comptar, en tot els processos, amb els propis infants

Les extraescolars davant la nova situació

La realitat que estem vivint, fa que moltes de les activitats extraescolars s’hagin d’adaptar seguint les indicacions del “Pla d’actuació per al curs 2020-2021 per a centres educatius en el marc de la pandèmia” del Departament d’Educació, com:

grups més reduïts i controlats, amb les mascaretes quan les distancies no superen el metre, respectant que en algunes activitats (esport, teatre….) l’infant disposi d’una superfície de 2.5m.; el rentat de mans abans i després de l’activitat; la neteja del material comú; la ventilació dels espais; poder utilitzar el màxim els espais a l’aire lliure, etc. Amb totes aquestes mesures podem programar i realitzar pràcticament totes les activitats.

És cert també que segurament necessitarem més espais per poder desenvolupar aquestes activitats, per això és molt important que els espais municipals (una plaça, el pavelló, un casal d’avis que ara no està ocupat, unes sales d’un centre cívic, etc.) o fins i tot el d’algunes entitats (un terrat, una sala d’exposicions, un petit teatre, etc.) es puguin utilitzar per poder programar activitats de diferents característiques.

En F. Tonucci, a la lliçó inaugural d’aquest curs presentat pel Departament d’Educació, va comentar que podríem demanar als ajuntaments que els carrers que envolten l’escola es tanquin al trànsit i es puguin utilitzar per activitats escolars, com així ho han fet en alguns indrets. Aquesta és una bona proposta també per les activitats extraescolars. Està clar que per la situació a algunes escoles seria molt complexa, però ens pot ajudar a pensar i buscar altres alternatives que requereixen una coordinació amb els ajuntaments, les entitats del barri i fins i tot les entitats del tercer sector.

Serà necessari la implicació dels ajuntaments i les entitats culturals, esportives, socials, etc. per col·laborar en la gestió d’aquests espais i activitats si volem intentar mantenir-ne el màxim nombre possible.

Serà necessari la implicació dels ajuntaments i les entitats culturals, esportives, socials, etc. per col·laborar en la gestió d’aquests espais i activitats si volem intentar mantenir-ne el màxim nombre possible.

Des de la pedagogia i el desenvolupament emocional de l’infant, pensem que és molt important poder realitzar aquestes activitats de forma presencial, però si arribés el cas d’un segon confinament, algunes es podrien virtualitzar tot i que no seria el millor escenari. L’infant necessita recuperar també les seves pròpies relacions socials perquè aquestes regulen en gran mesura el seu procés emocional. Podem pensar en la virtualització com una alternativa temporal, però només si és necessari, perquè la virtualització també té un cost i per altra banda requereix de mitjans tecnològics dels que hi ha infants que no disposen, per tant, a la bretxa tecnològica s’hi sumen les dificultats d’una inclusió real.

Què hem de tenir en compte alhora de triar enguany les activitats extraescolars?Podem destacar el valor de les activitats extraescolars perquè complementen la formació i les aficions dels infants i joves, formant part del seu creixement personal, relacional, emocional i de desenvolupament de competències.Això implica que la tria d’aquestes activitats sigui realitzada per ells/es mateixos tenint en compte els seus interessos, necessitats i habilitats.

• Prioritzem l’interès de l’infant sabent que com més petit és, potser necessitarà més orientacions per part del pare i/o mare, però a mesura que creix l’hem d’ajudar a conciliar aquesta tria a través del diàleg. Deixem triar mentre també assessorem, valorant sempre els aspectes emocionals, socials, d’aprenentatges i de desenvolupament. Els tutors dels centres que coneixen a l’infant també poden orientar a les families i al mateix infant en aquesta tria d’activitats per tant incorporem en aquesta acció familia-escola-infant.
• Combinar activitats més tranquil·les amb d’altres de més mogudes, és també interessant per facilitar l’adaptació de l’infant als diversos entorns.
• Compensar necessitats i potenciar habilitats. Un infant o jove que té dificultats de comunicació podria realitzar una extraescolar de teatre, amb dificultats motrius quelcom d’esport o dansa, un infant molt mogut l’hem d’ajudar en activitats com natació o algun altre esport, mentre per altra banda també busquem propostes d’activitats més relaxants perquè aprengui a centrar-se, etc. i igualment si ja són habilitats que té.
• Un altre aspecte important és la quantitat d’activitats, l’infant també necessita estones per no fer res, per estar amb la família, per jugar al parc amb els seus iguals, per jugar sol, etc. No podem atapeir l’horari de l’infant amb activitats extraescolars tots els dies de la setmana (teatre, anglès, música, esport, dansa…), no hem de pensar que com més activitats faci més sabers tindrà, més competitiu i més exitosa serà la seva vida. És important que l’infant sigui feliç amb allò que fa i amb allò que comparteix, això és el que l’ajudarà a coneixes a si mateix a tenir èxit.

Oferta de qualitat i diversa i accessible a tothom

Cada vegada més hi ha un ampli ventall de possibilitats per triar activitats, des de l’àmbit artístic (dansa, teatre, pintura, música….); esportives (diferents tipus d’esport…) i activitats d’aprenentatges (per ajudar a la millora en coneixements i destreses). Aquesta darrera hauria de dur-se a terme amb metodologies diferents per tal que no siguin una continuïtat o repetició del model de l’escola. Aquestes activitats més formals com el reforç escolar, podríem considerar que no són ben bé una activitat extraescolar si no les plantegem des d’una perspectiva més lúdica i creativa.

A casa nostra són moltes les escoles que oferten activitats extraescolars a través de les Associacions de Famílies, d’altres les organitza el propi centre i, en tercer lloc, hi ha també entitats externes que les organitzen. En aquests moments, aquestes associacions necessiten orientacions per tenir clares totes les instruccions sanitàries pel bon desenvolupament de les activitats i també poder coordinar l’escola amb l’entorn.

L’oferta d’activitats extraescolars ha de continuar essent múltiple i variada per tal que tots els infants hi puguin accedir, un element clau és el cost econòmic que tenen, això fa que calgui crear alguns tipus d’ajudes o beques per a infants que a causa de l’economia familiar precària no se’ls permet accedir a cap activitat. Les administracions ho han de treballar a través de polítiques socials i d’inclusió.

Aquesta situació de vulnerabilitat que pateixen molts infants, es pot corregir aplicant polítiques que emparin aquest col·lectiu a través de programes d’actuació i millora de la qualitat de vida dels infants i del seu entorn a través d’un bon reforç a les famílies, als centres educatius i als barris. També aquests polítiques podrien afavorir al Tercer Sector perquè aquest se situa molt proper a les famílies i, per tant, donarien resposta a aquesta equitat per a tots els infants.

És necessari consolidar polítiques públiques que impedeixin que quan, en un altre moment històric, ens trobem davant d’una altra crisi econòmica es repeteixin situacions com les que avui s’estan vivint. Un bon objectiu seria que tots els nostres infants puguin accedir a algunes activitats extraescolars per a no agreujar l’escletxa social.

D’aquesta manera, donarem resposta al Pacte per a la Infància a Catalunya que neix l’any 2013, valorant la infància com una qüestió de país en el qual és necessari un consens polític i social. S’ha generat un document signat pel Govern de la Generalitat i quasi 70 entitats de diversos àmbits, amb el denominador comú de treball pel bé de la infància a Catalunya i tenint com a base la Convenció sobre els Drets dels Infants.

Tot el plantejament del Pacte és necessari, ara bé, cal que sigui actiu i es generin les estratègies reals per dur-ho a la pràctica si volem que els infants i joves de Catalunya millorin la seva pròpia vida i desenvolupament.

La necessària veu dels infants

Com hem dit, a l’inici de l’article, les activitats extraescolars ara són necessàries. Per tant, també cal que treballem en les programacions de les activitats extraescolars, adaptant-ne el desenvolupament a la nova situació. També cal que disposem de més polítiques socials per garantir l’equitat i la igualtat dels drets dels nostres infants i que, en tots els processos, impliquem i comptem amb els propis infants.

Anant una mica més enllà, en F. Tonucci parla de la creació d’una taula de diàleg entre ciutat (ajuntaments) – escola – família – i infants, per debatre aquest i altres temes, no com una emergència sinó com una reflexió, per donar respostes concretes a les necessitats actuals dels nostres infants, no els podem excloure d’aquest debat.